dilluns, 19 de novembre de 2012

NOVA OFICINA JUDICIAL. PERÒ, ON ÉS LA JUSTíCIA?

La burocràcia i la parafernàlia que envolta i acompanya l'exercici del poder judicial, massa vegades dificulten i limiten el dret fonamental de la ciutadania a gaudir d'una justícia àgil, eficient i ?exemplar. En els últims anys hem constatat moltes proclames polítiques, moltes reestructuracions i reformes legislatives, molts objectius i estratègies, moltes inversions en edificis i noves tecnologies, però hi ha veritable i autèntica voluntat per fer que la justícia funcioni amb celeritat i eficàcia? Aquesta pregunta s'hauria de respondre per part de tots els que d'una o altra manera intervenen en el món judicial: jutges, col·legis professionals, fiscals, advocats, procuradors, funcionaris i justiciables.
Una societat on la justícia no funciona, o funciona malament i tard, és una societat injusta i desprotegida. No podem oblidar que la defensa del bé comú, la lluita per la justícia i la protecció eficaç dels drets de les persones és el que justifica l'existència dels òrgans judicials. Si això no funciona, el descrèdit i la desconfiança respecte a tribunals i jutges s'incrementa, justificadament, de forma alarmant.
Els jutges haurien de creure i estar compromesos amb la justícia, com a valor, inspiració i horitzó de totes les seves decisions. Els jutges i tribunals no es poden limitar a actuar com a simples robots acrítics, aplicant amb literalitat les normes i lleis, obviant la finalitat última de la seva imprescindible funció, que és impartir justícia més enllà de les simples formalitats i aparences, i partint del màxim coneixement de la realitat, perquè sense conèixer la veritat no és possible la justícia.
I pel que fa a la jurisdicció social, o laboral, cal constatar que s'ha anat degradant cada dia més. Anys enrere, la jurisdicció social era envejada pels agents de la resta de jurisdiccions pels principis que la inspiraven i la feien més flexible i humana: la celeritat, l'oralitat i la immediació. Avui hi ha més jutjats socials, més mitjans tecnològics, més edificis i jutges, i no obstant els justiciables estan més mal atesos i veuen com solen passar mesos i mesos abans de tenir resolt un problema de salaris impagats, d'invalidesa, etc.
No es pot jugar amb la subsistència de les persones ni s'ha de perdre de vista que darrere de cada expedient judicial hi ha persones que demanden solució urgent als seus problemes i conflictes. Una resolució tardana, una sentència amb massa retard, sempre serà injust. La celeritat en els temes socials és imprescindible i inqüestionable, i cal que preguin mesures tots els responsables.
No podem quedar indiferents quan a un ciutadà que reclama per uns salaris, per una invalidesa o per una altra causa justificada se'l citi a judici a més d'un any vista. I casos concrets, cada dia se'n produeixen: en una demanda d'invalidesa presentada el juliol de 2012 s'ha assenyalat la vista del judici per al gener de 2014... Ningú preocupat per la justícia pot restar indiferent davant aquest terrabastall. Amb el silenci i la indiferència no fem res més que contribuir a la injustícia i la insolidaritat, convertint-nos en còmplices.
Com deia sàviament un pensador, perquè triomfi el mal només cal que els bons no actuïn. Hem d'actuar, i hem de trencar el silenci sobre temes que afecten negativament la vida i els drets de les persones
.

Ramon Llorente Varela

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada