dilluns, 23 d’abril de 2012

ELOGI DEL QUE ÉS HUMIL


Avui dia, vivim envoltats de problemes socials, econòmics, públics i privats, ètics i polítics, personals i familiars, que requereixen polítiques valentes i eficients, exemplaritat per part de tots els responsables polítics i institucionals i compromisos que situïn els interessos col·lectius, el bé comú i la protecció de les persones per sobre de l'afany de lucre i dels interessos econòmics i financers de bancs, grans empreses i multinacionals.
L'enlluernament fascinant envers els guanyadors, dels poderosos, dels triomfadors, siguin col·lectius, empreses o individus, no ens pot fer oblidar que la societat és essencialment producte de la suma d'afanys, esforços, treball, relacions i il·lusions de les persones que no ocupen ni titulars de premsa ni primeres planes televisives. I tampoc hem d'oblidar el deure de solidaritat que qualsevol societat civilitzada i avançada té respecte a tots els que conformen la complexa, diversa i plural convivència dels nostres pobles i ciutats, per evitar el drama de l'exclusió.
El treball de cada dia de milers i milers dels nostres conciutadans fa possible que la ciutat funcioni, que es prestin serveis, que s'ensenyi a les escoles, instituts i universitats, que s'atengui les persones als hospitals i clíniques, que funcionin els centres socials, els tallers i les empreses, que la ciutat estigui ordenada i els funcionaris i empleats públics cobrin el seu sou. Moltes vegades oblidem que el més senzill i simple, que el que tenim més a la vora, és la base i el fonament de la societat, i que els petits canvis i les petites accions de cadascú de nosaltres poden contribuir i contribueixen a la millora de la societat global, i del benestar de les persones que tenim al nostre costat. Quan fem bé la nostra feina, quan som educats amb els altres, quan ens interessem pel que és comú, quan participem i col·laborem amb la comunitat de veïns, amb l'associació del barri, amb entitats culturals, esportives, cíviques, quan respectem les normes de convivència, quan dediquem part del nostre temps als altres, estem contribuint a la construcció d'una societat més amable, més convivencial i justa. I en aquest sentit tots som necessaris i insubstituïbles.
Tots plegats, en temps difícils i complicats com els que ens toca viure, hem d'assumir la responsabilitat de començar a fer les coses bé en l'àmbit que ens pertoca, hem de comprometre'ns a fer del nostre entorn un espai de convivència amable i activa, hem de saber que la societat millorarà a mesura que cadascú de nosaltres millori, i que des de la senzillesa i humilitat de les nostres feines i responsabilitats diàries podem contribuir a canvis globals. Els canvis des de baix són els que perduren i es mantenen.


Ramon Llorente Varela

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada