dilluns, 2 de gener de 2012

Persones i crisi econòmica

Cal replantejar moltes coses, moltes conviccions, reestudiar molts projectes

Home de seixanta anys, que feia 39 que treballava per la mateixa empresa. S’havia dedicat sense reserves al que considerava com una part de sí mateix, fent hores i actuacions més enllà del que li era exigible, legalment, sense reclamar altra cosa que el reconeixement a la seva persona i trajectòria professional. El seu treball i la seva dedicació donaven sentit a la seva vida i eren referència imprescindible en el seu entorn i en les seves relacions socials.  Aquest home havia viscut i s’havia desviscut per a l’empresa i mai va donar motiu per a cap retret ni cap amonestació o sanció. 

Dona de 55 anys, amb una trajectòria laboral, al servei d’una única empresa, de més de 35 anys. Mai havia faltat a la feina, a excepció de baixes justificadíssimes, com algun accident o per motiu de maternitat. Feina senzilla era la que tenia encomanada, però que ella la vivia com si fos la més important del món, dedicant-se amb plena responsabilitat i alegria. La seva feina ha estat part essencial de la seva vida i del sentit de la mateixa. L’empresa la sentia com a pròpia, tot ignorant que les societats no solen tenir cor ni sentiments.

Jove de 19 anys que, amb il·lusió i moltes ganes d’aprendre i progressar, feia dos anys i mig que treballava, per primera vegada a la seva vida,  i que estava satisfet de la feina que se li confiava i del progrés personal i social que la seva primera ocupació retribuïda li reportava.

Son tres petites històries, de persones concretes, amb noms i cognoms que han sofert el drama de veure el seu projecte laboral esmicolat per la tant repetida i antisocial crisi econòmica, que des de fa uns quatre anys colpeja dramàticament persones i famílies, trencant projectes, ensorrant esperances i tancant empreses. Aquestes tres persones, com tants milers d’altres, han anat a engruixir les llistes de l’atur, contemplant, impotents,  com acaba una etapa de la seva vida, malgrat la seva empenta, el seu esforç i la seva col·laboració. I molts milers més, fins a arribar o depassar els cinc milions d’aturats, ja fa temps que pateixen les conseqüències  d’una situació econòmica lamentable i unes perspectives laborals i socials que no inviten a l’esperança.

Cal replantejar moltes coses, cal revisar moltes conviccions,  cal reestudiar molts projectes i es precís i exigible que els màxims responsables polítics i econòmics facin tot el necessari per redreçar la situació, i així poder tornar l’esperança d’un futur millor  i més solidari a la ciutadania. Sense treball, els drets més imprescindibles com son la salut, l’educació i l’habitatge o la mateixa estima personal i social queden lluny de ser una realitat palpable. Esperem que amb el nou any, polítics i responsables econòmics  entenguin que la dignitat de les persones està per sobre de la necessitat del benefici, i que és imprescindible la col·laboració sincera de tots ells per donar solució i resposta a les necessitats de la nostra societat. O ens en sortim tots junts, o fracassarem tots plegats. 

Us desitjo a tots un any 2012 amb salut, treball i estimació solidària.

  • Article publicat al Diari de Girona el 2 de gener de 2012 [enllaç]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada