dimarts, 5 de juny de 2012

SILENCIATS I ATEMORITS

Aquesta és la panoràmica social de molts ciutadans afectats per disfuncions i problemes, originats per manca d'eficiència i eficàcia d'institucions i organismes públics, que per comoditat, per rutina més pròpia de la burocràcia que de l'exigència del servei públic que presten, o per desídia o indiferència respecte als problemes reals de la gent, retarden o es desentenen de les possibles solucions o decisions que caldria adoptar. Molts ciutadans, davant la selva d'organismes administratius, siguin de caire judicial o polític, desorientats davant la insensibilitat de les burocràcies corresponents, opten pel silenci, a causa del temor, la desconfiança i la desprotecció. Hi ha canvis que no impliquen despesa econòmica, que només necessiten d'una cultura bàsica del que és un servei públic i d'un compromís ètic per cercar el benestar dels nostres conciutadans des del tracte amable i la voluntat de ser justos.
Ja n'hi prou de donar una importància sacrosanta a les formalitats i oblidar-se del respecte fonamental a la dignitat de les persones. Ja n'hi prou de considerar, des de les esferes de poder, que la ciutadania i els ciutadans en particular es mouen només per interessos egoistes i mesquins, sembrant la sospita sobre les seves actuacions i reclamacions, com si sempre volguessin mentir, com si sempre busquessin beneficis que no els pertoquen, com si sempre fossin culpables de la seva situació.
I la realitat que es posa de relleu en les petites històries de ciutadans anònims, que lluiten contra els gegants del poder burocràtic per defensar la seva petita parcel·la de dignitat i justícia, posen de relleu que fallen moltes coses i que no hi ha mecanismes eficients per frenar i eliminar la indiferència o l'abús de poder, que impedeixen donar resposta o solució a molts problemes.
Alguns exemples, per patentitzar els problemes abans esmentats: ciutadans que passen un calvari abans no obtenen la designa d'advocat d'ofici, perquè algun funcionari o responsable judicial creu que no fa falta tal designa, especialment en casos d'execució hipotecària, manifestant a l'interessat que això no servirà per a res. Acomiadaments per causes econòmiques o judicis d'invalidesa, que depenent del jutjat on toquen, sembla que d'entrada estiguin abocats irremissiblement al fracàs, negligint el sagrat compromís de fer justícia. Actuacions de mútues patronals i organismes controladors de baixes i altes, que contradient, en ocasions, el criteri dels metges de capçalera i dels mateixos especialistes de la sanitat pública, sense més prova ni examen de l'afectat/da que fer-li aixecar els braços i flexionar les cames, expedeixen altes o deneguen invalideses a la lleugera, emparats en la burocràcia i per raons més econòmiques que mèdiques, amb greu infracció de l'ètica professional i del jurament hipocràtic. És moment de trencar amb el silenci còmplice i el temor estèril. La lluita per la dignitat i la justícia, per l'ètica i la transparència ha de ser permanent.


Ramon Llorente Varela

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada