dimarts, 23 d’octubre de 2012

En resposta a la vostra recomanació d’ofici en relació amb l’expedient 2012/DCG/136-O, em plau informar-lo que, en primer lloc, aquest Ajuntament ja té establert en la seva Ordenança fiscal general l’ajornament i fraccionament de deutes amb un marge de flexibilitat molt ampli.

Pel que fa els casos en què les persones deutores manifestin passar per una situació econòmica delicada, des de fa molts anys, fins i tot des d’abans de la creació de la institució del Defensor de la Ciutadania, en base a informes dels serveis socials municipals que acrediten situacions d’extrema necessitat, s’han practicat excepcions en l’aplicació dels criteris previstos en la normativa, per tal de facilitar al màxim el compliment del pagament. En concret a l’any 2011 s’han atès favorablement 144 casos i des de l’1 de gener d’aquest any 2012, fins a dia d’avui, s’han emès 97 informes favorables per facilitar o resoldre expedients executius de recaptació.

Per altra banda, no s’ha de menystenir que, paral·lelament, des dels mateixos serveis socials municipals es tramiten ajuts d’urgència per atendre el pagament de lloguers, subministraments imprescindibles, despeses de salut, subsistència, consums de la llar, desplaçaments, etc. En concret, al 2011 s’han atorgat 1.314 ajuts i des de l’1 de gener d’aquest any 2012 fins a dia d’avui, 881.

Per raons òbvies, de legalitat tributària, de seguretat jurídica, d’objectivitat, de garantia d’igualtat de tracte i d’interdicció de l’arbitrarietat, la matèria de recaptació, inclosa la d’ajornaments i fraccionaments, ha de ser objecte de regulació i els conceptes regulats han de ser ben determinats i quan es diu “En casos de necessitat acreditada caldrà anar més enllà del que les ordenances o disposicions legals estableixin”, s’ha de definir inequívocament què s’entén per “necessitat acreditada” i què s’entén per “anar més enllà”. Per això seria procedent que, en el cas que es volgués fer, aquests conceptes vinguessin perfectament definits i delimitats a l’Ordenança fiscal municipal que per a la seva aprovació pel Ple de l’Ajuntament requereix el tràmit d’informació pública, per evitar que l’estimació en cada cas concret no quedés a la voluntat d’un funcionari públic, sota pena d’incórrer en arbitrarietat proscrita en la pròpia Constitució (art.9.3).

Cal tenir en compte també que la matèria de recaptació està regulada per la Llei General Tributària, pel Reglament General de Recaptació i per la Ordenança fiscal general de l’Ajuntament i està sotmesa a fiscalització interna i externa, podent donar lloc a responsabilitat comptable de les persones que per acció o omissió contrària a la llei originin menyscabament de cabals, obligant-les a la indemnització dels danys i perjudicis causats.

Per tot el que s’ha exposat, cal agrair la vostra recomanació en la vostra decisió d’ofici, però cal tenir en compte que les “fórmules flexibles” que suggereix ja es vénen aplicant, des de fa temps, pel servei municipal de recaptació amb una relació continuada i eficaç amb els serveis socials municipals.
2012/DCG/136-O
DECISIÓ D’OFICI
En varies ocasions han comparegut a l’Oficina del defensor de la ciutadania persones que manifestaven passar per una delicada situació econòmica, tant personal com familiar, que li feia impossible assumir la reclamació econòmica que li dirigia l’Ajuntament. Lamentablement, cada dia és més freqüent aquesta situació degut a les conseqüències negatives de la crisi econòmica que limita i redueix, escandalosament, la disponibilitat dinerària de molta gent per fer front a pagaments urgents, especialment els sotmesos a terminis curts. Aquesta temàtica s’ha manifestat tant en relació al pagament de subministres imprescindibles com l’aigua, la llum o el gas, com en relació a les taxes i impostos o sancions de l’Ajuntament. Són petits exemples d’un drama que afecta molts dels nostres conciutadans. Hem constatat que en alguna ocasió, per no disposar la persona de 50 euros se li ha fet una muntanya trobar remei per evitar les conseqüències de l’impagament, malgrat que encara per a molts dels que mantenim la feina i disposem d’ingressos pugui semblar impossible que tals situacions es donin entre persones que conviuen al nostre costat.
Hem constatat també que, amb previ informe dels Serveis Socials, l’Ajuntament atorga algun aplaçament, més enllà del que la pròpia normativa preveu. Però és obligació de les administracions públiques, especialment de les més properes a la ciutadania, com l’Ajuntament, remoure els obstacles que impedeixen la igualtat i la llibertat de les persones o que les discrimina. I és més que evident que cada dia hi ha més persones que no disposen de recursos per viure dignament i que necessiten ajuda. En aquest sentit, i en relació al pagament de taxes, impostos o sancions, l’Ajuntament haurà d’actuar amb la màxima prudència, equitat i humanitat en tots aquells casos que, de forma objectiva i acreditada, les persones deutores demanin aplaçaments o fraccionaments. I en casos de necessitat acreditada caldrà anar més enllà del que les ordenances o disposicions legals estableixin. No podem afrontar les conseqüències de la crisi amb remeis previstos i establerts per a circumstàncies distintes.
Son moltes les famílies que no arriben a fi de mes. I certament que l’Ajuntament no pot cobrir ni les necessitats de tota la ciutadania ni suplir la manca de prudència i previsió de moltes persones. Però el que sí que pot fer l’Ajuntament és donar les màximes facilitats a totes aquelles persones que en relació a obligacions de tasses, impostos o sancions es troben sense els recursos necessaris per pagar. I constatada que sigui tal circumstància, caldrà que l’Ajuntament apliqui fórmules flexibles, sigui en forma d’aplaçaments, fraccionaments, sense recàrrecs, prèvia sol·licitud acreditada i justificada objectivament. 

És per tot això, que el defensor de la ciutadania, amb voluntat de contribuir a la millora del funcionament de l’administració municipal i de la vida de la ciutadania gironina, en especial dels més afectats per les conseqüències de la crisi fa la següent
RECOMANACIÓ:
Que en relació a totes aquelles persones deutores de l’Ajuntament per motiu de taxes, impostos o sancions, prescindint de la quantia de l’import, que acreditin situació de necessitat per manca d’ingressos suficients, sigui per falta de recursos o situació familiar d’atur, o d’altres circumstàncies justificatives d’una situació econòmica lamentable, s’estableixi la possibilitat d’ajornar o fraccionar els pagaments amb flexibilitat i terminis assumibles, d’acord amb les possibilitats reals dels afectats, més enllà de les pròpies normatives.
  
Ramon Llorente Varela
Defensor de la ciutadania
Girona, 7 de maig de 2012

dilluns, 22 d’octubre de 2012

CONTRA LA POBRESA

El passat 17 d'octubre, s'ha commemorat el dia internacional per a l'eradicació de la pobresa, que per decisió i acord de les Nacions Unides s'està commemorant des de 1993. El lema o objectiu proposat per al 2012 és: «Posar fi a la violència de la pobresa extrema: promoció de l'empoderament i la consolidació de la pau».
Des de d'Europa i Espanya podríem pensar que la pobresa extrema és un problema propi del tercer món, però ens equivocaríem si no miréssim el nostre entorn més immediat, si tanquéssim el ulls i el cor davant una realitat cada cop més visible i colpidora de persones del nostre bloc, del nostre carrer, del nostre barri, del nostre municipi. Les dramàtiques conseqüències de la crisi s'inicien per la pèrdua del treball, continua, moltes vegades, amb la insuficiència i carència de mitjans econòmics i finalitza amb la impossibilitat de fer front a la hipoteca o el lloguer del pis, que massa sovint comporta un fatídic i desequilibrat procés judicial que posa en qüestió el dret a l'habitatge, que tan clarament proclama l'article 47 de la nostra Constitució i l'article 26 del nostre Estatut.
El panorama que veiem en l'àmbit de carrer, la realitat que colpeja les persones i ensorra somnis i esperances, no és només un problema dels afectats directament, ni és un tema que s'hagi de reduir a un problema privat entre els afectats. És un problema social, econòmic i polític de primer ordre, que ha de moure les consciències, ha d'impulsar al rebel·lió contra l'estatu quo i que reclama compromís i accions urgents de tots, però de forma especial dels poders econòmics i polítics, de les administracions públiques i de les entitats i empreses privades.
Per moltes proclames ideològiques que es facin, per moltes banderes que s'enarborin, per molts paradisos futurs que es prometin, la vida de les persones víctimes de la crisi exigeix actuació decidida i ajuda efectiva ara i aquí. I caldrà recordar i reiterar que la dignitat de les persones ha d'estar per sobre dels interessos econòmics, per sobre dels interessos dels partits polítics, si realment volem una societat en pau i justícia. Els interessos del país dels que tantes persones en parlen, em temo que són simples cortines de fum i teories qüestionables, si oblidem que les persones concretes i individualitzades, amb els seus problemes, les seves angoixes i esperances són la base i essència de qualsevol societat. La pobresa extrema crea exclusió, fomenta la violència i és violència, atempta contra la pau i menysté la dignitat de les persones. Caldrà seguir la lluita contra la pobresa, tot evitant que la vida de les persones quedi hipotecada per la seva situació econòmica i marginada dels drets fonamentals que des de fa anys estem proclamant tots plegats. Hem de reflexionar i hem d'actuar, el problema és de tots.

Ramon Llorente Varela

dilluns, 8 d’octubre de 2012

TRANSPARÈNCIA


Espanya en el seu conjunt, inclosa Catalunya, està a la cua d'Europa en temes de transparència, i és dels pocs països on encara no hi ha una llei que garanteixi l'accés de la ciutadania a la informació, sense traves ni excuses. Si, com s'ha dit, la informació és poder, és comprensible que els que governen, en tots els àmbits, i aquelles organitzacions o institucions que ostenten parcel·les de poder, no siguin favorables a socialitzar la informació i a facilitar la transparència, limitant així el dret de la ciutadania i convertint la democràcia en paper mullat. Si volem una ciutadania participativa i activa, cal que ens replantegem les condicions d'una veritable democràcia. I una condició indispensable és la transparència.
Sense transparència es limita la participació i la mateixa llibertat de les persones, empobrint la democràcia i facilitant corrupteles i fins i tot la corrupció, en benefici de partits polítics i altres organitzacions i en detriment de la ciutadania.
I el compromís per la transparència ha de començar perquè els partits s'apliquin a si mateixos les exigències de la transparència. Al maig de 2011, el grup d'estats contra la corrupció, del Consell d'Europa, indicava l'existència de deficiències i de carències greus respecte a la transparència dels partits polítics espanyols (incloent-hi els autonòmics) pel que fa al seu finançament, tot remarcant la necessitat d'una major informació respecte als préstecs rebuts, les fundacions i empreses vinculades als mateixos, etc.
Si som els ciutadans els que amb els nostres diners (impostos) mantenim i subvencionem els partits polítics, cal que els partits polítics rendeixin comptes a la ciutadania i facin públics els seus ingressos, despeses i fonts de finançament. I el mateix cal dir dels diners públics que subvencionen i mantenen els sindicats. No ha de quedar ni un cèntim, procedent dels impostos abonats per la ciutadania, sense explicació, sense informació i sense justificació. La transparència del diner públic ha de ser total i sense ambigüitats.
Si els partits fossin més transparents i practiquessin en el seu si la democràcia sense adjectius, donaríem un gran pas per millorar el tema de la transparència. Però mentre el poder polític sigui monopoli de les burocràcies de cada partit, mentre no tinguin els ciutadans el dret a elegir els seus representants a través de llistes obertes, i mentre els diputats elegits no hagin de donar comptes davant dels seus electors ni tinguin llibertat de vot, continuarem estant amb una democràcia malaltissa i segrestada.
Caldria un acte de valentia i honestedat per part de tots els que legítimament militen i treballen en els diversos partits perquè aquests perdin la seva opacitat, connectin més amb la ciutadania i garanteixin el dret d'accés a la informació pública. Si realment es vol una democràcia de qualitat, una participació responsable i activa de la ciutadania, i un marc en el qual sigui difícil realitzar actes qualificables de corrupteles o corrupcions, és del tot imprescindible contribuir a la màxima transparència, especialment en el finançament i la gestió de fons públics.


Ramon Llorente Varela