dilluns, 28 de novembre de 2011

LITIGIOSITAT INNECESSÀRIA I INJUSTA

Us deixo l'article que va publicar-me el Diari de Girona el dilluns passat:

Una de les conseqüències de la crisi economicosocial, que s’ha anant engrandint des del 2007 fins a l’actualitat, i que no sembla tenir aturador a curt termini, ha generat, entre d’altres coses, una conflictivitat desbocada, una precarització insospitada de les relacions laborals i una preocupació justificada de tota la ciutadania. Situació profundament preocupant, especialment des de la situació de les persones amb menys recursos i més desprotegides per la manca de mitjans, de coneixements i de preparació.  La difuminació de les responsabilitats personals per mitjà de societats instrumentals, la facilitat amb que se sol saltar la llei i la manca de conseqüències series quan s’infringeixen normes o es violen drets aliens és camp abonat perquè creixi la conflictivitat, i amb ella la injustícia, que no sempre reparen els tribunals.
Fa pocs dies vaig parlar de la dramàtica situació actual de la jurisdicció social, on la manca de resposta ràpida i de celeritat aboca a la desesperança a milers de justiciables, perquè una justícia lenta, sol ser ineficient, ineficaç i injusta. I els problemes a l’àmbit laboral han crescut desorbitadament.  Aquesta realitat ens ha de moure i commoure, ens ha de portar a reflexionar i ens ha d’impulsar a l’acció per evitar el pitjor defecte de la nostra societat, la indiferència davant els problemes aliens.
És necessari evitar la judicialització de tots els problemes. Acords amistosos, mediacions de qualsevol  mena , conciliacions extrajudicials son eines que caldrà implementar i cultivar. I tots aquells que aconsellem i assessorem ho hem de fer-ho amb prudència i sinceritat, tot confiant en la bona voluntat, en la bona fe i en la paraula de les persones. Hem de facilitar camins i alternatives per trobar solucions sense arribar als tribunals.  Cal promoure la cultura del diàleg i de la solució amistosa, sempre que sigui possible, tot evitant litigis judicials incerts, llargs i costosos. S’han d’evitar demandes infundades, peticions errònies i processos insostenibles, i això exigeix honestedat per part dels professionals que assessoren.
Les lleis ja preveuen l’existència de temeritat quan es pleiteja indegudament i sense base,  i la sancionen, o l’haurien de sancionar amb sancions pecuniàries. Però la temeritat en un plet no s’hauria de fer recaure sobre el justiciable sinó sobre el professional que l’ha assessorat i ha plantejat una demanda insostenible. Els professionals han d’actuar amb honestedat i ética. Només així podrem facilitar una solució eficaç i justa als problemes de les persones, tot reduint una litigiositat moltes vegades innecessària i quasi sempre injusta.

divendres, 25 de novembre de 2011

Control de les subcontractacions per part de l'Ajuntament

DECISIÓ D’OFICI


En vàries ocasions hem constatat des de la nostra oficina, tant per referències d’entitats i ciutadania afectada, com per comunicacions d’altres síndics i defensors de la ciutadania,  que a vegades sol donar-se la circumstància de que empreses adjudicatàries d’obres o serveis licitats per l’Ajuntament, solen subcontractar part de les dites concessions a tercers, siguin societats o empresaris individuals.

L’Ajuntament compleix els seus compromisos, i d’acord amb el plec de condicions, un cop finalitzada l’obra o servei contractat, o en els terminis estipulats, abona l’import a l’empresa adjudicatària. El problema sorgeix de vegades quan aquesta empresa adjudicatària deixa de pagar a les empreses subcontractades per la mateixa, sense que aquestes tinguin acció directe contra el beneficiari de la seva prestació que és l’Ajuntament.

La licitació d’obres o serveis dels Ajuntaments ve regulada de forma específica en la Llei 30/2007 de 30 d’octubre, el Reglament, RD 817/2009, la Llei 3/2004 de 29 de desembre, modificada per la Llei 15/2010, així com pel Plec de Clàusules Generals i Particulars, que cada Ajuntament estipula, i que són reglamentàriament publicats, d’acord amb el principi de transparència i objectivitat.

