dilluns, 17 de desembre de 2012

USURERS I ESTAFADORS

Quan més dificultats i problemes hi ha a la societat, quan més necessiten les persones de la comprensió i ajuda dels altres, apareixen a l'escenari personatges que fan de l'engany i de la mentida el seu negoci particular i repugnant. Abusant de la bona fe i de la confiança immerescuda, hi ha gent sense escrúpols que estafen fins a límits impensables, utilitzant tota mena de recursos, legalismes i artimanyes, per finalment causar més misèria i dolor a les persones necessitades. I aquesta manca d'honestedat i d'ètica d'usurers i estafadors no sempre queda al descobert, ni és denunciada com correspondria, contribuint a crear més injustícia i desànim en una societat cada cop més desencisada, desarmada èticament i desprotegida socialment. Tres exemples recents, viscuts des del meu compromís de lluita per la justícia, i amb contacte directe amb les persones afectades, deixen molt patent aquesta situació d'abús de la bona fe que alguns practiquen indecentment, sense cap mena d'ètica i sense cap mena d'escrúpol, només moguts per l'avarícia i l'amor al diner.
El primer cas és el d'un empresari, que no mereix aquest nom, i que crea una nova empresa, amb diferent seu social, amb nova denominació però exercint la mateixa activitat i amb els mateixos clients de l'anterior, i fins i tot traspassant part de la plantilla, fent-los perdre l'antiguitat si volien treballat a la nova societat. Després de traspassar els actius d'una societat a l'altra, i deixar la primera totalment insolvent, comunica a la resta de treballadors l'acomiadament per causes de crisi econòmica, no abonant-los ni un euro, amb la pretensió que vagin a cobrar del Fons de Garantia Salarial. Aquest energumen ho ha preparat tot, immoralment assessorat, per perjudicar els treballadors i els proveïdors, i per riure's de les lleis, els tribunals i l'Estat. Si ho aconseguirà o no dependrà de la Justícia. Espero poder continuar creient que els tribunals fan justícia.
El segon cas és d'un treballador que confia el seu cas d'acomiadament a un assessor jurídic, li atorga poders i de bona fe pensa que està en bones mans. L'assessor inicia els tràmits legals, no informa el seu client i li va donant llargues dient-li que quan estigui tot resolt ja l'avisarà. Passen els mesos i els anys. Quan finalment el treballador descobreix, compareixent al jutjat, que el seu assessor ja ha cobrat el que havia reclamat per acomiadament, denuncia aquest estafador. Però les desgràcies no vénen mai soles, i la comissió ?deontològica del col·legi professional al qual pertany aquest estafador comunica al treballador que la denúncia presentada contra aquest individu s'ha arxivat per prescripció. Caldrà esperar que per la via penal aquest pobre treballador pugui ser compensat i el malfactor hagi de pagar pel delicte comès.
El tercer cas és el d'un prestamista barceloní que, després de deixar 8.000 euros a una senyora gran necessitada, li fa signar uns poders notarials i uns documents que s'han utilitzat per demanar una hipoteca sobre l'habitatge propietat de la senyora. Un segon prestamista ha comprat el deute de l'anterior i pretén desnonar-la del seu habitatge. Caldrà esperar que la justícia s'imposi i els malfactors usurers no se surtin amb la seva. Si la justícia no actua amb celeritat i contundència, els usurers i estafadors continuaran delinquint i abusant de les persones de bona fe, deixant la societat èticament desprotegida.


Ramon Llorente Varela

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada