dilluns, 19 de novembre de 2012

NOVA OFICINA JUDICIAL. PERÒ, ON ÉS LA JUSTíCIA?

La burocràcia i la parafernàlia que envolta i acompanya l'exercici del poder judicial, massa vegades dificulten i limiten el dret fonamental de la ciutadania a gaudir d'una justícia àgil, eficient i ?exemplar. En els últims anys hem constatat moltes proclames polítiques, moltes reestructuracions i reformes legislatives, molts objectius i estratègies, moltes inversions en edificis i noves tecnologies, però hi ha veritable i autèntica voluntat per fer que la justícia funcioni amb celeritat i eficàcia? Aquesta pregunta s'hauria de respondre per part de tots els que d'una o altra manera intervenen en el món judicial: jutges, col·legis professionals, fiscals, advocats, procuradors, funcionaris i justiciables.
Una societat on la justícia no funciona, o funciona malament i tard, és una societat injusta i desprotegida. No podem oblidar que la defensa del bé comú, la lluita per la justícia i la protecció eficaç dels drets de les persones és el que justifica l'existència dels òrgans judicials. Si això no funciona, el descrèdit i la desconfiança respecte a tribunals i jutges s'incrementa, justificadament, de forma alarmant.
Els jutges haurien de creure i estar compromesos amb la justícia, com a valor, inspiració i horitzó de totes les seves decisions. Els jutges i tribunals no es poden limitar a actuar com a simples robots acrítics, aplicant amb literalitat les normes i lleis, obviant la finalitat última de la seva imprescindible funció, que és impartir justícia més enllà de les simples formalitats i aparences, i partint del màxim coneixement de la realitat, perquè sense conèixer la veritat no és possible la justícia.
I pel que fa a la jurisdicció social, o laboral, cal constatar que s'ha anat degradant cada dia més. Anys enrere, la jurisdicció social era envejada pels agents de la resta de jurisdiccions pels principis que la inspiraven i la feien més flexible i humana: la celeritat, l'oralitat i la immediació. Avui hi ha més jutjats socials, més mitjans tecnològics, més edificis i jutges, i no obstant els justiciables estan més mal atesos i veuen com solen passar mesos i mesos abans de tenir resolt un problema de salaris impagats, d'invalidesa, etc.
No es pot jugar amb la subsistència de les persones ni s'ha de perdre de vista que darrere de cada expedient judicial hi ha persones que demanden solució urgent als seus problemes i conflictes. Una resolució tardana, una sentència amb massa retard, sempre serà injust. La celeritat en els temes socials és imprescindible i inqüestionable, i cal que preguin mesures tots els responsables.
No podem quedar indiferents quan a un ciutadà que reclama per uns salaris, per una invalidesa o per una altra causa justificada se'l citi a judici a més d'un any vista. I casos concrets, cada dia se'n produeixen: en una demanda d'invalidesa presentada el juliol de 2012 s'ha assenyalat la vista del judici per al gener de 2014... Ningú preocupat per la justícia pot restar indiferent davant aquest terrabastall. Amb el silenci i la indiferència no fem res més que contribuir a la injustícia i la insolidaritat, convertint-nos en còmplices.
Com deia sàviament un pensador, perquè triomfi el mal només cal que els bons no actuïn. Hem d'actuar, i hem de trencar el silenci sobre temes que afecten negativament la vida i els drets de les persones
.

Ramon Llorente Varela

divendres, 16 de novembre de 2012

 
MANIFEST DEL FÒRUM DE SINDICS/SINDIQUES, DEFENSORS I DEFENSORES LOCALS CONTRA ELS DESNONAMENTS

Els síndics, síndiques, defensors i defensores locals, en contacte directe amb la realitat social dels nostres municipis, i sabedors de les necessitats dels nostres conciutadans i conciutadanes, constatem la dramàtica situació en que moltes persones i famílies es troben, a resultes de processos judicials, essencialment pels fatídics procediments d’execució hipotecària. No volem ser simples observadors ni podem consentir que aquesta dura realitat es silenciï o es redueixi a un problema entre particulars. La pèrdua de l’habitatge habitual és el punt culminant d’un gravíssim problema social del que l’únic beneficiari solen ser les entitats bancàries, que potser de forma irresponsable van abusar d’una posició de privilegi atorgant hipoteques més que qüestionables, essent els perjudicats els beneficiaris inicials de l’hipoteca i la societat en general. Cal no oblidar que, en molts casos, els problemes d’impagament han sobrevingut per causa de la crisi i la dura realitat (imprevisible) de l’atur forçós.
Considerem que la despossessió de l’habitatge, per impagament del crèdit hipotecari, és per a centenars i milers de famílies el principi d’un drama sagnant que cap societat justa ha de permetre: doncs no només es permet, legalment, que perdin el seu habitatge i amb ell els estalvis del seu treball, sinó que quedin endeutats de per vida, proscrits de l’econòmica normalitzada i condemnats a viure i treballar en la clandestinitat.
Constatem que la pèrdua de drets fonamentals, i el de l’habitatge ho és, aboca irremissiblement a la marginació i l’exclusió social, acompanyada moltes vegades amb la pèrdua de la salut, la desesperança i l’aïllament social. En situacions tant greus com la guerra dels desnonaments, iniciada i dirigida desvergonyidament per les entitats bancàries, no ens podem parar a examinar la part de responsabilitat de les famílies afectades, que alguna en tenen. La societat, i essencialment les administracions públiques, i especialment els nostres ajuntaments, davant aquest terrible terrabastall sense aturador, s’han de comprometre a posar fi a aquesta lacra dels desnonaments, i a evitar la condemna econòmica dels afectats, als que no podem negar una segona oportunitat, sense perjudici de cercar, posteriorment, una sortida raonable i equitativa pel banc o entitat bancària.
Considerem que, en general, les entitats bancàries han actuat, especialment en els anys de la bombolla immobiliària, mogudes per una desmesurada afició usurària, amb imprudència i fins i tot amb engany. I està demostrat, com deia Aristòtil, que les majors injustícies són les realitzades per aquells que es regeixen per la desmesura, no pels que són impulsats per la necessitat.
Constatem que, fins ara, la pràctica majoritària dels jutges i tribunals de justícia, lligats per lleis injustes i extemporànies, com és la que regula la legislació espanyola de l’execució hipotecària, semblen més oficines recaptatòries de les entitats bancàries que institucions de defensa de la justícia i l’equitat.
Pl. de la Vila, 1 – 08921 Santa Coloma de Gramenet – Tel. 93 462 40 12 – Fax 93 385 03 11 – forumsd@forumsd.cat SOCIS: ARENYS DE MAR ARENYS DE MUNT ARGENTONA BADALONA BARCELONA CAMBRILS CORNELLÀ DE LLOBREGAT FIGUERES GAVA GIRONA GRANOLLERS IGUALADA LA SEU D’URGELL L’ESCALA LLEIDA MANLLEU MATARÓ MOLLET PALAMÓS REUS RIPOLL RIPOLLET RUBI SABADELL SALT SANT BOI DE LLOBREGAT SANT CUGAT DEL VALLÈS SANT FELIU DE GUÍXOLS SANT FELIU DE LLOBREGAT SANT JAUME D’ENVEJA SANT JORDI DESVALLS SANTA COLOMA DE GRAMENET TARRAGONA TERRASSA TIANA TORTOSA ULLDECONA VILADECANS VILAFRANCA DEL PENEDÈS VILANOVA DEL VALLÈS VILANOVA I LA GELTRÚ AGREGATS: CALVIÀ PALMA PATERNA SEGOVIA VIGO VITÒRIA Denunciem que l’actual llei hipotecària és de 1909, amb les posteriors modificacions incloses, i que l’explosió de la bombolla immobiliària de l’any 2007 ha superat el marc social i econòmic del moment de la seva redacció convertint–la, paradoxalment, no en defensa del drets sinó en una eina d’extorsió que cal canviar urgentment.
Coneixem i valorem molt positivament l’esforç que des d’alguns estaments de la judicatura s’està fent per trobar escletxes legals que pal·liïn aquesta fractura entre legalitat i realitat, i constatem els recents moviments polítics que semblen, per fi, cercar algun tipus de solució a la legislació fins ara vigent.
Tota aquesta preocupació i denúncia es va concretar en els documents que com a defensors locals vam donar a conèixer conjuntament al novembre de 2010: "Límits a l'embargament del salari - Hipoteques / deutes administració"; i al manifest i proposta de recomanació d’ofici, presentada al març de 2011, amb el títol de: "Defensa del dret a l’habitatge i contra la exclusió social", lliurat també als Parlaments Català i Espanyol.
Demanem al poder polític que escolti el poble i que redacti un nou marc legal que respongui a la nova realitat i exigim que ho faci ràpidament, aturant ja qualsevol actuació de desnonament. Demanem que defensi a les persones amb la mateixa generositat que ho fa amb les entitats bancàries.
Els sotasignats, tot i observar els últims moviments de polítics i bancs, pensem que no es pot retardar per més temps una solució extraordinària i urgent a tant de dolor i drama social, com el que han provocat les execucions hipotecàries i els nombrosos els desnonaments. L’immens preu humà que s’està pagant per aquest drama no s’ho pot permetre una societat que, com diu la Constitució, propugna com a valors superiors dels seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia i la igualtat. I la solució no es pot afrontar amb criteris partidistes o de conveniència política, sinó amb voluntat de contribuir a fer una societat més justa des del compromís de garantir els drets fonamentals de les persones, entre els que figura el dret a un habitatge digne.
Per això, els síndics, sindiques, defensors i defensores locals, organitzats i units en el Fòrum, compromesos en la defensa dels drets de la ciutadania, treballarem des dels nostres municipis perquè s’impulsin polítiques valentes de promoció i creació d’habitatge social i proposarem als nostres ajuntaments l’adopció d’acords perquè les instàncies competents, mentre no es reformin les actuals, injustes i obsoletes lleis hipotecàries , s’adopti, urgentment, per Decret llei una moratòria que paralitzi tots els procediments en marxa per un període de dos anys, sense perjudici de cercar mesures, ajudes i alternatives que minorin i solucionin el dolor i el drama de tantes i tantes famílies (moltes d’elles ja desnonades). Volem que les administracions i els responsables públics passin de ser observadors a ser actors, tot impulsant uns canvis que imposin raonabilitat, justícia i solidaritat.

