dilluns, 30 de juliol de 2012

CIVISME

Amb motiu de fets i comportaments incívics d'uns pocs, però que com tot el que altera la convivència és cridaner i a més sol magnificar-se pels mitjans de comunicació, molts municipis han promulgat ordenances específiques sobre civisme, o millor dit, per lluitar contra l'incivisme.
La convivència i l'exercici dels drets no sempre discorren per camins sense problemes ni discrepàncies. Tota mena de relacions personals i socials, sovint, impliquen discordances, desacords i tensions, per contraposició de legítims interessos i de maneres i formes d'actuar i pensar diferents. Però aquesta realitat, quan s'afronta amb sinceritat i diàleg, comporta solucions raonables i beneficioses per al bé comú.
Però la vida diària posa en relleu que no sempre s'imposen el sentit comú, ni l'educació ni el respecte, especialment quan hi ha actuacions col·lectives o de grups, o simplement de persones que perden el control, volent fer passar la seva contra tot i contra tots. També, i tots ho podem constatar pels nostres carrers i places, hi ha alguns ciutadans i ciutadanes que, sense respecte ni consideració de cap mena per a la resta de la ciutadania, fan cas omís de les normes bàsiques que comporta la la vida en comú.
El fet que un ajuntament tiri endavant la confecció i aplicació d'una normativa específica sobre civisme, pot analitzar-se des de distintes òptiques i posicions. Aquestes normatives tenen una clara finalitat: combatre actituds i comportaments incívics, que perjudiquen el bé comú i els drets col·lectius, i en aquest sentit, per a les persones de bé, per a la bona gent, més que una preocupació o una incomoditat, han de ser una eina més de defensa dels seus drets i una orientació eficient per a una actuació eficaç i positiva de la policia. Quan el respecte, la consideració i la solidaritat presideixen la convivència entre les persones, sobren totes les normes, però quan l'incivisme, l'egoisme insolidari i la llei de la selva fan la seva aparició, les normes son imprescindibles i necessàries.
La finalitat última de tota norma, i per tant de qualsevol ordenança municipal, ha de ser facilitar la vida a la ciutadania des de la necessitat d'ordenar la convivència, distribuir les càrregues, i impulsar un civisme responsable, que inclou necessàriament fruir d'uns drets però també complir uns deures en la comunitat on vivim. Quan vivim en societat, no tot s'hi val. Decisions, comportaments i actituds que no respectin els drets fonamentals, representats bàsicament pels drets humans, que no tinguin com a base el respecte als drets aliens, a les persones sense distinció, s'han de denunciar i s'han de recriminar.
Certament que el que cal és impulsar plantejaments positius, afavorir el civisme, promoure el respecte a les persones i els comportaments fraternals i solidaris. Però també cal perseguir les actituds i els comportaments antisocials i incívics. La societat no pot quedar en mans dels que més força tenen, dels que més violència practiquen o dels que més cridòria produeixen.
Cal reflexió crítica sobre el model de societat i de ciutadania que volem. I el civisme és peça clau, que ens engloba i ens implica a tots, si volem una ciutat més còmoda i vivible.


Ramon Llorente Varela

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada