dimarts, 31 de gener de 2012

Transparència i participació en el món laboral

Unes treballadores, afectades per un expedient de regulació, observen com els seus representants, assessorats per alliberats sindicals, negocien l'extinció dels seus contractes, i esperen informacions i dades per conèixer el seu futur. En un moment determinat s'adrecen a un dels membres del comitè i sol·liciten la documentació que l'empresa els ha proporcionat, per poder estudiar-la i, si cal, consultar algun entès en la matèria. La resposta va ser contundent i inexplicable: que tenen instruccions de la sindicalista que els assessora de no facilitar a cap treballador que no sigui del comitè la documentació presentada per l'empresa.

Preocupades per l'obscurantisme dels seus representants i la manca de transparència i comunicació, s'adrecen al departament de treball, i allà, de forma amable i sense problemes, ja que com a treballadores tenien dret i legitimitat per demanar i conèixer la documentació presentada per l'empresa, una funcionària els facilita una còpia de l'expedient. Assabentada l'alliberada sindical, assessora del comitè d'empresa, d'aquesta acció, no se li ocorre dir altra cosa que "aquesta funcionària no sap el que ha fet, i quan sàpiga qui és li caurà el pèl". Penso que els fets parlen per si sols i les conclusions les pot deduir cadascun dels lectors.

Disposar d'informació no es pot convertir en un privilegi d'uns quants assessors, ni es pot limitar als integrants dels comitès d'empresa, en especial quan es tracta de temes que afecten l'estabilitat i el futur laboral de tota una plantilla. La informació ha de fluir i circular sense traves ni manipulacions. Els protagonistes i actors de les relacions laborals són els treballadors. Els comitès i els sindicats, i els alliberats, estan per servir-los amb objectivitat, més enllà dels seus interessos personals o de sigles. I no seria bo treballar, encara que fos desinteressadament, pels treballadors però sense comptar amb ells, com si fossin criatures o menors d'edat.

Un altre fet que sovint sobta i desconcerta molts treballadors, afectats per expedients de regulació a les seves empreses, és que abans que ells se n'assabentin, els directius ja han contactat i informat a determinats sindicats, i són aquests els que parlen i informen els afectats. Potser hauran de començar a canviar determinades coses i rutines, i els treballadors hauran d'assumir amb més compromís la necessitat de participar activament en la seva pròpia història, exigint un protagonisme que els pertoca i al qual no han de renunciar. No són temps propicis per parlar d'aquests temes, però la societat -i els treballadors en són part integrant i fonamental- necessita que tothom faci un exercici de responsabilitat i participació honesta, i que exigim la informació de tot el que ens afecta i la transparència a entitats o persones que ens representen.


  • Article publicat al Diari de Girona el 30 de gener de 2012 [enllaç]

dimecres, 18 de gener de 2012

Servei públic i ètica

Amb motiu de la diada patronal de la policia municipal de Girona, m'hi adhereixo tot remarcant les accions i serveis que presten a la ciutadania, des del compromís social i la responsabilitat ètica que la seva feina comporta. 
 
L'actuació ètica és bàsica i fonamental en qualsevol administració pública i organització social, i molt especialment entre els servidors públics. I el comportament ètic és especialment exigible a tots els que exercim alguna responsabilitat pública i als que ostenten alguna mena de poder en qualsevol esfera de la societat. En aquest sentit, tots els policies són funcionaris al servei de tots els ciutadans, i, pel servei que presten, tan sensible i tant a primera línia de contacte amb la ciutadania, han de tenir uns criteris i unes conviccions ètiques ben definits. 

Els agents policials estan en contacte diari amb la part més problemàtica i conflictiva de la societat, tenen confiada la seguretat, i han de ser garantia del compliment de les normes i del respecte als drets col·lectius i individuals, en situacions no sempre tranquil·les, en defensa del bé comú. La policia representa per a la ciutadania el punt de referència més palpable del poder i l'autoritat, raó per la qual es converteix fàcilment en el blanc de crítiques no sempre justificades ni equànimes, però que s'han d'afrontar amb objectivitat i prudència, tot evitant desatendre amb lleugeresa les crítiques o les disconformitats amb determinades decisions o actuacions.

La policia disposa, en l'exercici de les seves funcions, com a autoritat que és, de la presumpció de veracitat. Però l'autoritat se l'ha de guanyar cada agent, dia a dia, obtenint la confiança de la ciutadania envers la seva feina. Si no és així, disposarà de poder, però no d'autoritat. I les seves funcions són primordialment per servir la societat, defensant els interessos generals, protegint les persones, especialment les més desvalgudes. 

Una policia eficient, honesta i ètica és una garantia essencial i imprescindible per donar confiança i protecció a la ciutadania i mantenir una societat lliure i democràtica. I en aquest sentit és imprescindible mantenir una relació de complicitat amb la ciutadania per evitar que aquesta tingui la sensació que la policia té essencialment una funció repressiva i sancionadora. La mateixa Constitució, no per casualitat, diu, en primer lloc, que els cossos de seguretat tenen per missió protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats.

No seria just desacreditar tot un col·lectiu per decisions puntuals o actuacions aïllades de persones concretes i determinades. En tot col·lectiu social solen haver-hi persones més responsables i ètiques i també d'altres que, amb comportaments inapropiats, que desmereixen i perjudiquen el col·lectiu al qual pertanyen, que s'han de corregir. I seria un greu error que, per una inacceptable defensa corporativista, no se sabés destriar entre el blat i la palla, perjudicant tot un col·lectiu per fets aïllats i personalitzables.

La ciutadania mereix una policia eficient, servicial, ètica, i la policia mereix el corresponent reconeixement i suport i escalf tant per part dels seus responsables com de la ciutadania, en la tasca tan sensible i necessària que presten a la societat. En aquest sentit faig meu el lema de la policia de Nova York "Cortesia, professionalitat i respecte", i el faig extensiu tant als policies respecte als ciutadans, com als ciutadans respecte a la policia.

  • Article publicat al Diari de Girona el 16 de gener de 2012 [enllaç]

dijous, 12 de gener de 2012

III recull d'informes dels síndics i defensors locals de Catalunya

Els Síndics i Defensors locals de Girona  presenten el III Recull d’Informes

Els defensors municipals van atendre 11.679 consultes i assessoraments i han tramitat un total de 2.990 queixes durant l’any 2010. Un 65% han estat tancades amb una resolució favorable als interessos de la ciutadania. Els ajuntaments han acceptat un 71% de les recomanacions emeses.

Els síndics i defensors locals de les comarques gironines han presentat el III Recull d’Informes elaborat pel FòrumSD, l’associació de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya corresponent a l’any 2010. El Recull es va presentar oficialment al Parlament de Catalunya el passat 14 de desembre en un acte que va estar presidit per la M.H. Sra. Núria de Gispert. Es tracta de la tercera edició d’aquest Recull d’Informes que aporta una visió global del funcionament, implantació i tasques realitzades per les sindicatures locals durant el darrer exercici.

Els Síndics locals de Catalunya atenen  11.679 consultes durant l’any 2010.  Els síndics i síndiques locals del FòrumSD de Catalunya, han fet un total de 11.679 actuacions, més del doble que durant l’any 2009. Les queixes tramitades han estat un total de 2.990, de les quals 145 han estat actuacions d’ofici a iniciativa del propi síndic/a local. Quant a la seva solució cal destacar que un 65% han estat tancades amb una resolució favorable als interessos de la ciutadania. Les recomanacions dels síndics als ajuntaments suposen fer-los arribar propostes que proposen millores en les normatives locals i ens els protocols de funcionament, d’acord amb els drets fonamentals de la ciutadania. Del conjunt de les recomanacions emeses cal destacar que un 71% han estat acceptades (60% totalment i 11% parcialment).

El nombre més important d’actuacions que fan els Síndics/ques es refereixen a matèries que afecten la qualitat de vida de la ciutadania. Les matèries més recurrents de les queixes a l’any 2010 han estat: Transit i mobilitat (15%), Urbanisme (11%), Fiscalitat (10%), Medi Ambient (9%) i Serveis Socials (9%). Tot i així, val la pena deixar constància que la tendència, ja des de finals de 2010, ha estat d’un fort increment de les problemàtiques al voltant dels Serveis Socials, passant a primer pla els problemes de subsistència de molts dels nostres conciutadans i conciutadanes. 

Més de la meitat de la ciutadania pot accedir a un síndic/a defensor local. Els síndics i síndiques locals de Catalunya donen servei a un 54% de la població catalana (és a dir, 4.041.072 persones). Així, son conscients que l’eficàcia i l’eficiència han de ser una característica essencial del seu servei institucional. Això vol dir, ser útils als ciutadans i a l’Administració Local. I aquesta és la raó per la que es presenta el  “III Recull d’Informes de 2010” en el marc del Parlament de Catalunya: com a mostra del respecte institucional i del compromís públic amb la ciutadania.

Una institució estesa i consolidada arreu del territori Català. L’informe dels Síndics/ques locals de Catalunya inclou també dades que mostren la implantació territorial de la Institució del Síndic/ca local a Catalunya. La realitat territorial de Catalunya, amb 947 municipis dels quals 737 tenen menys de 5.000 habitants (i 2 amb síndic local), fa que el percentatge de municipis amb defensor local sigui només d’un 4%, tot i que, en termes de població, suposa que la institució es troba a l’abast del 54% de la ciutadania. Tot i així, són els municipis amb més població els que aposten amb major fermesa per aquesta figura de proximitat: dels 20 municipis amb més població de Catalunya –més de 60.000 habitants- 17 ja disposen de la institució, i només 3, encara no l’han creat: l’Hospitalet, Manresa i Castelldefels.

El valor de la proximitat i la bona administració. El III Recull d’Informes que avui es presenta dona testimoni de la feina duta a terme, en la proximitat de l’àmbit local i de forma permanent, pels síndics i síndiques locals. I com les actuacions, la tramitació de les queixes de la ciutadania,  les recomanacions i les actuacions d’ofici son fetes des de la independència institucional en que els síndics desenvolupen les seves funcions i, alhora, des de la comprensió de la funció que les administracions locals han de complir envers la ciutadania intentant, quan és possible, plantejar solucions amistoses o, quan aquest plantejament no és possible, des de la força de la raó, de la llei i de l’equitat, tot treballant per assolir la millor administració possible. 

Els síndics i defensors locals de les comarques de Girona. El III Recull d’Informes inclou les dades dels síndics de les comarques de Girona: Figueres, Girona, L’Escala, Palamós, Ripoll, Salt, Sant Feliu de Guíxols, Sant Jordi Desvalls. A aquestes poblacions caldrà incorporar, pel proper Recull, al Síndic de Palafrugell, que va ser nomenat a finals de desembre com a nou –i primer- síndic municipal pel Ple de la Corporació. Tots aquests síndics cobreixen més d’un terç de la població de la província de Girona.

Girona, 12 de gener de 2012

dilluns, 2 de gener de 2012

Persones i crisi econòmica

Cal replantejar moltes coses, moltes conviccions, reestudiar molts projectes

Home de seixanta anys, que feia 39 que treballava per la mateixa empresa. S’havia dedicat sense reserves al que considerava com una part de sí mateix, fent hores i actuacions més enllà del que li era exigible, legalment, sense reclamar altra cosa que el reconeixement a la seva persona i trajectòria professional. El seu treball i la seva dedicació donaven sentit a la seva vida i eren referència imprescindible en el seu entorn i en les seves relacions socials.  Aquest home havia viscut i s’havia desviscut per a l’empresa i mai va donar motiu per a cap retret ni cap amonestació o sanció. 

Dona de 55 anys, amb una trajectòria laboral, al servei d’una única empresa, de més de 35 anys. Mai havia faltat a la feina, a excepció de baixes justificadíssimes, com algun accident o per motiu de maternitat. Feina senzilla era la que tenia encomanada, però que ella la vivia com si fos la més important del món, dedicant-se amb plena responsabilitat i alegria. La seva feina ha estat part essencial de la seva vida i del sentit de la mateixa. L’empresa la sentia com a pròpia, tot ignorant que les societats no solen tenir cor ni sentiments.

Jove de 19 anys que, amb il·lusió i moltes ganes d’aprendre i progressar, feia dos anys i mig que treballava, per primera vegada a la seva vida,  i que estava satisfet de la feina que se li confiava i del progrés personal i social que la seva primera ocupació retribuïda li reportava.

Son tres petites històries, de persones concretes, amb noms i cognoms que han sofert el drama de veure el seu projecte laboral esmicolat per la tant repetida i antisocial crisi econòmica, que des de fa uns quatre anys colpeja dramàticament persones i famílies, trencant projectes, ensorrant esperances i tancant empreses. Aquestes tres persones, com tants milers d’altres, han anat a engruixir les llistes de l’atur, contemplant, impotents,  com acaba una etapa de la seva vida, malgrat la seva empenta, el seu esforç i la seva col·laboració. I molts milers més, fins a arribar o depassar els cinc milions d’aturats, ja fa temps que pateixen les conseqüències  d’una situació econòmica lamentable i unes perspectives laborals i socials que no inviten a l’esperança.

Cal replantejar moltes coses, cal revisar moltes conviccions,  cal reestudiar molts projectes i es precís i exigible que els màxims responsables polítics i econòmics facin tot el necessari per redreçar la situació, i així poder tornar l’esperança d’un futur millor  i més solidari a la ciutadania. Sense treball, els drets més imprescindibles com son la salut, l’educació i l’habitatge o la mateixa estima personal i social queden lluny de ser una realitat palpable. Esperem que amb el nou any, polítics i responsables econòmics  entenguin que la dignitat de les persones està per sobre de la necessitat del benefici, i que és imprescindible la col·laboració sincera de tots ells per donar solució i resposta a les necessitats de la nostra societat. O ens en sortim tots junts, o fracassarem tots plegats. 

Us desitjo a tots un any 2012 amb salut, treball i estimació solidària.

  • Article publicat al Diari de Girona el 2 de gener de 2012 [enllaç]