La pròpia Llei 30/2007, en el seu article 210, preveu la subcontractació i estipula les condicions i garanties que la mateixa ha de reunir, si bé finalment és el contractista principal qui ha d’assumir en front de l’Ajuntament, o Administració corresponent, la total responsabilitat de l’execució del contracte licitat.

En casos concrets, que aquest Defensor ha pogut constatar i contrastar degudament, s’han produït les següents circumstàncies:

L’obra licitada s’ha realitzat i el contractista principal ha aportat les degudes certificacions. Aquest contractista amb coneixement de l’Ajuntament, havia subcontractat amb tercers la realització de part de l’obra. Aquest tercer ha aportat, a més de la feina, part dels materials i fins i tot ha abonat l’IVA de la factura que havia presentat al contractista principal. I resulta que aquest tercer no ha cobrat, sense que hi hagi excusa o causa que justifiqui tal situació, donat que l’Ajuntament si que ha pagat el constructor principal.

Fereix al sentit comú i és aliè a qualsevol sentit de justícia i equitat tancar els ulls a aquesta realitat i no fer res per solucionar el problema indicat. No es


tracta de retorcir la llei o forçar una interpretació rocambolesca de la mateixa, cal només atendre la finalitat última de qualsevol institució pública i de les normes que regulen la seva actuació: evitar arbitrarietats, impossibilitar el frau, impedir que les simples formalitats s’imposin a la realitat i col·laborar a que les relacions entre l’Administració i les diverses entitats i ciutadania que amb ella es relacionen s’assentin sobre la justícia i el respecte a la legalitat.

Vista i analitzada aquesta realitat, i considerant que l’Ajuntament  pot millorar la  pròpia Llei, especialment per mitjà de les condicions que en cada moment pot fixar i estipular en el Plec de Condicions Particulars de cada contractació, i considerant que és precís que des de l’Administració Pública s’incentivi la responsabilitat social i econòmica de les empreses que amb ella s’hi relacionen, faig la següent

RECOMANACIÓ D’OFICI:

Que un cop licitada una obra o servei, i adjudicat el mateix a un contractista principal, en el cas que l’Ajuntament tingui coneixement fefaent de que part d’aquest servei o obra ha estat subcontractat, no es liquidi la totalitat del cost estipulat, ni es retorni l’aval reglamentari, fins que l’empresa principal acrediti haver abonat l’import corresponent a l’empresa o empreses subcontractades pels treballs realitzats. I per garantir tal dret d’uns tercers es pot fer constar tal condició en el plec de condicions particulars, donat que no perjudica a l’empresari principal i facilita el cobrament dels subcontractats, evitant dilacions injustificades o plets judicials innecessaris.




Ramon Llorente Varela
defensor de la ciutadania

Girona, 4 d’agost  de 2010

dimecres, 16 de novembre de 2011

Suggeriment d'ofici. VACUNACIÓ. Campanyes de difusió i informació objectiva.

La Constitució propugna com a valors suprems del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme cultural, polític, i social i estableix unes garanties perquè aquests valors i els drets inherents a aquests no es puguin infringir. I respecte el pluralisme cultural, polític i social també s’ha de contemplar decisions que prenen les persones en matèria de salut, i en concret sobre l’aplicació o no de les vacunes.

L’ètica mèdica imposa la obligació d’informar objectivament sobre l’aplicació de les vacunes i un cop explicat el procediment s’ha de respectar l’opció del pacient. D’aquest procediment els facultatius en diuen consentiment informat, procediment mèdic formal que té per objectiu aplicar el principi d’autonomia del pacient, és a dir, l’obligació de respectar els pacients com a individus i fer honor a les seves preferències en quant a atenció mèdica.

Pel que fa al tema relatiu a les vacunes, tema discutit i discutible, la missió del defensor no és la de fer un judici paral·lel o discutir sobre beneficis, bondats, virtuts, contraindicacions o efectes secundaris d’aquestes. No volem fer un debat en pro o en contra de les vacunes, cosa que pertoca essencialment als tècnics i entesos mèdics coneixedors de la matèria, sinó que volem parlar de la possible falta d’informació als pacients i de la violació de drets d’aquestes persones que escullen lliurement no ser vacunades.

No es poden vulnerar els drets fonamentals de les persones, independentment de la decisió de la vacunació o no vacunació que, més enllà de la recomanació de la OMS, no està subjecte a cap mena d’obligatorietat per part de cap administració o organització mèdica.

Per tot el que s’ha exposat, he decidit fer d’ofici el següent

SUGGERIMENT:

És el deure de qualsevol administració vetllar pel compliment de les normes i deures per part dels ciutadans, però tant important com això és no vulnerar els seus drets fonamentals i respectar les decisions que no s’oposen a la normativa vigent o d’obligat compliment, i també és important fomentar l’exercici de la llibertat de la ciutadania.
Aquest defensor creu que des de les administracions locals s’han de promoure campanyes de difusió per tal de fomentar l’exercici de la llibertat de la ciutadania a l’hora de prendre una decisió sobre la vacunació. Aquesta campanya haurà de ser informativa i objectiva, exposant els pros i els contres d’aquestes: beneficis, contraindicacions, al·lèrgies, efectes secundaris, etc., tot evitant qualsevol mena de discriminació per raó de ser favorable o contraria a les vacunes.

Aquest defensor fa extensiu aquest suggeriment a totes les administracions perquè vetllin perquè el col·lectiu mèdic informi de manera objectiva als pacients i respecti la decisió presa respecte a la vacunació i a la seva aplicació, tot evitant qualsevol discriminació per raó de l’acceptació o rebuig del tema vacunal.

dilluns, 7 de novembre de 2011

Drama sobre drama

Us adjunto l'article que m'ha publicat avui el Diari de Girona.

El degoteig permanent de treballadors que perden el seu lloc de treball i amb ell el seu mitjà de subsistència , el fet  reiterat, i cada vegada més habitual, de treballadors que pateixen l’incompliment d’abonament dels seus salaris, el fet d’haver de reclamar altres drets en front d’empreses o institucions públiques, la constatació objectiva de declaracions d’insolvència no sempre justificades, son situacions que moltes vegades constitueixen vertaders drames personals i familiars per a moltes persones. Però aquest drama s’accentua i s’agreuja dia a dia per la situació de lentitud, tardança i retard que el senyalament i celebració dels judicis laborals comporten actualment, pel funcionament dels jutjats socials, independentment del criteri i l’actitud personal de les persones que presideixen aquests òrgans judicials. 
Aquest matí mateix han arribat a les meves mans senyalaments de judicis laborals sobre temes de reconeixement de dret, reclamació de salaris i altres que han fixat la celebració del judici pel març del 2013. Temes relacionats amb la salut, l’acomiadament o la invalidesa pateixen de retards socialment inadmissibles, pel dany i perjudicis que comporta per als justiciables. Només cal veure i comprovar el funcionament de la jurisdicció social, que superada pels problemes i les circumstàncies, malgrat la bona voluntat de molts dels seus responsables, dibuixen un panorama lamentable, posant en qüestió les característiques essencials i tradicionals de la justícia laboral, en perjudici de tots, però especialment dels treballadors.
Amb la omnipresent al·legació de la crisi es vol justificar tot, fins i tot el temor i la por, l’individualisme insolidari i el qüestionament de reclamar.  La celeritat era un valor essencial i indispensable de la justícia laboral. Sense celeritat la justícia esdevé ineficaç. En el camp laboral, en els litigis de treball, la rapidesa en la tutela judicial és del tot prioritària, perquè està en joc el mitjà de vida del treballador i de la seva família.  La tardança excessiva dels processos laborals, norma habitual d’ara, incrementa la desigualtat en contra del treballador i és font de descrèdit per a la justícia, doncs dona peu al manteniment i a l’increment de situacions injustes i problemàtiques, fent que el servei públic de la justícia laboral sigui ineficient, ineficaç i injust.
Segurament calen més mitjans humans i materials i l’Estat hauria de fer el necessari perquè la justícia laboral recuperés el principi de celeritat, sense el qual s’aboca a la ciutadania al desànim, al desencís i a la manca de confiança en el sistema judicial. Una justícia tardana és un element més de la injustícia social que cal eliminar. La situació actual de la justícia laboral és senzillament escandalosa, socialment inacceptable i indefensable. Potser és moment de que tots els implicats, començant pels jutges i acabant pels justiciables, passant pels professionals i funcionaris i sindicats no permetin el deteriorament d’un justícia que sense la nota de celeritat es converteix en injustícia.

dijous, 3 de novembre de 2011

Recepció de la butlleta de la sanció/multa.

Us adjunto la decisió d'ofici que vaig fer sobre l'entrega de la butlleta d'una sanció i la posterior informació que cal donar al ciutadà si aquest no vol rebre aquesta butlleta (notificació).


DECISIÓ D’OFICI


El defensor ha rebut diverses queixes de ciutadans i ciutadanes en referència a la manca de notificació de denúncies per infraccions de trànsit i de que, sense haver rebut per part de l’Ajuntament cap notificació escrita, es veuen sorpresos per la notificació de la providència de constrenyiment.
Hem examinat cada una de les queixes i hem vist necessari fer d’ofici les següents consideracions i recomanació.

El tema objecte de queixa parteix de la següent situació o circumstància: La persona sancionada, en el moment de la infracció, i quan l’agent municipal redacta la butlleta de denúncia i intenta donar-li, es nega a signar-la i a rebre-la.

La ciutadania, majoritàriament, ignora que el fet de negar-se a rebre la butlleta, quan l’agent municipal intenta la notificació en el mateix moment de la suposada infracció, dona per formalitzat el tràmit de la notificació, sense que posteriorment tingui obligació l’Ajuntament d’enviar-li cap més notificació, en aquest tràmit administratiu, complint l’establert en la normativa vigent.

La Llei 30/1992, a l’article 59.4 disposa expressament que “quan l’interessat o el seu representant refusi la notificació d’una actuació administrativa, es farà constar a l’expedient, especificant-ne les circumstàncies de l’intent de notificació i es tindrà per efectuat el tràmit, seguint-se el procediment”.

L’article 81.5 del R.D.L. 339/1990, reformat per la Llei 18/2009, disposa que l’interessat disposarà de 20 dies naturals per formular al·legacions:

Article 81.5.

“Si el denunciado no formula alegaciones ni abona el importe de la multa
en el plazo de quince días (*) naturales siguientes al de la notificación de la denuncia,
esta surtirá el efecto de acto resolutorio del procedimiento sancionador. En este
supuesto, la sanción podrá ejecutarse transcurridos treinta días naturales desde la
notificación de la denuncia.

Lo dispuesto anteriormente será de aplicación únicamente cuando se trate
de:
a) Infracciones leves.
b) Infracciones graves que no detraigan puntos.
c) Infracciones graves y muy graves cuya notificación se efectuase en
el acto de la denuncia.


La terminación del procedimiento pone fin a la vía administrativa y la
sanción se podrá ejecutar desde el día siguiente al transcurso de los treinta días antes indicados”.
* Posteriorment es va aprovar que el termini fos de 20 dies naturals

A tenor de les precedents disposicions legals, quan la ciutadania rep la notificació sobre la infracció, ho és per via de constrenyiment, i ja és tard per fer al·legacions de qualsevol mena. I malgrat l’aforisme i norma legal de que la ignorància de les lleis no excusa del seu compliment, és també cert que les administracions públiques i els servidors públics han de vetllar per prestar un servei eficient i facilitar a la ciutadania el compliment de les seves obligacions, en definitiva una Bona Administració, que des de l’òptica d’un civisme integrador inclou drets i deures. 

En funció d’aquestes consideracions, per evitar possibles queixes o al·legacions per ignorància de la normativa i, considerant la complexa situació i circumstàncies econòmiques i socials per les que travessa la nostra societat, hem cregut necessari fer d’ofici el següent

SUGGERIMENT:

Aconsellar als agents municipals que en aquelles situacions en que la persona a qui se sanciona es nega a rebre la notificació de la butlleta, facin el possible per informar-la que, malgrat estan en el seu dret de no signar i de rebutjar-la, l’Ajuntament la considera notificada i els terminis per fer al·legacions o acollir-se al descompte del 50% de la sanció, comencen a transcórrer a partir d’aquell mateix moment.


Ramon Llorente Varela
Defensor de la ciutadania
Girona, 28 d’octubre de 2011