Mollet del Vallés, a 15 de novembre de 2012.

dilluns, 5 de novembre de 2012

PAREM ELS DESNONAMENTS!

La dramàtica situació en què molts dels nostres conciutadans i famílies es troben a resultes de milers de processos judicials, essencialment pels fatídics procediments d'execució hipotecària, no es pot silenciar ni reduir a un problema entre privats. La pèrdua de l'habitatge habitual és el punt culminant d'una gravíssima injustícia social de la que l'únic beneficiari sol ser l'entitat bancària, que potser de forma irresponsable va abusar d'una posició de privilegi atorgant hipoteques més que qüestionables, i els perjudicats són en primer lloc els beneficiaris inicials de la hipoteca i la societat en general. La despossessió de l'habitatge, per impagament del crèdit hipotecari, és per a centenars i milers de famílies el principi d'un drama sagnant que cap societat justa ha de permetre: perquè no només es permet, legalment, que perdin el seu habitatge i amb ell els estalvis de la seva vida, sinó que queden endeutats de per vida, queden proscrits de l'economia normalitzada i són condemnats a viure i treballar en la clandestinitat.
La pèrdua de drets fonamentals, i el de l'habitatge és un drama, aboca irremissiblement a la marginació i l'exclusió social, acompanyada moltes vegades amb la pèrdua de la salut, la desesperança i l'aïllament social. Certament que en situacions tan greus com la guerra dels desnonaments, iniciada i dirigida desvergonyidament per les entitats bancàries, no ens podem parar a examinar la part de responsabilitat de les famílies afectades, que alguna en tenen. La societat, i essencialment les administracions públiques, s'han de comprometre a posar fi a aquesta lacra dels desnonaments, i a més s'ha d'evitar la condemna econòmica dels afectats, als quals no podem negar una segona oportunitat, sense perjudici de cercar, posteriorment, una sortida raonable i equitativa per al banc o entitat bancària. Però els poderosos, i els bancs ho són, fàcilment troben aliats.
Les entitats bancàries han actuat, en els últims anys, i molt especialment en els anys de la bombolla immobiliària, mogudes per una desmesurada afició usurària, amb imprudència i fins i tot amb engany. I està demostrat, com deia Aristòtil, que les més grans injustícies són les realitzades per aquells que es regeixen per la desmesura, no pels que són impulsats per la necessitat. I en aquest escenari no podem oblidar la pràctica majoritària dels jutges i tribunals de justícia, lligats per lleis injustes i extemporànies com és la que regula la legislació espanyola de l'execució hipotecària, semblen més oficines recaptatòries de les entitats bancàries que institucions de defensa de la justícia i l'equitat, com ha declarat algun membre de la mateixa carrera judicial. No es pot retardar per més temps una solució al problema, ja no individual sinó social, dels desnonaments. L'immens preu humà que s'està pagant per aquest drama no se'l pot permetre una societat que, com diu la Constitució, propugna com a valors superiors dels seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia i la igualtat. Les administracions i els responsables públics han de passar de ser observadors a ser actors, tot impulsant uns canvis que imposin raonabilitat, justícia i solidaritat.


Ramon Llorente Varela