dijous, 7 de març de 2013

Decisió relativa a sanció de circulació per us de telefonia mòbil

DECISIÓ 

En data 7 de juny de 2012, acut a l’Oficina del Defensor de la Ciutadania el senyor JRR i presenta una queixa contra una sanció de 200 euros i la pèrdua de 4 punts del carnet de conduir.

Reclamat l’expedient administratiu, es constata que el ciutadà queixant ha seguit els tràmits reglamentaris, va fer les necessàries al·legacions, de les que no va rebre contesta, i finalment ha rebut la notificació de la via de constrenyiment.

Les dades que figuren a la butlleta de sanció, la número 50348647, i el criteri de l’agent sancionador, són les següents: Lloc, dia i hora: Avinguda Sant Narcís / Avinguda Santa Eugènia, el dia 9 d’agost de 2011, a les 18,20 hores. Fets denunciats: conduir utilitzant dispositius de telefonia mòbil, navegadors o qualsevol altre sistema de comunicació que requereixi intervenció manual del conductor.

Vis que el ciutadà sancionat al·lega que portava dos mòbils al bolso, tancat amb cremallera, i així li va fer veure a l’agent sancionador, tot demanant-li que comprovés que ell no havia rebut ni enviat cap trucada i que era impossible que hagués vist que telefonava, perquè no li hauria donat temps d’obrir i tancar el bolso. Vist així mateix que, al no fer-li cas l’agent en qüestió, el ciutadà es va pesonar al carrer Bacià amb la voluntat de parlar i exposar el cas a algun comandament policial, però que va haver de marxar sense poder-ho fer, després d’esperar més d’una hora i mitja.

Considerant que la pressumpció de veracitat de que gaudeixen els agents no es pot convertir en una dada irrefutable o insalvable, malgrat que els tribunals, sovint, aplicant de forma rutinària i acrítica tal presumpció solen deixar en la indefensió molts ciutadans, que són considerats més aviat sota el prisma de la culpabilitat que de la innocència, des de la nostra responsabilitat, i fent honor a la confiança que el Ple de l’Ajuntament i la ciutadania han disposat en la figura i funcions del Defensor, tenim l’obligació d’analitzar i estudiar tots els fets i les circumstàncies amb l’únic objectiu de prendre una decisió justa, raonable i respectuosa amb la realitat, considerant la legalitat però també l’equitat.
  
Considerant la doctrina del Tribunal Constitucional respecte a procediments sancionadors: “En el marco del pronunciamiento administrativo sancionador está garantizado el derecho a no sufrir sanción que no tenga fundamento en una previa actividad probatoria sobre la cual el órgano competente pueda fundamentar un juicio razonable de culpabilidad”. També hi ha doctrina de tribunals superiors de justícia, com per exemple la del T.S.J. de Madrid, en sentència de 20 de març de 1996 que indica: “... hay infracciones, en las que son perfectamente fáciles otras pruebas. En estos casos, teniendo en cuenta lo dispuesto en el artículo 1248 del Código Civil, ha de negarse el carácter de prueba plena a la sola declaración (ratificación) de un agente...”.

Considerant que els agents municipals, com a persones que són, no estan immunitzades contra l’error, i que no sempre les intuïcions momentànies es corresponen amb la realitat objectiva. Considerant així mateix que en casos com el que ens ocupa, era fàcilment comprovable deixar constància del que indicava el ciutadà respecte els mòbils que duia en el seu bolso. Considerant que el mateix ciutadà va acudir a la seu de la Policia Municipal per protestar i al·legar respecte al que li havia passat amb l’agent sancionador. Considerant que la presumpció de veracitat dels agents no es pot convertir en presumpció de culpabilitat de la ciutadania, sense indicis probatoris suficients o obviant proves atendibles, com és el cas de ciutadà queixant.

A tenor de tots aquests fets i arguments, el Defensor de la Ciutadania fa la següent RECOMANACIÓ:

Que es deixi sense efecte i s’anul·li la sanció imposada al ciutadà JRR, amb totes les conseqüències legals pertinents, així com l’anul·lació de la retirada dels punts del carnet de conduir, per existir dades objectives raonables que l’apreciació feta per l’agent sancionador no es correspon a la realitat, extrem que fàcilment hagués pogut comprovar el mateix agent si hagués accedit a la petició del sancionat d’examinar el seu bolso i els corresponents telèfons mòbils.

RESPOSTA de l'Ajuntament: en aquesta ocasió s'ha acceptat la Recomanació del defensor.