dilluns, 19 de desembre de 2011

Invalideses: calvari administratiu i judicial

Avui el Diari de Girona em publica aquest article:

Una treballadora, després d'un llarg procés de baixa, atesa la seva incapacitat i les limitacions físiques i psíquiques que presenta, aconsellada pels mateixos metges que l'han atès a la sanitat pública, tramita la sol·licitud d'invalidesa. Com sol ser habitual, amb la sol·licitud comença un calvari administratiu i judicial, un camí imprescindible i incert, amb la suposada revisió mèdica d'un organisme oficial, la posterior resolució administrativa denegatòria, la reclamació prèvia i la nova resposta-resolució negativa. Han transcorregut uns tres mesos. I presentada la demanda davant dels jutjats socials, el Jutjat assenyala la vista del judici a més d'un any vista. Mentrestant, la persona afectada, a qui se li ha denegat qualsevol grau d'invalidesa, restant a l'espera del judici, queda sense prestacions econòmiques de seguretat social i sense salari.
Tenint en compte la gravetat de la malaltia que pateix aquesta persona, la ingressen en un centre hospitalari, amb pronòstic preocupant. El marit m'ho comunica, i davant el greu problema de la lentitud judicial, li aconsello que tramiti una nova petició administrativa, i que hi adjunti els últims informes mèdics. I sortosament l'INSS es mostra receptiu, i davant les noves evidències reconeix a tal persona afecta d'invalidesa, amb dret a la corresponent pensió.

És un cas individualitzat, però representatiu d'una situació administrativa i judicial que afecta el conjunt de la societat. Davant d'aquest tipus de problemes ni podem restar en silenci, ni podem ser indiferents. Els problemes aliens, el dolor i la impotència de molts ciutadans davant les administracions o dels mateixos tribunals, ens han de moure i commoure, per tal de remoure el que calgui perquè les resolucions que s'adoptin ho siguin amb objectivitat i amb celeritat. El drama del retard dels processos judicials en temes com les invalideses, quan afecta persones realment impossibilitades per seguir treballant, no és admissible ni s'ha de consentir. Persones que queden en la completa desprotecció econòmica, quan no podent treballar se'ls denega administrativament la invalidesa, no és just que es vegin obligades a esperar de mig any a un any, o més, perquè judicialment es decideixi la seva situació.

Per humanitat, per justícia i pel dret fonamental que té la ciutadania a gaudir d'una bona administració, és imprescindible que s'adoptin les mesures necessàries perquè els problemes de les persones es resolguin en funció, no de criteris economicistes ni d'excuses burocràtiques, sinó amb objectivitat, celeritat i eficiència. Una justícia lenta no deixa de ser una injustícia més, que la societat no hauria d'acceptar com si fos irremeiable. Cal rebel·lar-se, cal preocupar-se i cal ocupar-se d'aquests problemes perquè es resolguin amb rapidesa. Seria un bon regal adient a les properes festes de Nadal, Reis i any nou, que des d'aquí felicito a tots els lectors.

dijous, 15 de desembre de 2011

III Recull d’Informes de l’any 2010 al Parlament

NOTA DE PREMSA


Els Síndics i Defensors locals de Catalunya presenten el III Recull d’Informes de l’any 2010 al Parlament

Els Defensors municipals van atendre 11.679 consultes i assessoraments i han tramitat un total de 2.990 queixes durant l’any 2010. Un 65% han estat tancades amb una resolució favorable als interessos de la ciutadania. Els ajuntaments han acceptat un 71% de les recomanacions emeses.


BARCELONA, 14 DE DESEMBRE DE 2011 | El FòrumSD, l’associació de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya, ha presentat al Parlament de Catalunya el III Recull d’Informes corresponent a l’any 2010 en un acte que ha estat presidit per la M.H. Sra. Núria de Gispert. Es tracta de la tercera edició d’aquest Recull d’Informes que aporta una visió global del funcionament, implantació i tasques realitzades per les sindicatures locals durant el darrer exercici.

Els Síndics locals de Catalunya atenen  11.679 consultes durant l’any 2010
Els síndics i síndiques locals del FòrumSD de Catalunya, han fet un total de 11.679 actuacions, més del doble que durant l’any 2009. Les queixes tramitades han estat un total de 2.990, de les quals 145 han estat actuacions d’ofici a iniciativa del propi síndic/a local. Quant a la seva solució cal destacar que un 65% han estat tancades amb una resolució favorable als interessos de la ciutadania. Les recomanacions dels síndics als ajuntaments suposen fer-los arribar propostes que proposen millores en les normatives locals i ens els protocols de funcionament, d’acord amb els drets fonamentals de la ciutadania. Del conjunt de les recomanacions emeses cal destacar que un 71% han estat acceptades (60% totalment i 11% parcialment).

El nombre més important d’actuacions que fan els Síndics/ques es refereixen a matèries que afecten la qualitat de vida de la ciutadania
Les matèries més recurrents de les queixes a l’any 2010 han estat: Transit i mobilitat (15%), Urbanisme (11%), Fiscalitat (10%), Medi Ambient (9%) i Serveis Socials (9%). Tot i així, val la pena deixar constància que la tendència, ja des de finals de 2010, ha estat d’un fort increment de les problemàtiques al voltant dels Serveis Socials, passant a primer pla els problemes de subsistència de molts dels nostres conciutadans i conciutadanes.

Més de la meitat de la ciutadania pot accedir a un síndic/a defensor local
Els síndics i síndiques locals de Catalunya donen servei a un 54% de la població catalana (és a dir, 4.041.072 persones). Així, son conscients que l’eficàcia i l’eficiència han de ser una característica essencial del seu servei institucional. Això vol dir, ser útils als ciutadans i a l’Administració Local. I aquesta és la raó per la que es presenta el  “III Recull d’Informes de 2010” en el marc del Parlament de Catalunya: com a mostra del respecte institucional i del compromís públic amb la ciutadania.

Una institució estesa i consolidada arreu del territori Català
L’informe dels Síndics/ques locals de Catalunya inclou també dades que mostren la implantació territorial de la Institució del Síndic/ca local a Catalunya. La realitat territorial de Catalunya, amb 947 municipis dels quals 737 tenen menys de 5.000 habitants (i 2 amb síndic local), fa que el percentatge de municipis amb defensor local sigui només d’un 4%, tot i que, en termes de població, suposa que la institució es troba a l’abast del 54% de la ciutadania. Tot i així, són els municipis amb més població els que aposten amb major fermesa per aquesta figura de proximitat: dels 20 municipis amb més població de Catalunya –més de 60.000 habitants- 17 ja disposen de la institució, i només 3, encara no l’han creat: l’Hospitalet, Manresa i Castelldefels.

El valor de la proximitat i la bona administració
El III Recull d’Informes que avui es presenta dona testimoni de la feina duta a terme, en la proximitat de l’àmbit local i de forma permanent, pels síndics i síndiques locals. I com les actuacions, la tramitació de les queixes de la ciutadania,  les recomanacions i les actuacions d’ofici son fetes des de la independència institucional en que els síndics desenvolupen les seves funcions i, alhora, des de la comprensió de la funció que les administracions locals han de complir envers la ciutadania intentant, quan és possible, plantejar solucions amistoses o, quan aquest plantejament no és possible, des de la força de la raó, de la llei i de l’equitat, tot treballant per assolir la millor administració possible.
 
L’acte de presentació del III Recull d’Informes s’ha celebrat  al Parlament de Catalunya,  presidit per la Sra. Núria de Gispert, presidenta del Parlament; la Sra. M. Glòria Valeri, síndica municipal de greuges de Vilafranca del Penedès i presidenta del FòrumSD i comptant amb la participació i intervenció del Sr. Manuel Bustos, president de la Federació de Municipis de Catalunya i el Sr. Albert Batalla, membre de l’executiva de l’ACM. A l’acte hi han assistit una important representació de Diputats i Diputades del Parlament així com alcaldes, regidors i regidores dels ajuntaments que tenen síndic o defensor municipal.

Fòrum SD

dimarts, 13 de desembre de 2011

Nota a peu de pàgina de les resolucions de l'Ajuntament

Aquesta decisió ha estat acceptada per l'Ajuntament de Girona a data 7 de desembre de 2011. A partir d'ara en totes les resolucions de l'ajuntament que es dictin s'incorporarà el següent paràgraf: "Aquest Ajuntament disposa de la institució del Defensor de la Ciutadania que té entre les seves competències supervisar les actuacions i decisions municipals, en defensa dels drets de la ciutadania. El seu servei és gratuït. Si teniu alguna discrepància o queixa en relació a aquesta resolució podeu sol·licitar la seva intervenció, sense que suspengui els terminis dels recursos corresponents".


DECISIÓ D’OFICI

En reiterades ocasions, aquest Defensor ha parlat de la necessitat de donar a conèixer àmpliament la institució del Defensor de la Ciutadania, institució de la que voluntàriament, i amb ànim de facilitar la defensa dels drets de les ciutadanes i ciutadans, s’ha dotat el nostre Ajuntament, en un gest de generositat i valentia. I així mateix s’ha manifestat el Ple en diverses ocasions.

En reunions del Fòrum de Síndics/ques, Defensors/es Locals de Catalunya, partint de l’encàrrec que tenim, com a institució de participació ciutadana, d’orientar, aconsellar i defensar els drets de les persones, tot facilitant la revisió de decisions i actes de l’Ajuntament i evitant contenciosos innecessaris, s’ha posat de relleu la idea de fer figurar al peu de totes les notificacions administratives l’existència de la institució esmentada i la possibilitat d’acudir a ella, en cas de discrepància o disconformitat amb la resolució administrativa.

Tot i que tal idea pot complicar i incrementar la feina del Defensor i la seva oficina, és més que evident que pot facilitar el coneixement de la institució i també les vies d’un major diàleg i participació ciutadana, en l’àmbit del propi Ajuntament, possibilitant també la disminució de processos judicials, de camí llarg, incert i costós per a la ciutadania.

Per això, amb la voluntat i ànim de facilitar un major coneixement de la institució del Defensor i de possibilitar a la ciutadania aquest recurs gratuït, en el cas de discrepància o disconformitat respecte a resolucions administratives, proposem la present

RECOMANACIÓ D’OFICI:

Que s’incorpori al peu de  les notificacions dels actes administratius municipals la següent informació:

Aquest Ajuntament disposa de la institució del Defensor de la Ciutadania que té entre les seves competències supervisar les actuacions i decisions municipals, en defensa dels drets de la ciutadania. El seu servei és gratuït. Si teniu alguna discrepància o queixa en relació a aquesta resolució podeu sol·licitar la seva intervenció, sense que suspengui els terminis dels recursos corresponents.



Ramon Llorente Varela
Defensor de la Ciutadania de Girona
Girona, 7 de juny de 2011

diumenge, 11 de desembre de 2011

10 de desembre de 2011: 63 anys amb la “Declaració Universal de Drets Humans”



Avui fa 63 anys que les NN.UU., després de la catastròfica experiència de l’Holocaust i de la II Guerra Mundial, van aprovar solemnement la “Declaració universal dels Drets Humans”, com a guia i referència de governants i governats. La pròpia Constitució Espanyola consagra aquesta Declaració, juntament amb els Tractats internacionals signats pel Govern espanyol, com a referència per a la interpretació del Títol Primer de la mateixa.


Però, al marge dels esforços, que unes vegades es fan i altres vegades no es fan (cal dir-ho ben clar), dels Estats per ajustar-s’hi, aviat es va constatar que la ciutat, com a unitat fonamental de convivència, és el marc primordial on cal garantir l’exercici dels Drets Humans, especialment els que anomenem Drets de proximitat. Això fa que, l’any 1998, una vuitantena d’Ajuntaments de ciutats europees, reunits a Barcelona sota els auspicis del Consell d’Europa, decidissin redactar la “Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat”, aprovada a Saint-Denis l’any 2000. Hores d’ara s’hi ha adherit més de 400 Ajuntaments europeus.


Molts anys abans de tot això (Suècia, 1809), les democràcies més avançades d’Europa havien creat una institució, l’Ombudsman, per garantir la defensa dels drets fonamentals de la ciutadania davant les Administracions. Amb el temps, diversos Ajuntaments van anar constituint aquesta institució a nivell local (Lleida, 1990) i en els Articles 48.2c i 58 de la Llei Municipal de Catalunya (2002) es recull ja la institució del Síndic Municipal de Greuges com a opció dels Plenaris municipals. La citada “Carta Europea” recull també el compromís dels Ajuntaments que la signen de crear l’ombudsman local.


Els ombudsmans locals, reunits en el Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya, tenim molt clar que la nostra és una funció institucional estretament relacionada amb la defensa dels drets de la ciutadania en l’àmbit de la ciutat. Assumint la defensa de les persones quan l’Ajuntament no ha respectat els seus drets, d’acord amb els principis de legalitat i d’equitat, plantejant a l’Administració adequacions als drets fonamentals de les ordenances i protocols d’actuació i promovent consciència ciutadana sobre el respecte dels Drets Humans, com a forma civilitzada de convivència, d’acord amb el mandat constitucional.


Els ombudsman locals som una opció de proximitat, com ho han de ser els Ajuntaments en l’ordenament administratiu i polític de la nostra democràcia. I, en aquest sentit, entenem que no hi ha cap duplicitat amb les institucions de defensa dels drets fonamentals en l’àmbit autonòmic o estatal. I no representem un pes econòmic significatiu pels Ajuntaments que han decidit la nostra creació. Per això ens sorprèn la insistència d’alguns mitjans per aprofitar les ocasions de qüestionar l’existència d’ombudsman locals per raons econòmiques o de duplicitat. No tenim més remei que atribuir-ho al desconeixement o a una mala informació.


Els 42 ombudsmans locals de Catalunya, que servim a un 54% de la població catalana, som conscients que l’eficàcia i l’eficiència han de ser una característica essencial del nostre servei institucional. Això vol dir, ser útils a la ciutadania i a l’Administració local. Per aquesta raó, presentarem el proper dia 14 de desembre el “III Recull d’Informes de 2010” en el marc del Parlament de Catalunya. Hi deixarem constància que hem realitzat 14.669 actuacions i que, de les 2.990 queixes que s’han formalitzat, se’n han pogut resoldre favorablement un 65%. I els nostres Ajuntaments saben que, els agradi més o menys, els hem recomanat que adoptin millores significatives en les normatives locals i ens els protocols de funcionament, d’acord amb els drets fonamentals de la ciutadania, de les quals un 71% han estat acceptades. I saben que ho continuarem fent.


La vigència dels Drets Humans, com a guia del comportament de governs, administracions i ciutadania, així com a referència dels legisladors, requereix un treball permanent. I, en aquest sentit, el rol dels ombudsmans o síndics locals en els països democràtics és també fonamental.
M. Glòria Valeri, presidenta del FòrumSD, Fòrum de síndics, sindiques, defensors i defensores locals de Catalunya i síndica de greuges de Vilafranca del Penedès i Frederic Prieto, vice-president i sindic municipal de Greuges de Cornellà de Llobregat. En representació dels síndics, síndiques, defensors i defensores locals de: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Badalona, Barcelona, Cambrils, Cornellà, Figueres, Gavà, Girona, Granollers, Igualada, La Seu d’Urgell, L’Escala, Lleida, Manlleu, Mataró, Mollet, Palamós, Reus, Ripoll, Ripollet, Rubí, Sabadell, Salt, Sant Boi, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Jaume d’Enveja, Sant Jordi Desvalls, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Terrassa, Tiana, Tortosa, Ulldecona, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova del Vallès i Vilanova i la Geltrú, i síndics agregats de: Gandia, Palma de Mallorca, Paterna, Segovia, Vigo i Vitòria-Gasteiz.

dilluns, 5 de desembre de 2011

EL DRET A L’HABITATGE I LA INTERPRETACIÓ DE LES NORMES

Article publicat avui al Diari de Girona: 

Segons el codi civil, les normes jurídiques s’han d’interpretar segons el sentit propi de les paraules i la realitat social del temps en que han de ser aplicades, i l’equitat ha de ponderar-se en l’aplicació de les normes. Son mandats i orientacions que haurien de presidir la reflexió i les decisions judicials de qualsevol jurisdicció, si el que es pretén és fer justícia i donar solució justa als problemes que es plantegen davant els tribunals. L’aplicació literal de les normes i les lleis, aïllades del context social on s’apliquen i independentment de les circumstàncies concurrents, poden portar a greus injustícies i a un mecanicisme que convertiria al jutge en un robot. Sortosament, hi ha jutges i magistrats que lluny d’aplicar mimèticament una norma sobre dades suposadament objectives,  per compromís amb la sagrada funció de fer justícia, reflexionen, valoren, analitzen i decideixen amb valentia,  anant més enllà de les simples formalitats, tot i respectar el principi de legalitat al que estan sotmesos.
Pel que fa a temes relacionats amb el drama social de la pèrdua de l’habitatge, que afecta a milers de ciutadans i famílies,  tant pel problema de les hipoteques com pel dels deshaucis exprés,  son molts els ciutadans que veuen com el dret a l’habitatge es debilita i esdevé ineficaç a causa d’una legislació socialment regressiva, malgrat la proclama constitucional de que tots els espanyols tenim dret a un habitatge digne i adequat. La manca d’una legislació expressa que empari aquest dret constitucional, recollit també en el nostre Estatut vigent, i la deficient i insuficient política d’habitatge de les administracions públiques fa ineficaç aquest dret, que amb la crisi econòmica i de valors que patim aboca a la desesperança i la desprotecció a molts dels nostres conciutadans. Bancs i especuladors, gràcies a la bombolla immobiliària, havien obtingut beneficis desmesurats i malgrat ser responsables principals de la crisi immobiliària actual han derivat les conseqüències més greus sobre els més dèbils, els hipotecats, com sempre sol succeir.
I aquí entra en joc el paper dels tribunals i l’aplicació i interpretació que fan de les normes jurídiques. No es pot esperar justícia de cap tribunal si les persones que ho presideixen es limiten a les simples formalitats legals i a la literalitat de les normes, desentenent-se de la realitat social, dels principis generals del dret i de l’equitat.  Si els jutges no assumeixen la responsabilitat d’analitzar i valorar totes les circumstàncies concurrents en qualsevol problema que s’ofereix a la seva consideració, si no son persones compromeses amb l’objectiu de fer justícia, i si tant els fa conèixer o arribar a la veritat material,  limitant-se a aplicar mecànicament les formalitats legals, cal dir que per a aquesta operació sobren les persones, i segurament la faria molt millor un simple robot.  I quan esta  en joc el dret a l’habitatge es necessiten més que mai  jutges íntegres i honestos, que en la interpretació de les normes tinguin en consideració a més de la les paraules de la llei, la realitat social d’avui dia i l’equitat i no robots.