divendres, 27 d’abril de 2012



DECISIÓ D'OFICI

En relació a les recomanacions que de forma habitual ve formulant el defensor a l’Ajuntament, i en concret a Alcaldia, s’ha de deixar constància que la contesta a les mateixes no sempre es dona amb la celeritat i conveniència que la bona administració exigeix. I aquesta tardança en la contesta genera situacions d’indefinició i de preocupació entre la ciutadania afectada.

Temes relacionats amb les sancions de trànsit o l’exigibilitat de taxes o impostos, quan han estat objecte de queixa davant el Defensor i aquest ha formulat una recomanació, per problemes de manca de celeritat en respondre i de descoordinació entre els diversos funcionaris implicats, generen situacions que desconcerten la ciutadania i perjudica la confiança d’aquesta en les institucions.

El problema essencial, i que dona peu a entendre que hi ha certa descoordinació entre el Defensor i l’Ajuntament, és que malgrat haver rebut el ciutadà una recomanació per la que el Defensor estima la seva queixa i proposa a Alcaldia la revocació de la sanció o l’anul·lació d’un requeriment de pagament, el procediment administratiu relatiu a la persona afectada segueix el seu curs i acaba convertint-se en un procediment de constrenyiment o embargament.

Sense perjudici que finalment s’hagi de seguir tal via, si la recomanació del Defensor és desestimada, entenem que seria molt millor que en tots aquells casos que hi hagi pendent de contesta una recomanació no s’iniciés la via de constrenyiment i es paralitzessin els procediments d’execució iniciats fins que no recaigui el corresponent acord de l’Ajuntament.

Per això fem la següent RECOMANACIÓ:

Que en tots els casos que s’hagi formulat recomanació per part del Defensor i estigui pendent de contesta per part de l’Ajuntament es paralitzin els procediments executius i no s’iniciï la via de constrenyiment fins que s’hagi contestat o resolt la recomanació del Defensor de la Ciutadania.



Ramon Llorente Varela
Defensor de la ciutadania

 

DECISIÓ D’OFICI

Des de la nostra oficina, i en diverses ocasions hem constatat la queixa de molts ciutadans, o la disconformitat dels mateixos amb les liquidacions de taxes i impostos amb efectes retroactius pel període màxim legal de quatre anys.

Es dona la circumstancia que situacions com la indicada anteriorment, a vegades, afecten a persones amb pocs recursos o insuficient capacitat econòmica per fer front al pagament municipal exigit tot de cop o en un termini breu. I així se’ns ha transmès en moltes ocasions.

No hem d’oblidar que el tema d’una decisió municipal sobre la revisió i liquidació retrospectiva d’uns impostos o taxes, normalment no té la seva causa en una actuació irregular, il·lícita o imputable a la persona finalment afectada, sinó a controls o actuacions deficients o ineficients de la pròpia administració municipal.

El principi de legalitat i l’obligació de respectar, practicar i complir amb el principi d’igualtat han d’estar a la base de qualsevol decisió administrativa. I això justifica i empara les decisions municipals respecte al dret d’actualitzar i reclamar taxes i impostos pel període màxim legal, quan es donen els fets pertinents que les disposicions legals i normatives preveuen.

Considerant els fets anteriors, i coneixent la realitat social i econòmica de la nostra societat, creiem oportú i necessari facilitar a tota aquella persona afectada per una revisió d’impostos o taxes municipals el pagament dels imports corresponents de manera flexible i en el període màxim possible, d’acord amb les disponibilitats reals i objectives de la persona afectada.

Es per tot això que hem decidit fer d’ofici la següent

RECOMANACIÓ

Que en aquells casos en que, a resultes d’una actuació administrativa de revisió dels valors cadastrals o de determinats impostos o taxes, es requereixi a un contribuent l’abonament de les liquidacions pertinents, corresponents al període màxim de quatre anys, constatada que sigui la petició d’aplaçament per part del subjecte passiu i cas d’acreditar insuficiència de recursos o dificultats per fer front al pagament, se li atorgui el termini que necessiti, com a màxim igual al període reclamat, per tal d’abonar l’import reclamat sense recàrrecs ni interessos.

Ramon Llorente Varela
Defensor de la ciutadania

 

dijous, 26 d’abril de 2012

DECISIÓ D’OFICI

En reiterades ocasions han arribat al Defensor de la ciutadania reclamacions o queixes de persones que al·leguen contra la imposició de sancions en relació al tema de les targetes d’aparcament per a persones amb disminució.
La temàtica és múltiple i variada: en ocasions la sanció s’imposa perquè l’agent fa constar que el que s’exposa al vehicle és una fotocopia, altres vegades perquè la targeta està caducada
Una de les exigències que té qualsevol administració pública, i especialment l’administració municipal, és evitar situacions de dubte o de indefinicions que perjudiquen no només la ciutadania si no els propis funcionaris a l’hora de prendre decisions. En aquest sentit, examinada la problemàtica que deriva de situacions com les expressades en l’apartat anterior, seria convenient adoptar algunes modificacions normatives en les corresponents ordenances municipals per clarificar i definir el que és un mal ús de les targetes de minusvàlid per aparcar i determinar les sancions que d’aquest mal ús es derivin.
És important promoure la responsabilitat de la ciutadania i fer campanyes orientades a que conegui els seus drets, però també les seves obligacions. I és una obligació de tota persona que tingui reconegut, per la seva minusvàlua i limitacions de mobilitat, el dret a disposar de targeta per aparcar, tenir-la actualitzada i portar al vehicle destinat al seu transport la targeta original. També s’ha d’exigir el bon ús de la targeta esmentada per evitar abusos per part de persones no autoritzades ni necessitades i que amb targetes alienes disposen injusta i fraudulentament d’estacionaments o aparcaments als que no hi tenen dret. I no es poden destinar permanentment  policies o agents municipals per vigilar i indagar aquests abusos.
Partint que és la Generalitat l’administració que regula legalment la referida targeta, també és cert que cada municipi en concret pot conformar les seves ordenances municipals a fi de regular amb claredat i precisió tots aquells aspectes que, per protegir a tots aquells que ho necessitin, sancioni adequadament a aquelles persones que facin un ús indegut, abusiu o fraudulent de les referides targetes.
En aquest sentit, partint de l’experiència d’altres municipis, proposaríem que a l’ordenança corresponent es recollissin les següents disposicions:
OBLIGACIONS DE LA PERSONA TITULAR
Article
X

Les persones titulars de les targetes d’estacionament estaran obligades a:
· Col·locar l’anvers de la targeta de manera visible en el vehicle que
la transporta.
· Saber
que l’ús de la targeta és personal i intransferible. No la poden utilitzar els familiars o altres persones si no van acompanyats de la persona titular.
· Utilitzar la targeta original. No es poden fotocopiar o manipular.
· En cas de canvi de localitat, cal comunicar-ho a l’Ajuntament.
· En cas de defunció o altres circumstàncies que en facin perdre el dret, cal lliurar la targeta a l’ens local responsable.
· En cas de pèrdua o robatori de la targeta, cal presentar denúncia a l’ens local responsable, abans de sol·licitar una nova targeta.
· Sol·licitar una única targeta d’una única modalitat.

RÈGIM SANCIONADOR
Article X

El règim sancionador s’aplicarà en el supòsit que es detecti l’ús indegut de la targeta d’aparcament, considerant un mal ús l’incompliment de les obligacions anteriorment exposades.
El règim sancionador consisteix en:

- La primera vegada que es detecti la infracció, un cop advertit el/la titular d’aquest fet, serà objecte d’una sanció econòmica per import de XXX€.
- La reiteració en la infracció abans esmentada, suposarà una sanció per import de XXX€ i la proposta de la retirada de la targeta. 
La utilització de fotocopies o de la targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat, en règim de titular no conductor/a donarà lloc a:

- Quan s’utilitzi la targeta sense que la persona titular de la targeta estigui en el vehicle o quan no sigui per acompanyar o recollir a la persona titular, a banda de no sortir efectes per gaudir dels drets establerts, donarà lloc la primera ocasió que es detecti la infracció, a la imposició al/la conductor/a d’una sanció per import de XXX€.
- La reiteració en la infracció abans esmentada, suposarà una sanció per import de XXX €, la proposta de la retirada de la targeta.
Per tot això, entenem adequat i convenient, fer d’ofici la següent
RECOMANACIÓ:
Per tal de no provocar situacions d’indefensió a la ciutadania i al mateix temps perquè l’Ajuntament pugui exercir una bona administració, sobre tot quan ha de sancionar situacions de frau o mal us de la targeta, introduir l’enunciat esmentat anteriorment en el text regulador corresponent, sigui en les ordenances fiscals o en el reglament de circulació. 
Ramon Llorente Varela
Defensor de la ciutadania de Girona


dilluns, 23 d’abril de 2012

ELOGI DEL QUE ÉS HUMIL


Avui dia, vivim envoltats de problemes socials, econòmics, públics i privats, ètics i polítics, personals i familiars, que requereixen polítiques valentes i eficients, exemplaritat per part de tots els responsables polítics i institucionals i compromisos que situïn els interessos col·lectius, el bé comú i la protecció de les persones per sobre de l'afany de lucre i dels interessos econòmics i financers de bancs, grans empreses i multinacionals.
L'enlluernament fascinant envers els guanyadors, dels poderosos, dels triomfadors, siguin col·lectius, empreses o individus, no ens pot fer oblidar que la societat és essencialment producte de la suma d'afanys, esforços, treball, relacions i il·lusions de les persones que no ocupen ni titulars de premsa ni primeres planes televisives. I tampoc hem d'oblidar el deure de solidaritat que qualsevol societat civilitzada i avançada té respecte a tots els que conformen la complexa, diversa i plural convivència dels nostres pobles i ciutats, per evitar el drama de l'exclusió.
El treball de cada dia de milers i milers dels nostres conciutadans fa possible que la ciutat funcioni, que es prestin serveis, que s'ensenyi a les escoles, instituts i universitats, que s'atengui les persones als hospitals i clíniques, que funcionin els centres socials, els tallers i les empreses, que la ciutat estigui ordenada i els funcionaris i empleats públics cobrin el seu sou. Moltes vegades oblidem que el més senzill i simple, que el que tenim més a la vora, és la base i el fonament de la societat, i que els petits canvis i les petites accions de cadascú de nosaltres poden contribuir i contribueixen a la millora de la societat global, i del benestar de les persones que tenim al nostre costat. Quan fem bé la nostra feina, quan som educats amb els altres, quan ens interessem pel que és comú, quan participem i col·laborem amb la comunitat de veïns, amb l'associació del barri, amb entitats culturals, esportives, cíviques, quan respectem les normes de convivència, quan dediquem part del nostre temps als altres, estem contribuint a la construcció d'una societat més amable, més convivencial i justa. I en aquest sentit tots som necessaris i insubstituïbles.
Tots plegats, en temps difícils i complicats com els que ens toca viure, hem d'assumir la responsabilitat de començar a fer les coses bé en l'àmbit que ens pertoca, hem de comprometre'ns a fer del nostre entorn un espai de convivència amable i activa, hem de saber que la societat millorarà a mesura que cadascú de nosaltres millori, i que des de la senzillesa i humilitat de les nostres feines i responsabilitats diàries podem contribuir a canvis globals. Els canvis des de baix són els que perduren i es mantenen.


Ramon Llorente Varela

dimarts, 17 d’abril de 2012

DISCURS DE PRESENTACIÓ AL PLE MUNICIPAL DE LA MEMÒRIA D’ACTUACIONS DE L’ANY 2011 DEL DEFENSOR DE LA CIUTADANIA DE GIRONA

Ple 16 d’abril de 2012

Davant les dificultats, no busquem excuses, posem esforç” (Anònim)

1.1. INTRODUCCIÓ

Senyor alcalde, senyores i senyors regidors, ciutadans, ciutadanes, amics i amigues, amigos y amigas:
Per tercera vegada, des de que vaig ser designat, per unanimitat del Ple Municipal, defensor de la ciutadania, complint amb la disposició legal de l'article 119 del ROM, però essencialment pel principi de transparència que ha de presidir qualsevol institució pública, vinc a donar comptes davant aquest Ple de les activitats, actuacions i feina que l'Oficina del Defensor ha desenvolupat durant l'any 2011.
Vosaltres representeu legítimament i democràticament la ciutadania gironina, les diverses sensibilitats i opcions polítiques que els ciutadans han volgut que els representessin en aquesta corporació municipal. Per això, a través de tots vosaltres, també dono comptes a la ciutadania en general, del que ha estat la tasca del Defensor durant el 2011.

Agraïments i defensa de la política

A l'inici d'aquesta meva intervenció, a més de compartir amb tots vosaltres algunes idees, dades, preocupacions i interrogants, esperances i objectius, vull expressar un record agraït i merescut per a l'Anna Pagans, anterior alcaldessa, per ser en part responsable de que jo hagués assumit l'honor d'exercir la gratificant i compromesa tasca de Defensor, responsabilitat de la que també sou partícips molts dels que encara esteu aquí. A totes les persones que han estat regidores i regidors del nostre Ajuntament, en l'anterior legislatura, també els vull fer patent el meu agraïment, per la feina feta i la col·laboració que m’han prestat, col·laboració que s’ha mantingut amb els que avui conformeu el nou consistori gironí, agraïment que no contradiu les legítimes disconformitats o crítiques a les actuacions o decisions que el Defensor ha tingut ocasió d’examinar.
Treballar per a la ciutadania i la ciutat on un ha crescut i s'ha fet persona, és un orgull i una gran satisfacció. Treballar pel bé comú, com tots vosaltres també feu, cadascú des de les vostres conviccions i compromisos polítics i ideològics, és posar de relleu quelcom que no hauríem d'oblidar: que tota societat ben organitzada requereix de persones que, més enllà dels seus propis interessos personals, dediquin part del seu temps, de les seves vides i dels seus esforços i il·lusions  al que és comú, en benefici de tots.
I des de les diverses i legítimes discrepàncies polítiques que, ple rere ple,  vosaltres poseu de relleu en aquest àmbit privilegiat, temple de la paraula, en aquests temps de decepcions i problemes, però també d’esperances, sou i heu de ser exemple de que la política ni és corrupció, ni és amiguisme, ni és enriquir-se, ni és demagògia ni son simples ganes de figurar: és i ha de ser servei a la ciutadania, amb les mires posades en el bé comú, des d’un compromís ètic, des de la transparència i l'objectivitat, amb eficàcia i honradesa. Aquí, com algú de vosaltres ha manifestat en alguna ocasió, no hi ha cap regidor posat per la banca, pel capital, per les empreses o pels sindicats. Aquí tots vosaltres heu estat posats pels ciutadans i les ciutadanes als que heu i hem de servir, per millorar les seves vides, tot cercant solucions reals i possibles als seus problemes, amb valentia i sense excuses.

2011: Crisi econòmica i problemes socials que ens depassen

Compartir interrogants, objectius i preocupacions
El 2011, tal com es preveia, ha estat un any de molts problemes i dificultats per a moltes persones i famílies. Els problemes socials vinculats a la xacra de l'atur s'han multiplicat a la nostra ciutat. Mai com ara havien vingut tantes persones demanant ajuda per trobar feina, per pagar lloguers, per parar execucions hipotecàries, perquè no se'ls tallés l'aigua, el gas o la llum, per exposar problemes d’impagaments o de convivència a les comunitats de propietaris, o fins i tot per demanar menjar. Precisament de vosaltres i de l’administració municipal, per ser l’administració i el poder més proper a la ciutadania, s’exigeixen respostes als problemes més immediats i urgents que la gent pateix, fent-se patent la insuficiència de mitjans i recursos. Les dificultats de les persones, la greu crisi econòmica i les conseqüències socials han posat de relleu que la política no té sentit ni consistència si no es preocupa dels problemes reals de la gent, no per fer proclames generals o promeses inabastables sinó per buscar solucions efectives.
Les persones i els seus problemes s'han situat en el centre de les preocupacions socials, i més que mai en el centre de la política. En aquesta línia crec que els partits polítics han estat sobrepassats per les circumstàncies. Moviments socials i plataformes ciutadanes de diversa classe i motivació han servit d'amplificadors per a molts problemes que reclamen l'atenció i el compromís de les administracions públiques i dels responsables polítics de governs i oposicions de tots els àmbits territorials i institucionals. Son nous reptes que cal afrontar amb serenitat, reflexió i compromís.
Davant la gravetat dels problemes socioeconòmics no valen les excuses, ni ens és permès restar neutrals o indiferents. Davant el terrabastall que assola projectes, il·lusions i posa en perill l’estabilitat i la cohesió social, és absolutament necessari i imprescindible fer tota classe d'esforços, posant imaginació i buscant les màximes complicitats. No estem davant temes de partit ni de problemes que requereixin protagonismes ideològics excloents. Tots som necessaris, i totes les propostes i crítiques, siguin d’on siguin, haurien d’ajudar i enriquir els imprescindibles debats a la recerca de solucions. Les persones poden admetre la divergència i la discrepància en les idees, doncs estem en una societat plural, però clamen perquè hi hagi convergència en la feina de servir el bé comú i generositat en la col·laboració per superar els problemes generals més enllà d’interessos de partit o de protagonismes insolidaris.
La societat, la ciutadania, ha desbordat els instruments i les formes tradicionals de participació política. I ara més que mai es fa visible la imperiosa necessitat de fer compatibles la democràcia representativa i la democràcia participativa, que son complementaries i no excloents. L'exigència de transparència i ètica en tot el que sona a públic és una realitat i un antídot contra comportaments i actuacions irregulars de tots aquells que ostenten alguna esfera de poder públic. La ciutadania vol transparència i informació, i exigeix nous canals de participació. La ciutadania té dret i reclama una bona administració, en la que el servei a les persones, la imparcialitat, el bé comú i la gestió honesta i eficient del diner públic tinguin carta de naturalesa indiscutible i definitiva. I davant els problemes cal treballar cercant alternatives i solucions, perquè les persones no es poden consolar amb promeses de paradisos futurs inexistents, doncs les seves vides, la nostra existència, és important ara i aquí, en el present que limita, condiciona i possibilita les accions que depenen de nosaltres.

2011: any de canvis

2011 ha estat un any d’eleccions, tant generals, com municipals. La ciutadania ha decidit democràticament i lliurement una nova composició d’aquest Consistori, havent atorgat confiança a tots els que ocupeu els 25 escons d’aquest Ajuntament, representatius de les diverses opcions i sensibilitats, avalades pels vots de la ciutadania, que us investeix del privilegi, l’honor i la responsabilitat que comporta la democràcia representativa. Aquesta circumstància no ha afectat la institució del Defensor de la Ciutadania, que com no pot ser d’altra manera se situa al marge de les lluites polítiques, essent com és una figura de consens i que actua en defensa dels drets de la ciutadania, tot  supervisant l’actuació municipal.
Vull cridar l’atenció sobre la necessitat que els processos electorals no haurien de condicionar la feina del dia a dia de l’Ajuntament, perquè en el període que transcorre entre la convocatòria d’eleccions i l’efectiva presa de possessió del nou equip de govern els problemes i la vida de la ciutadania no es paralitzen.
Cal actuar amb més eficiència, coordinació i compromís de servei, malgrat s’estigui a l’espera de relleus i substitucions. En aquest sentit, la professionalitat de funcionaris i empleats de l’administració ha de ser el fil conductor de la continuïtat del servei, sense demores injustificades.
El canvi de l’equip de govern ha comportat la reordenació de serveis i àrees, la substitució dels responsables polítics de les diverses regidories, que inicialment ha representat un alentiment en la presa de decisions i un cert desgavell amb les relacions amb el Defensor, però que amb bona voluntat i diàleg s’ha anat solucionant.
Seria injust si no posés de manifest l’esperit de col·laboració, la voluntat d’atendre les suggerències del defensor i de facilitar la nostra feina per part dels regidors i regidores integrants de l’equip de govern. Però també haig de deixar constància de que la relació del Defensor amb la resta de regidors i grups polítics del Consistori ha estat lleial i beneficiosa. Des del primer moment tots els regidors i regidores us heu mostrat assequibles i col·laboradors.

Actuacions 2011

He procurat que la missió i responsabilitat confiada al Defensor, tingués el màxim d’èxit partint del doble compromís que inspira les meves actuacions: atendre i escoltar a tots els ciutadans que s’han dirigit a la nostra oficina i buscar la complicitat dels diferents responsables tècnics i polítics de l’Ajuntament per cercar la millor solució als problemes detectats.
Acudir al Defensor ha estat, i és, per a moltes persones l’últim recurs, la darrera esperança i possibilitat de ser escoltats i d’obtenir que el seu cas, el seu problema o el seu greuge, sigui revisat i tractat, en evitació de la pesada, cara i sovint desproporcionada càrrega d’acudir al jutjat. Ja són molts els ciutadans que saben que abans d’acudir als jutjats tenen la possibilitat de plantejar davant del Defensor el seu greuge i problema, que amb independència de criteri i sobre la base de la legalitat, però també de l’equitat, estudiarà el seu cas i procurarà una solució justa.
 (RECOMANACIÓ D’OFICI: a peu de plana de les resolucions administratives, l’Ajuntament indicarà aquesta possibilitat) Pag. 103-104.

Pel que fa a cercar la complicitat dels responsables de l’Ajuntament, el Defensor, conscient de la tasca pedagògica que realitza, tant de cara a la ciutadania com de cara als responsables municipals, ha procurat dialogar, reunir-se i revisar conjuntament amb l’alcalde i regidors, funcionaris i responsables d’àrea els diversos temes o problemes que han anat plantejant els ciutadans i ciutadanes. Això ha comportat un clar benefici per a la ciutadania, doncs, com podeu observar en la memòria que estem analitzant, molts temes, la majoria, se solucionen amb la col·laboració de l’àrea. Concretament el 38% dels expedients oberts s’han solucionat positivament amb la col·laboració de l’àrea.
Ara i aquí, talment com ja he dit en d’altres ocasions i en anteriors memòries, haig de lamentar que un important nombre de recomanacions no hagin estat acceptades per l’Ajuntament. La confiança de la ciutadania, tant necessària i imprescindible envers les administracions i institucions que gestionem els seus interessos i treballem pel bé comú, queda posada en qüestió, quan sense suficient motivació l’Ajuntament desestima la recomanació del Defensor.

(MULTES I RECLAMACIONS PATRIMONIALS.  Pagar amb el 50% descompte i no poder fer al·legacions.)

No puc compartir opinions i criteris que parteixen de considerar que les decisions de les administracions i els seus servidors sempre solen ser objectives i correctes i que totes les reclamacions o queixes de la ciutadania son sospitoses i interessades.  Sóc conscient que la feina que tinc encomanada pot ser, en determinades circumstàncies incòmoda i molesta pel poder, per a la burocràcia o per als interessos corporativistes d’algun estament municipal. Però des de la independència i la confiança que tots vosaltres heu dipositat en la institució del Defensor, conscient que ni estic al servei del govern ni de l’oposició, he procurat sempre i en tot moment resoldre les queixes i reclamacions plantejades, proposant solucions o fent recomanacions amb la única finalitat de donar la resposta més justa i equitativa al tema plantejat i servir eficientment la ciutadania.
I sempre ho he fet partint del respecte a la legalitat, però també del principi d’equitat. Haig de reconèixer que de vegades, potser, o no he sabut argumentar o justificar suficientment les recomanacions, o no he utilitzat raonaments convincents per obtenir la conformitat de l’Ajuntament. En aquest capítol haig de posar de manifest que la lluita del Defensor en favor dels drets de la ciutadania és desproporcionada: el poder, la burocràcia i la rutina d’aplicar la literalitat de les normes són realitats que desequilibren, justificadament o injustificadament, la balança a favor de l’Administració. El nombre de recomanacions rebutjades així ho certifica.
Estem davant una administració local amb uns empleats, treballadors, funcionaris i personal electe que realitzeu, majoritàriament, un servei eficaç i molt correcte a la ciutadania. Però això no ha de ser obstacle per reparar, analitzar i estudiar problemes, disfuncions o errors que cal corregir. La burocràcia, l’esperit corporativista, el menyspreu pel que no té transcendència, el silenci o la indiferència respecte als discrepants impedeixen sovint afrontar amb valentia i honestedat la contesta adequada o la solució més justa als petits problemes del dia a dia. Cal batallar sense descans per millorar. Cal reflexionar permanentment per trobar alternatives als problemes.
El defensor tracta persones i s’ocupa de problemes concrets, a diferència dels grans temes i objectius generals que ocupen molts dels vostres debats, o dels expedients en que queden convertits els problemes de les persones en mans de la burocràcia. Però vosaltres i jo compartim un objectiu i una exigència comú: servir la ciutadania, ja sigui des dels grans principis o des de la insignificant anècdota per solucionar els seus problemes i facilitar les seves vides.
Moltes han estat les actuacions de l’Oficina del Defensor, gràcies a la dedicació exemplar de les col·laboradores amb que he comptat duran el 2011, la Carina Peracaula i la Cristina López que va estar amb nosaltres uns mesos.
L’increment d’actuacions també es deu a la progressiva confiança i al coneixement que la ciutadania ha anat adquirint respecte a la institució del Defensor.
Haig de remarcar les possibilitats que s’han obert per mitjà de les xarxes socials, xerrades, visites a barris, a les escoles, instituts i Universitat, col·laboracions amb els mitjans de comunicació, la participació en jornades i actes diversos i les relacions amb altres defensories i sindicatures directament o a través del Fòrum de síndics/ques, defensors/res locals de Catalunya.

Seguint el model de la memòria de l’any passat, a la Memòria del 2011, ens hem limitat a fer constar les dades estadístiques de les queixes, actuacions i resolucions en relació a les distintes àrees de l’Ajuntament, i publiquem les 57 recomanacions fetes. Caldria destacar alguns temes que de forma repetitiva es van produint a la nostra ciutat o que de manera habitual afecten la ciutadania.

-         La problemàtica que genera l’oci nocturn i en general els locals públics de concurrència, especialment l’acumulació de persones fora d’aquests locals amb la finalitat de fumar, i els incidents que tenen lloc a altes hores de la nit (sorolls, vòmits, orins..). El dret al descans i a la intimitat, moltes vegades es veu perjudicat per actuacions i comportaments incívics que caldrà prendre en consideració, i que exigeixen de l’administració municipal l’adopció de mesures adequades al problema.

-         La política municipal en l’aspecte sancionador, especialment en relació amb les multes de trànsit i estacionaments, doncs la presumpció de veracitat, a criteri del defensor, continua justificant resolucions desestimatòries de les al·legacions o recursos de la ciutadania i també de les recomanacions del mateix defensor, sense valorar ni rebatre, en ocasions, les proves aportades o les circumstàncies concurrents, deixant en entredit la presumpció d’innocència del ciutadà o ciutadana. Els temps i els problemes econòmics de molts ciutadans aconsellarien revisar les quanties de les sancions. En aquest àmbit també caldrà promoure un civisme més responsable entre la ciutadania per evitar la utilització fraudulenta de targes de minusvàlids, o l’abús de fotocòpies d’aquestes, o l’ús indegut de les targes originals.

L’àmbit des del qual us parlo és el de la proximitat amb la ciutadania, des de la realitat de temes i problemes poc transcendents per a l’Ajuntament, però de gran importància per a les persones afectades. I és des d’aquesta realitat senzilla i humil que he volgut compartir amb tots vosaltres algunes reflexions, algunes preocupacions i també objectius amb la finalitat de millorar la vida de la ciutadania i el funcionament de l’administració, reclamant el reforçament de l’ètica en tots els comportaments i decisions dels responsables i empleats públics i de la transparència, base imprescindible de la informació i la participació.

La cultura de l’interès públic, del servei públic i del bé comú és imprescindible per impulsar i garantir una bona administració. Des de l’Oficina del Defensor treballem en aquesta direcció per humanitzar i flexibilitzar la burocràcia i al mateix temps per promoure un civisme responsable i integrador, basat en l’exercici dels propis drets però també de les pròpies obligacions, tal i com ens indiquen els articles 1 i 29 de la Declaració Universal dels Drets Humans:
1.     1.-Tots els ésser humans neixen lliures i guals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència i cal que es comportin entre ells amb esperit de fraternitat.
2.     29.- Tothom es deu a la comunitat que és l’únic que li permet el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.




1.2. ACTUACIONS, QUEIXES, EXPEDIENTS I CONSULTES

Durant aquest període de 2011, l’Oficina del Defensor ha tramitat 296 expedients (25% més que l’any passat).
En 112 ocasions (35% més que el darrer any) hem resolt el problema de la ciutadania amb gestions puntuals, que han quedat resoltes amb una petita intervenció. Són les que denominem “intervencions sense expedient”.
El defensor ha rebut 295 visites concertades, de persones individuals o entitats i col·lectius.
Des de l’Oficina s’han donat 490 informacions, respostes de consultes i assessoraments.
Hem tingut relacions amb els mitjans de comunicació en 26 ocasions. (Punt Diari, Diari de Girona, ràdios, TVGirona, i altres mitjans...).
Per resoldre els expedients, el defensor i personal adscrit a l’oficina s’ha entrevistat o ha mantingut contactes amb el personal tècnic o polític de l’Ajuntament en 260 ocasions.
Així doncs, a l’Oficina del Defensor de la Ciutadania s’han fet un total de 1479 actuacions: expedients, intervencions sense expedients, visites, informacions generals, mitjans i entrevistes i gestions internes.
La distribució d’aquests 296 expedients per àrees, ha estat la següent:
-         10 Àrea de l’Alcaldia
-         169 Àrea de la Ciutadania
-         41 Àrea de Promoció i Ocupació
-         32 Àrea d’Hisenda i Gestió Municipal
-         27 Àrea de Servei a les Persones
-         17 Actuacions d’Ofici, que estan degudament recollides a la present memòria.
Hem de fer constar que degut al canvi de Corporació, el mes de juny, s’han redistribuït les àrees de forma diferent. Per aquest motiu en aquesta Memòria, la primera que presentem davant la nova Corporació, no farem comparatives amb els darrers anys.
Dels 296 expedients, en 59 ocasions, (pràcticament com l’any passat) no hem admès la queixa a tràmit. En totes aquestes ocasions hem informat on podia dirigir-se el ciutadà o ciutadana que ens ha presentat la queixa i en tot cas, sempre s’ha justificat el perquè de la no admissió.
En el moment de tancar l’exercici 2011, 25 expedients encara estaven en tràmit, pendents de resolució.  
S’han resolt un total de 212 expedients, aproximadament un 30% més que l’any 2010.
Només en 2 casos la queixa ha estat traslladada a l’Àrea corresponent, per petició expressa i autoritzada del ciutadà o ciutadana. En aquestes ocasions es controla la resposta de l’Administració. El descens d’aquesta xifra també denota el coneixement de la ciutadania del funcionament de l’engranatge municipal i de l’Oficina del defensor.
5 expedients han estat tramesos a altres síndics o al Síndic de Greuges de Catalunya en tractar-se de matèria de competència seva. Sempre mantenim un control i seguiment d’aquests expedients.
S’han admès a tràmit 205 queixes, 40% més que l’any passat que van ser 147 queixes admeses.
D’aquestes, 65 s’han desestimat. Un cop estudiat el cas, revisat l’expedient i analitzades les circumstàncies, i els informes necessaris, el defensor ha arribat a la conclusió que no podia donar la raó a la persona reclamant o que simplement no s’havia produït cap greuge contra la mateixa per part de l’administració municipal.
El Defensor en tots els casos ha donat resposta a la persona que s’ha queixat, tot justificant i motivant la desestimació de la seva queixa.
En 79 ocasions hem pogut resoldre la queixa amb Col·laboració de l’Àrea, mitjançant una entrevista amb el responsable polític o tècnic, en la que hem intentat tractar les divergències entre l’administració i la ciutadania, en relació al contingut de la queixa i arribar a un consens favorable al ciutadà o ciutadana.
En 4 ocasions l’expedient s’ha resolt amb una mediació, és a dir, les parts implicades, amb l’ajut del defensor, han arribat a un acord.
S’han fet 57 recomanacions o suggeriments, (35 % més que l’any passat que se’n van formular 42) de les quals 16 han estat acceptades (28%) per l’Ajuntament. 15 han estat rebutjades (26%). En el moment de tancar la Memòria, 26 recomanacions encara restaven pendents de resposta per part de l’Ajuntament. (46% del total de les recomanacions formulades).
Del total de recomanacions i suggeriments que s’han adreçat a l’Ajuntament 17 ho han estat d’ofici. (L’any passat se’n van fer 15).
Per mitjà de les recomanacions i suggeriments, el Defensor ha anat posant de relleu, amb independència de criteri, objectivitat i equitat, els aspectes i consideracions que poden contribuir a la millora de l’actuació municipal, des del compromís i l’exigència amb el dret de la ciutadania de disposar d’una bona administració.
A continuació del text literal de les recomanacions podeu veure la resposta de l’Ajuntament, que sempre traslladem a la ciutadania.
1.3. CONCLUSIONS I OBJECTIUS

Per finalitzar des de la necessària complicitat i la imprescindible col·laboració amb tots vosaltres, a fi de millorar la relació i el tracte amb la ciutadania, proposo els següents reptes i objectius:

-         Implementar la imatge de la Policia Municipal com a garantia d’ajuda a les persones i de l’exercici dels drets i les llibertats a la nostra ciutat. Cal desterrar i combatre la opinió que la Policia té una finalitat essencialment sancionadora. I a aquests efectes, és necessari fomentar la Policia de Barri, fent més propera i amable la seva tasca d’ajuda i prevenció a tots els barris de la ciutat, reforçant també la Unitat Policial de Mediació.

-         Incrementar el control a les zones d’oci nocturn amb la finalitat de fer compatible tals activitats amb el dret al descans i a la intimitat del veïnatge, supervisant acuradament les condicions i requisits dels locals i advertint als usuaris de l’obligació d’actuar amb civisme, i adoptant les mesures adequades.

-         Treballar perquè el transport públic a la nostra ciutat estigui més ben coordinat, sigui més eficient i vertebri adequadament tots els barris, i al mateix temps s’incentivi l’ús de la bicicleta amb una política decidida de carrils bici suficients i segurs, salvaguardant també la integritat dels vianants.

-         Continuar impulsant el teixit associatiu, i facilitar nous camins i mitjans per garantir la democràcia participativa de la ciutadania.

-         Comprometre tots els esforços possibles per afrontar i pal·liar les conseqüències de la crisi, fent visible el compromís de l’Ajuntament a favor d’un habitatge digne i del dret al treball, fent costat a les víctimes del sistema, per evitar la marginació i l’exclusió social.

-         Assumir el compromís de respondre amb celeritat i de manera motivada les al·legacions o reclamacions ciutadanes.

-         Agilitar la contesta a les recomanacions del Defensor, i adoptar mesures com la paralització de la via d’apremi d’aquells casos que estiguin pendents de resposta a la recomanació del defensor

Per acabar vull adreçar unes paraules d’agraïment a tots aquells ciutadans i ciutadanes que, malgrat les dificultats i problemes, de forma anònima i solidària treballen i lluiten cada dia per guanyar-se el pa, per fer possible que disposem de béns i serveis, que paguen els seus impostos i col·laboren a mantenir les institucions, els instituts, les escoles, els hospitals, la ciutat.
Gràcies al seu treball i la xarxa de relacions socials, que es manifesten en diverses formes (associacions, comunitats, entitats cíviques de tota mena...) podem mantenir l’esperança d’un futur millor i més just.
També vull agrair la participació de totes les persones que amb les seves queixes contribueixen a millorar el funcionament de l’Administració Municipal i ajuden, amb la intervenció i les recomanacions del Defensor, a la rectificació de resolucions o decisions administratives.
Des de l’experiència i la proximitat amb la ciutadania apel·lo la responsabilitat social dels mitjans de comunicació perquè no magnifiquin tant els desgraciats casos de delinqüència antisocial, de fraus i de insolidaritat o violència, i donin cabuda a realitats positives i d’esperança que en el dia a dia posen en pràctica milers i milers dels nostres conciutadans.
I quan publiqueu i informeu, interrogueu-vos com feia Sòcrates: el que diràs, és veritat? serà útil ? contribuirà a la bondat? Jo us dono les gràcies perquè amb la vostra labor contribuïu a la transparència i a la informació, pilars essencials d’una societat lliure i democràtica.
No són temps fàcils ni d’abundància d’alegries. Les conseqüències de la crisi qüestionen l’estat del benestar i condemnen a molts dels nostres conciutadans a la pobresa. Això fa més exigible que des de les administracions públiques treballem per una societat on les persones vegin respectada la seva dignitat i els seus drets. No admetem el dubte i el descrèdit permanent i injustificat contra la democràcia representativa i contra aquells que la ostenteu.
Al mateix temps hem de defensar el dret de la ciutadania a expressar els seus desacords i la seva indignació davant els problemes que afecten les seves vides. Però la veu del carrer no anul·la, ni substitueix la vostra veu i la vostra responsabilitat, com a representants legítims i democràtics de la nostra ciutat.
Tot això ens ha de moure a vosaltres i a mi a reflexionar i replantejar objectius i prioritats per avançar cap a una ciutat més participativa, més solidària i més respectuosa amb els drets i els deures. Penso que tots hem d’impulsar el que anomeno civisme integrador de drets i deures, tot partint dels valors irrenunciables expressats en la Declaració Universal dels Drets Humans que marquen i delimiten uns mínims ètics que tothom hauria d’assumir a la nostra ciutat. 
Resto a la vostra disposició i espero que tots plegats, des de les diverses responsabilitats que ostentem, treballem amb honestedat i eficàcia a favor de la ciutadania i donem respostes als seus problemes.
Tingueu la seguretat que des de la Institució del Defensor de la Ciutadania, des de la nostra independència i llibertat de criteri, i amb la vostra confiança i col·laboració, mantindrem la nostra porta oberta i la nostra ma estesa per atendre, escoltar, acompanyar i defensar les persones concretes i associacions que s’atansen a nosaltres en demanda de protecció dels seus drets o en reclamació contra greuges de l’Administració Municipal.
El panorama socioeconòmic actual no és propici a parlar de drets, però davant la magnitud dels problemes i les dificultats hem d’accentuar la necessitat de mantenir l’esperança que amb l’esforç, la col·laboració i la solidaritat de tots ens en sortirem. Caldrà que tots plegats prenguem més consciència que els drets i els deures són inseparables, i que viure en societat implica exercir drets i complir obligacions.
Així promourem una ciutadania activa, participativa i ètica, sense oblidar que hem de lluitar contra la discriminació, l’exclusió i la marginació social dels més desprotegits.
En aquest camí penso que tots hem d’anar plegats.
Gràcies per la vostra atenció, paciència i comprensió.

RAMON LLORENTE VARELA
Defensor de la Ciutadania de Girona 

dimarts, 10 d’abril de 2012

MÈTODES FRAUDULENTS

Amb l'excusa de la crisi, es donen situacions que tenen com a base la voluntat de defraudar i obtenir beneficis a canvi de deixar sense drets moltes persones, utilitzant formulismes legals però amb la finalitat d'obtenir un resultat que és contrari a la mateixa llei i per descomptat contrari a la justícia. Si una bona de definició de justícia, tal com deia un jurista romà del segle segon de la nostra era, és donar a cadascú el que és seu, no fer mal a ningú i viure honestament, la nostra societat viu molt allunyada d'aquesta definició, i la realitat del dia a dia, tant en les relacions socials com en les laborals, dista molt d'aquest objectiu.
I relataré un cas recent que m'han explicat i m'han acreditat documentalment i contra el qual espero que hi hagi alguna resposta positiva d'algun tribunal de justícia. L'administrador gerent d'una empresa, i accionista majoritari de la societat mercantil, decideix tancar portes. Demana ajuda a assessors jurídics i econòmics, que li faciliten el que ell demana, amb una única finalitat: tancar sense abonar ni un euro i deixant els treballadors a l'espera de cobrar del Fons de Garantia Salarial i sense esperança de cobrament a la majoria dels seus creditors. Entre els fets que acrediten el frau hi ha els següents: Uns sis mesos abans de procedir al tancament, els seus assessors li aconsellen modificar partides de la comptabilitat de l'any anterior, que havia estat positiu, per tal de justificar pèrdues. L'administrador gerent es ven part de la cartera de clients a una altra societat, per un import important i que anirà cobrant a raó d'uns quatre mil euros mensuals. També crea una nova societat amb un proveïdor de la que vol tancar, i curiosament a partir d'un determinat moment, tot i que la feina la continuen fent els treballadors de la societat que tancarà, la factura de cobrament la gira la nova entitat. I a més moltes factures cobrades no es declaren, ja que es porta una doble comptabilitat. D'aquesta manera la societat que vol tancar acumula pèrdues, i així ha pogut presentar concurs de creditors amb unes dades econòmiques desastroses. Mentretant, els treballadors fa uns mesos que no cobren el seu salari, però han de seguir treballant fins que s'aprovi l'expedient de regulació i l'extinció dels seus contractes.
És un cas, i no es pot generalitzar, evidentment, però estem vivint moments molt difícils per a moltes persones, i de conseqüències fatals per a moltes famílies. I cal que des de tots els llocs de responsabilitat pública es vetlli perquè els fraudulents i mafiosos no se surtin amb la seva, malgrat els seus servils i deshonestos assessors. Hi ha límits que no es poden sobrepassar i línies d'exigència ètica que tothom ha de respectar. I els tribunals cal que no es limitin a les simples formalitats, i en defensa de la justícia apliquin els principis generals de dret i ajudin a rearmar èticament una societat desorientada i desanimada, tot veient que moltes vegades els que fan mal als altres, els que no donen el que pertoca als altres i els que viuen deshonestament se'n surten sense cap cost o sense gaires conseqüències.


Ramon Llorente Varela