dimarts, 10 d’abril de 2012

MÈTODES FRAUDULENTS

Amb l'excusa de la crisi, es donen situacions que tenen com a base la voluntat de defraudar i obtenir beneficis a canvi de deixar sense drets moltes persones, utilitzant formulismes legals però amb la finalitat d'obtenir un resultat que és contrari a la mateixa llei i per descomptat contrari a la justícia. Si una bona de definició de justícia, tal com deia un jurista romà del segle segon de la nostra era, és donar a cadascú el que és seu, no fer mal a ningú i viure honestament, la nostra societat viu molt allunyada d'aquesta definició, i la realitat del dia a dia, tant en les relacions socials com en les laborals, dista molt d'aquest objectiu.
I relataré un cas recent que m'han explicat i m'han acreditat documentalment i contra el qual espero que hi hagi alguna resposta positiva d'algun tribunal de justícia. L'administrador gerent d'una empresa, i accionista majoritari de la societat mercantil, decideix tancar portes. Demana ajuda a assessors jurídics i econòmics, que li faciliten el que ell demana, amb una única finalitat: tancar sense abonar ni un euro i deixant els treballadors a l'espera de cobrar del Fons de Garantia Salarial i sense esperança de cobrament a la majoria dels seus creditors. Entre els fets que acrediten el frau hi ha els següents: Uns sis mesos abans de procedir al tancament, els seus assessors li aconsellen modificar partides de la comptabilitat de l'any anterior, que havia estat positiu, per tal de justificar pèrdues. L'administrador gerent es ven part de la cartera de clients a una altra societat, per un import important i que anirà cobrant a raó d'uns quatre mil euros mensuals. També crea una nova societat amb un proveïdor de la que vol tancar, i curiosament a partir d'un determinat moment, tot i que la feina la continuen fent els treballadors de la societat que tancarà, la factura de cobrament la gira la nova entitat. I a més moltes factures cobrades no es declaren, ja que es porta una doble comptabilitat. D'aquesta manera la societat que vol tancar acumula pèrdues, i així ha pogut presentar concurs de creditors amb unes dades econòmiques desastroses. Mentretant, els treballadors fa uns mesos que no cobren el seu salari, però han de seguir treballant fins que s'aprovi l'expedient de regulació i l'extinció dels seus contractes.
És un cas, i no es pot generalitzar, evidentment, però estem vivint moments molt difícils per a moltes persones, i de conseqüències fatals per a moltes famílies. I cal que des de tots els llocs de responsabilitat pública es vetlli perquè els fraudulents i mafiosos no se surtin amb la seva, malgrat els seus servils i deshonestos assessors. Hi ha límits que no es poden sobrepassar i línies d'exigència ètica que tothom ha de respectar. I els tribunals cal que no es limitin a les simples formalitats, i en defensa de la justícia apliquin els principis generals de dret i ajudin a rearmar èticament una societat desorientada i desanimada, tot veient que moltes vegades els que fan mal als altres, els que no donen el que pertoca als altres i els que viuen deshonestament se'n surten sense cap cost o sense gaires conseqüències.


Ramon Llorente Varela

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada