dilluns, 24 de setembre de 2012

L'ECONOMIA FINANCERA I LA POLÍTICA

Es rescata el sistema financer i es tapa amb diner públic la mala gestió i l'avarícia de gestors ineficaços i fins i tot indecents. S'injecten diners públics a les entitats financeres, mentre aquestes, responsables en gran part del desgavell i el desastre econòmic que impera a la nostra societat, es desentenen de persones i famílies, de petits empresaris, emprenedors
i honrats, i de les víctimes que les mateixes entitats financeres han generat. El lamentable viacrucis de tants ciutadans que veuen com, després de perdre el seu lloc de treball, perden el seu habitatge, i queden endeutats de per vida, exigeix un canvi legislatiu urgent per evitar un drama social que fracturi la societat, tot creant marginació i exclusió.
Els entesos parlen de les lleis del mercat, de l'economia financera, de la confiança o desconfiança de les borses, oblidant-se de l'economia real i productiva, i el que és més greu, situant-se al marge de les necessitats de les persones i mostrant-se indiferents a les necessitats socials. D'aquí que contemplem, amb gran sorpresa i greu preocupació, com fins i tot la política de governs i parlaments es posa descaradament al servei dels poderosos facilitant el debilitament de l'ètica social i la destrucció de drets en àmbits tan sensibles com la sanitat, l'educació o el treball. No anem per bon camí, quan observem que el poder polític s'agenolla davant dels poderosos i contribueix resignat a l'empobriment generalitzat de la població i a la marginació de gran nombre dels nostres conciutadans.
Caldria desemmascarar els interessos que hi ha al darrere de l'economia financera i que governs i parlaments, polítics i responsables econòmics, centrin tots els seus esforços en l'impuls del treball productiu real. És incontestable que sense treball es deterioren els drets socials i la dignitat de les persones. I no pot ser que ens resignem o que restem indiferents davant d'aquests drames i que acabem pensant, i fins i tot acceptant, que l'existència i l'increment desbocat de l'atur és natural i inevitable.
No desconec que les preocupacions d'alguns, en aquests moments, són d'altres, i confio que no siguin simples cortines de fum, que contribueixin a desdibuixar les necessitats reals de les persones i a debilitar els seus drets socials. Ja hi ha molts dels nostres conciutadans que no poden arribar a fi de mes, moltíssims que no tenen feina i molts altres que estan a les portes de perdre-la. És urgentíssim donar resposta i solució a problemes tan greus com l'atur, les execucions hipotecàries i els drames vinculats a aquestes xacres, tant en aspectes legals, com administratius o judicials. Com encertadament deien els romans "primum vivere, deinde philosophare", o el que és igual, primer viure, després teoritzar.


Ramon Llorente Varela

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada