dilluns, 12 de març de 2012

TREBALLADORS: VÍCTIMES DE BANCS I ADMINISTRACIONS

Fa pocs dies, unes quinze persones, homes i dones, que treballen en un centre de geriatria em comuniquen que el soci majoritari de l’entitat, i administrador gerent de l’empresa, els ha comunicat que a finals d’aquest mes de març baixarà persianes i acomiadarà tota la plantilla. Dues son les causes que al·lega el citat gerent: que els bancs no li donen crèdit ni renoven pòlisses i que la Tresoreria de la Seguretat Social ha embargat i subhastarà en breu l’immoble on es porta a terme l’activitat assistencial de l’empresa, per un deute a la seguretat social sobre la ratlla de 800.000 euros. Les treballadores em diuen que a rel de que la Tresoreria de la Seguretat Social s’ha dirigit per escrit a les famílies dels residents al centre, reclamant que el pagament dels serveis del familiar que tenen ingressat el facin directament a la Tresoreria, circumstància que ha motivat que moltes famílies han procedit a emportar-se el seu familiar. I la conseqüència de tot això no és altra que abocar les treballadores i els treballadors a deixar de percebre el seu salari i a condemnar-los a l’atur forçós. És un pas més cap a la ruïna econòmica i moral del país en que vivim.
Em pregunto que per què s’ha deixat créixer tant la pilota del deute a la Seguretat Social. Què han fet les administracions públiques i els organismes de control, com la mateixa Inspecció de Treball  o el departament de treball davant aquest problema i perjudici social?  Era viable el manteniment dels llocs de treball i els salaris dels empleats d’haver-se mantingut obert l’esmentat centre residencial? Per què no s’ha reunit al personal i s’ha dialogat amb el mateix? La continua, injusta i persistent condemna a l’atur de tants dels nostres conciutadans dibuixa un panorama molt preocupant i problemàtic,  que posa de relleu la ineficiència de tanta burocràcia i organismes públics, la mala gestió i irresponsabilitat d’alguns empresaris i la manca d’ètica i compromís socials de les entitats bancàries. És una mostra més de la supeditació de tot, especialment les persones, a l’objectiu del guany immediat i els interessos econòmics i financers que malmeten la societat i desacrediten la mateixa política.
Sobra burocràcia i manca eficiència, falta justícia i sobren arbitrarietats, falta feina i sobren especuladors, necessitem més ètica i compromís social, i sobra indiferència i neutralitat. Necessitem revulsius per capgirar la situació, per superar la por, per  incentivar l’esperança i lluitar per una societat millor, on la dignitat i els drets fonamentals de les persones valguin més que els índexs de la borsa i on la política, com art suprem de servir el be comú, no quedi condicionada o supeditada als interessos d’especuladors econòmics de tota mena i condició.
Ramon Llorente Varela

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada