dilluns, 18 de juny de 2012

ECONOMIA I DRETS SOCIALS

Moltes vegades partir del més senzill i obvi, a més de necessari i saludable, és veritablement revolucionari. Pensava que l'economia era l'art de coordinar i combinar coneixements, inversió i treball per obtenir béns i satisfer o cobrir les necessitats naturals de les persones. I les necessitats bàsiques són modestes: aliments, vestit, habitatge, i podem afegir educació i salut. Després es pot parlar de les necessitats culturals, les de transport, d'oci, etc.
La paraula economia prové del grec, oikos (casa) i nomos (ordre,norma) i en realitat es refereix a la recta i ordenada administració d'una casa, d'una família. La societat, talment com una família, ha d'administrar rectament els recursos de què disposa amb l'objectiu fonamental de cobrir les necessitats dels seus integrants. Sabem que els recursos són escassos i els béns de què disposem no sempre són suficients. I aquí entra el paper de la política com a garantia de coordinació i de vetlla pel bé comú, des de la prudència, tot fixant prioritats i assignant amb eficiència els recursos disponibles.
Les empreses transformen els recursos naturals i creen productes o serveis per cobrir les necessitats de les persones, o almenys això hauríem d'esperar de les entitats econòmiques. Però per una desviació dramàtica de l'objectiu essencial, que seria satisfer les necessitats naturals, tant individuals com col·lectives, ha impulsat individus i societats a crear i multiplicar necessitats artificials per l'afany de lucre, l'avarícia i la submissió de tot i de tots al deu diner, i la sacralització del benefici individual. I aquest erroni plantejament converteix les persones en mers subjectes de consum, donant valor a la persona en funció de la seva capacitat de consumir. I davant la inhibició, la neutralitat o l'absència dels poders públics, fent abdicar la política davant els interessos econòmics s'està deixant la societat indefensa, desprotegida i desconcertada.
No s'han de confondre els capricis o els desitjos amb necessitats. Viure d'acord amb les necessitats naturals és fàcil, però viure esclau de necessitats supèrflues és insostenible i causa segura d'infelicitat. I en temps d'obligada i necessària austeritat hem de recuperar els valors essencials del treball ben fet, la generositat, la solidaritat, la senzillesa. I els responsables polítics han de ser valents per recordar que l'economia té una funció social, i han de saber fixar prioritats per donar satisfacció a les necessitats essencials de la ciutadania i per administrar de forma prudent i eficient els recursos disponibles. S'ha dit i repetit moltes vegades, però cal insistir-hi: l'economia ha d'estar al servei de les persones i no a la inversa. I els drets socials, que amb molt de sofriment i sacrificis, s'han anat aconseguint no poden quedar sotmesos als interessos dels mercats, obviant tota exigència ètica, per manca de valentia política o desorientació dels que ostenten el poder.

Ramon Llorente Varela

dimarts, 5 de juny de 2012

SILENCIATS I ATEMORITS

Aquesta és la panoràmica social de molts ciutadans afectats per disfuncions i problemes, originats per manca d'eficiència i eficàcia d'institucions i organismes públics, que per comoditat, per rutina més pròpia de la burocràcia que de l'exigència del servei públic que presten, o per desídia o indiferència respecte als problemes reals de la gent, retarden o es desentenen de les possibles solucions o decisions que caldria adoptar. Molts ciutadans, davant la selva d'organismes administratius, siguin de caire judicial o polític, desorientats davant la insensibilitat de les burocràcies corresponents, opten pel silenci, a causa del temor, la desconfiança i la desprotecció. Hi ha canvis que no impliquen despesa econòmica, que només necessiten d'una cultura bàsica del que és un servei públic i d'un compromís ètic per cercar el benestar dels nostres conciutadans des del tracte amable i la voluntat de ser justos.
Ja n'hi prou de donar una importància sacrosanta a les formalitats i oblidar-se del respecte fonamental a la dignitat de les persones. Ja n'hi prou de considerar, des de les esferes de poder, que la ciutadania i els ciutadans en particular es mouen només per interessos egoistes i mesquins, sembrant la sospita sobre les seves actuacions i reclamacions, com si sempre volguessin mentir, com si sempre busquessin beneficis que no els pertoquen, com si sempre fossin culpables de la seva situació.
I la realitat que es posa de relleu en les petites històries de ciutadans anònims, que lluiten contra els gegants del poder burocràtic per defensar la seva petita parcel·la de dignitat i justícia, posen de relleu que fallen moltes coses i que no hi ha mecanismes eficients per frenar i eliminar la indiferència o l'abús de poder, que impedeixen donar resposta o solució a molts problemes.
Alguns exemples, per patentitzar els problemes abans esmentats: ciutadans que passen un calvari abans no obtenen la designa d'advocat d'ofici, perquè algun funcionari o responsable judicial creu que no fa falta tal designa, especialment en casos d'execució hipotecària, manifestant a l'interessat que això no servirà per a res. Acomiadaments per causes econòmiques o judicis d'invalidesa, que depenent del jutjat on toquen, sembla que d'entrada estiguin abocats irremissiblement al fracàs, negligint el sagrat compromís de fer justícia. Actuacions de mútues patronals i organismes controladors de baixes i altes, que contradient, en ocasions, el criteri dels metges de capçalera i dels mateixos especialistes de la sanitat pública, sense més prova ni examen de l'afectat/da que fer-li aixecar els braços i flexionar les cames, expedeixen altes o deneguen invalideses a la lleugera, emparats en la burocràcia i per raons més econòmiques que mèdiques, amb greu infracció de l'ètica professional i del jurament hipocràtic. És moment de trencar amb el silenci còmplice i el temor estèril. La lluita per la dignitat i la justícia, per l'ètica i la transparència ha de ser permanent.


Ramon Llorente Varela