dimarts, 14 de febrer de 2012

De la por a la confiança

Us adjunto l'article que em va publicar ahir el Diari de Girona:

En aquests temps de problemes i dificultats de tota mena, especialment per a milers i milers de ciutadans i famílies, és difícil parlar de confiança, d'esperança i d'ànim. Però cal fer-ho, perquè, malgrat la foscor i la desorientació del moment present, ens en sortirem, tot conquerint un futur més digne i just per a tothom. L'economia i el treball trontollen i deixen la seva marca dramàtica en les xifres de l'atur, en el nombre d'execucions hipotecàries, en l'acumulació i retards injustificables de la justícia, en la desvergonya d'alguns que abusen de la necessitat aliena.
Són moltes les situacions que posen en relleu l'existència de por i de temors que provoquen submissió de la gent, incentiven la insolidaritat de les persones i promouen la intranquil·litat de la majoria. La por elimina resistències, afebleix voluntats, i possibilita il·legalitats i injustícies. I els que generen por i cometen abusos tenen noms i cognoms, i practiquen determinades actuacions, decisions i comportaments que, tot i semblar formalment correctes o legals, cerquen saltar-se la llei, amb l'únic objectiu de beneficiar-se a costa de tot i de tothom, rient-se de la societat, estafant hisenda i aprofitant-se de les persones i les institucions. Com més problemes hi ha, més por s'inocula a les persones i menys ètica i honestedat es practica.

Podria semblar exagerat tot el que acabo de dir, però la realitat del que passa a la nostra societat és massa preocupant i lacerant com per callar, ignorar o mirar cap a un altre costat emparant-nos en la indiferència. Centrant-nos en el món laboral, molts treballadors són sotmesos a condicions il·legals, tant en l'aspecte retributiu com en l'aspecte de jornada o de salut. Són moltes les persones que, lligades per les necessitats familiars, per l'obligació de pagar crèdits o hipoteques, pel temor a no trobar una altra feina, o per raó de tenir una edat avançada, se sotmeten i accepten el que sigui, encara que les condicions no siguin les legals. I a aquesta situació s'ha de sumar l'inconvenient i la por d'acudir als jutjats socials, mostra avui dia del que és una justícia ineficient i tardana. Mai com ara s'ha posat tant en relleu que la manca de celeritat en la resolució dels problemes laborals perjudica la confiança en la justícia i desarma i desanima, molt especialment, els treballadors.

Hauria de parlar d'aquells que porten una doble comptabilitat, d'aquells que munten empreses paral·leles, aprofitant-se del treball realitzat pels operaris d'una societat i cobrant la facturació a través d'una altra societat diferent, i que quan volen, tanquen o deixen sense activitat la societat, deixen de pagar les nòmines als seus empleats i sense gaires maldecaps carreguen sobre l'erari públic el pagament de salaris i indemnitzacions a través del Fogasa. I les administracions públiques resten impassibles, la majoria de les vegades, consentint, per acció o omissió, situacions il·legals i injustes. Cal reaccionar i sortir de l'espiral de la por, cal impulsar la confiança, però això només serà possible si la solidaritat, l'ètica i l'honestedat deixen de ser simples declaracions i es converteixen en principis actius de comportaments i compromisos públics i privats. Només una societat que es fonamenti en la confiança, personal i col·lectiva, pot avançar pel camí de la justícia i la llibertat. Amb la por hi perdem quasi tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada