dilluns, 27 de febrer de 2012

Delictes, Víctimes i Aprofitats

El dissabte 21 de gener, a la plaça del mercat de Girona, vaig ser testimoni del robatori o furt patit per diverses persones a les quals de forma sigil·losa i maliciosa els van agafar les seves carteres o moneders mentre estaven comprant, sense que se n'adonessin fins al moment de pagar. El perjudici sofert no es limita als diners que portaven a sobre, també els van sostrrure diversa documentació: DNI, carnet de conduir, targetes de crèdit,etc., la qual cosa ocasiona enormes molèsties, pèrdua de temps i desànim i impotència davant la delinqüència dels amics del que no és seu.
Els venedors i venedores del mercat viuen de forma resignada aquestes successos que sembla que cada cop són més habituals, i dels que s'assabenten sovint, per la qual cosa procuren avisar, amablement, els clients de l'existència d'aquests individus que es dediquen amb èxit al robatori i al furt. Sembla que aquests delinqüents no treballen sols, solen actuar en grup, amb tanta habilitat i sigil que és molt difícil detectar-los en el moment que cometen el delicte.
Per a les víctimes d'aquestes actuacions delictives és enormement trist comprovar la dificultat i la indefensió en què es troben enfront d'aquest tipus de delinqüents, i constatar el propi desànim, desorientació i manca de solució per part dels que tenen confiada la seguretat de la ciutadania. I no podem tenir la temptació de justificar cap mena d'actuació delictiva com l'aquí relatada, ni de resignar-nos com si no pogués haver-hi solució. La ciutadania té dret a gaudir amb plena llibertat dels espais públics, sense temor a patir atacs a la seva persona o els seus béns, especialment en llocs com el mercat. Els ciutadans hem d'estar més alerta, però cal que s'adoptin també majors i més eficaces mesures de seguretat per part de les administracions públiques competents i els mateixos venedors. S'ha d'evitar que aquests robatoris i furts es consolidin com a part integrant del panorama dels nostres mercats i places o dels llocs on sol acumular-se molta gent. I cal cercar solucions i posar remei per evitar més víctimes d'aquestes actuacions delictives. I tot i que tinguem la sensació que denunciar no serveix de res, és aconsellable fer-ho.
Alguns delinqüents d'aquesta mena, després de quedar-se els diners del moneder, amb el DNI de la víctima han arribat a contractar alguna línia telefònica o un servei d'ADSL. La víctima se n'assabenta quan rep a casa una factura, impagada i amb requeriment amenaçador de portar-la al jutjat i fer-la constar com a morosa. Tot i enviar a la companyia esmentada còpia de la denúncia del furt o robatori, els requeriments no cessen i tarden mesos a tenir solucionat el cas. És lamentable i molt curiós com a un delinqüent no se li posen gaires traves per contractar una línia telefònica, utilitzant un DNI robat, i a la víctima del robatori li posin tants problemes per deixar-la en pau. Hi ha aprofitats que per tal d'obtenir benefici tant els és que hi hagi víctimes.

Ramon Llorente Varela. Diari de Girona 27/02/12.

dimarts, 14 de febrer de 2012

De la por a la confiança

Us adjunto l'article que em va publicar ahir el Diari de Girona:

En aquests temps de problemes i dificultats de tota mena, especialment per a milers i milers de ciutadans i famílies, és difícil parlar de confiança, d'esperança i d'ànim. Però cal fer-ho, perquè, malgrat la foscor i la desorientació del moment present, ens en sortirem, tot conquerint un futur més digne i just per a tothom. L'economia i el treball trontollen i deixen la seva marca dramàtica en les xifres de l'atur, en el nombre d'execucions hipotecàries, en l'acumulació i retards injustificables de la justícia, en la desvergonya d'alguns que abusen de la necessitat aliena.
Són moltes les situacions que posen en relleu l'existència de por i de temors que provoquen submissió de la gent, incentiven la insolidaritat de les persones i promouen la intranquil·litat de la majoria. La por elimina resistències, afebleix voluntats, i possibilita il·legalitats i injustícies. I els que generen por i cometen abusos tenen noms i cognoms, i practiquen determinades actuacions, decisions i comportaments que, tot i semblar formalment correctes o legals, cerquen saltar-se la llei, amb l'únic objectiu de beneficiar-se a costa de tot i de tothom, rient-se de la societat, estafant hisenda i aprofitant-se de les persones i les institucions. Com més problemes hi ha, més por s'inocula a les persones i menys ètica i honestedat es practica.

Podria semblar exagerat tot el que acabo de dir, però la realitat del que passa a la nostra societat és massa preocupant i lacerant com per callar, ignorar o mirar cap a un altre costat emparant-nos en la indiferència. Centrant-nos en el món laboral, molts treballadors són sotmesos a condicions il·legals, tant en l'aspecte retributiu com en l'aspecte de jornada o de salut. Són moltes les persones que, lligades per les necessitats familiars, per l'obligació de pagar crèdits o hipoteques, pel temor a no trobar una altra feina, o per raó de tenir una edat avançada, se sotmeten i accepten el que sigui, encara que les condicions no siguin les legals. I a aquesta situació s'ha de sumar l'inconvenient i la por d'acudir als jutjats socials, mostra avui dia del que és una justícia ineficient i tardana. Mai com ara s'ha posat tant en relleu que la manca de celeritat en la resolució dels problemes laborals perjudica la confiança en la justícia i desarma i desanima, molt especialment, els treballadors.

Hauria de parlar d'aquells que porten una doble comptabilitat, d'aquells que munten empreses paral·leles, aprofitant-se del treball realitzat pels operaris d'una societat i cobrant la facturació a través d'una altra societat diferent, i que quan volen, tanquen o deixen sense activitat la societat, deixen de pagar les nòmines als seus empleats i sense gaires maldecaps carreguen sobre l'erari públic el pagament de salaris i indemnitzacions a través del Fogasa. I les administracions públiques resten impassibles, la majoria de les vegades, consentint, per acció o omissió, situacions il·legals i injustes. Cal reaccionar i sortir de l'espiral de la por, cal impulsar la confiança, però això només serà possible si la solidaritat, l'ètica i l'honestedat deixen de ser simples declaracions i es converteixen en principis actius de comportaments i compromisos públics i privats. Només una societat que es fonamenti en la confiança, personal i col·lectiva, pot avançar pel camí de la justícia i la llibertat. Amb la por hi perdem quasi tots.

divendres, 10 de febrer de 2012

Greuge en el transport públic

Aqui us deixo la recomanació d'ofici que hem fet relativa al greuge que representa per certs ciutadans i ciutadanes viure en determanats barris de la ciutat, pel que fa al transport públic. 

DECISIÓ D’OFICI

Un dels temes pendents a la nostra ciutat és la reorganització, implementació i coordinació del transport públic. El dret de la ciutadania a gaudir i viure a la ciutat pressuposa, entre d’altres coses, fruir d’un transport públic eficient, àgil, econòmic i ben coordinat.

Fa poc una estudiant universitària m’exposava el greuge comparatiu i les desavantatges que tenia en utilitzar el transport públic, per desplaçar-se del Pont Major al Campus de Montilivi. El fet que obligatòriament ha d’agafar dos autobusos, pertanyents a dues entitats diferents TEISA i TMG, empreses que no tenen acords que facilitin als usuaris la utilització de bitllets o targetes de transport conjunts o coordinats, implica un greu perjudici econòmic, que al nostre entendre no té justificació. Al no existir coordinació en l’emissió de targetes de transport, o simplement de bitllets vàlids per al transport interurbà, prescindint de que la línia pertanyi a una o altra companyia, fins ara ha originat situacions de greuge que caldrà corregir.

Un estudiant de qualsevol altre barri de Girona, per 90 € pot gaudir d’una targeta anual que li permet fer els viatges per anar i tornar de la Universitat   durant tot el curs. En canvi, un estudiant de Pont Major, que vagi en transport públic a Montilivi, degut a que ha d’utilitzar busos de TEISA i TMG ha de fer un dispendi que va de 300 a 600€ anuals.

Al marge de consideracions econòmiques és evident que l’Ajuntament de la nostra ciutat, com a administració implicada i com a garant dels drets de la ciutadania, ha de donar un pas valent i compromès i exigir la fi d’aquesta situació de greuge, posant d’acord les empreses implicades a fi que es pugui obtenir una targeta conjunta que garanteixi la igualtat d’oportunitats i cost econòmic igualitari per a tots els estudiants universitaris dels diversos barris de la ciutat.

Per això, conscient que tots els responsables públics i totes les administracions hem de treballar per l’abolició de situacions injustes o discriminatòries, facilitant el gaudi de drets a la ciutadania, al mateix temps que exigim el compliment de les seves obligacions, hem decidit fer D’OFICI la següent:

RECOMANACIÓ

Que l’Ajuntament faci els tràmits adients per asseure a la mateixa taula a TMG i TEISA, com a concessionàries de les línies d’autobusos del transport públic a Girona, a fi de negociar i coordinar una targeta única, vàlida pel transport urbà, indiferentment de l’empresa a qui pertanyi l’autobús, i també per possibilitar que d’un lloc a un altre de la ciutat els bitllets adquirits tinguin validesa per fer transbordament d’una línia a una altra.

I que amb urgència s’estudiï i es resolgui el tema de la targeta de viatges dels estudiants universitaris, unificant el servei entre TEISA i TMG i donant solució al greuge comparatiu existent.
Girona, 9 de febrer de 2012

dimecres, 8 de febrer de 2012

Regulació i ús de la bicicleta



Us deixo la recomanació que vaig fer a finals de 2011 sobre la regulació i l'ús de la bicicleta a la ciutat.

DECISIÓ D’OFICI

Una de les prioritats de qualsevol ajuntament ha de ser la sostenibilitat, en aquest cas la mobilitat sostenible. Girona, té marcat aquest camí a seguir en el full de ruta de l’Agenda 21 Local, el qual conté les actuacions necessàries per avançar cap al desenvolupament sostenible i és un punt de trobada i diàleg entre les autoritats locals i els actors socials. Per aconseguir una mobilitat sostenible, però, cal prioritzar els desplaçaments a peu, bicicleta i en transport públic.

Per les seves característiques, la ciutat de Girona, és idònia per a l’ús de la bicicleta. Les distàncies curtes entre desplaçaments i la reduïda superfície de nucli urbà permet que la bicicleta sigui un mitjà de transport còmode, sostenible i econòmic, silenciós, que ocupa poc espai i permet circular a una velocitat mitjana de 15 km/h. Té també, unes limitacions que cal tenir en compte com és la seva fragilitat i que la normativa del seu ús no és de coneixement general, sinó que es basa més en la pròpia percepció de la correcció en l’ús, i en el civisme individual de l’usuari.

La ciutat de Girona ha assumit la importància de la bicicleta tant en termes de mobilitat com de salut i medi ambient. Recentment s’ha posat en marxa el servei de la Girocleta amb 10 estacions i més de 250 bicicletes repartides per tota la ciutat. Actualment es beneficien d’aquest servei uns 1650 usuaris. Però s’ha d’anar més enllà, i aquestes mesures s’han de complementar amb la creació i desenvolupament de les ordenances i reglaments d’utilització adequats, de la inversió necessària en infraestructures i de la millora dels serveis. Això pot comportar reduir l’espai destinat a circulació i estacionament de cotxes. Apostar per la mobilitat implica fer renúncies per fer compatible l’espai disponible de la ciutat amb la proliferació de la bicicleta.  

El 58,8% de desplaçaments diaris dins de l’àmbit urbà es realitzen en bicicleta i a peu. A Girona es disposen de 16,5 km de carril bici i se n’estan executant 1, 15 km més. Cadascuna de les 160 bicicletes distribuïdes per Girona del servei de la Girocleta té un ús entre 3,5 i 4 vegades al dia. Entre el 6 i el 7% d’alumnes de la UdG van a classe amb la bicicleta.

Actualment només els articles 22 i 47 de l’Ordenança municipal de circulació de vehicles fan referència a l’estacionament i circulació de bicicletes en el nucli urbà de la nostra ciutat.

En moltes ocasions s’han produït conflictes entre vianants i ciclistes, i entre ciclistes i turismes, especialment quan els usuaris de les bicicletes, de forma indeguda però moguts per la necessitat, circulen per les voreres o fan cas omís dels semàfors.

La carta europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat en el seu article 10.1 diu: “Les autoritats locals reconeixen el dret dels ciutadans i ciutadanes a tenir mitjans de transport compatibles amb la tranquil·litat a la ciutat. A aquest efecte, afavoreixen transports públics accessibles a tothom segons un pla de desplaçaments urbans i interurbans. Controlen el tràfic automobilístic i garanteixen la seva fluïdesa tot respectant el medi ambient” i en el seu article 10.2: ... “encoratja l’ús dels vehicles no contaminants”.


RECOMANACIÓ

Davant la necessitat de fomentar la mobilitat sostenible cal facilitar la circulació i ús de la bicicleta a la nostra ciutat i per aconseguir-ho recomanem a l’Ajuntament de Girona l’elaboració d’un reglament d’ús de la bicicleta en general i d’us i conservació de la Girocleta, per tal de controlar i incentivar aquest servei com a mitjà públic de transport i posar tots els mitjans per tal de fer de la bicicleta una alternativa real al cotxe.
Cal engegar una campanya d’informació i sensibilització a la ciutadania sobre el bon ús de la bicicleta i de la Girocleta, i planificar l’increment de carrils bici, tant per millorar la seguretat dels ciclistes com la dels vianants.