dilluns, 18 de juny de 2012

ECONOMIA I DRETS SOCIALS

Moltes vegades partir del més senzill i obvi, a més de necessari i saludable, és veritablement revolucionari. Pensava que l'economia era l'art de coordinar i combinar coneixements, inversió i treball per obtenir béns i satisfer o cobrir les necessitats naturals de les persones. I les necessitats bàsiques són modestes: aliments, vestit, habitatge, i podem afegir educació i salut. Després es pot parlar de les necessitats culturals, les de transport, d'oci, etc.
La paraula economia prové del grec, oikos (casa) i nomos (ordre,norma) i en realitat es refereix a la recta i ordenada administració d'una casa, d'una família. La societat, talment com una família, ha d'administrar rectament els recursos de què disposa amb l'objectiu fonamental de cobrir les necessitats dels seus integrants. Sabem que els recursos són escassos i els béns de què disposem no sempre són suficients. I aquí entra el paper de la política com a garantia de coordinació i de vetlla pel bé comú, des de la prudència, tot fixant prioritats i assignant amb eficiència els recursos disponibles.
Les empreses transformen els recursos naturals i creen productes o serveis per cobrir les necessitats de les persones, o almenys això hauríem d'esperar de les entitats econòmiques. Però per una desviació dramàtica de l'objectiu essencial, que seria satisfer les necessitats naturals, tant individuals com col·lectives, ha impulsat individus i societats a crear i multiplicar necessitats artificials per l'afany de lucre, l'avarícia i la submissió de tot i de tots al deu diner, i la sacralització del benefici individual. I aquest erroni plantejament converteix les persones en mers subjectes de consum, donant valor a la persona en funció de la seva capacitat de consumir. I davant la inhibició, la neutralitat o l'absència dels poders públics, fent abdicar la política davant els interessos econòmics s'està deixant la societat indefensa, desprotegida i desconcertada.
No s'han de confondre els capricis o els desitjos amb necessitats. Viure d'acord amb les necessitats naturals és fàcil, però viure esclau de necessitats supèrflues és insostenible i causa segura d'infelicitat. I en temps d'obligada i necessària austeritat hem de recuperar els valors essencials del treball ben fet, la generositat, la solidaritat, la senzillesa. I els responsables polítics han de ser valents per recordar que l'economia té una funció social, i han de saber fixar prioritats per donar satisfacció a les necessitats essencials de la ciutadania i per administrar de forma prudent i eficient els recursos disponibles. S'ha dit i repetit moltes vegades, però cal insistir-hi: l'economia ha d'estar al servei de les persones i no a la inversa. I els drets socials, que amb molt de sofriment i sacrificis, s'han anat aconseguint no poden quedar sotmesos als interessos dels mercats, obviant tota exigència ètica, per manca de valentia política o desorientació dels que ostenten el poder.

Ramon Llorente Varela

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada