dimarts, 25 d’octubre de 2011

Resposta a la recomanació d'ofici sobre RESPOSTES MOTIVADES

Avui he rebut la resposta de l'Ajuntament a una recomanació que vaig fer fa un temps en referència a la resposta motivada a la ciutadania. La recomanació ha estat acceptada per l'Ajuntament i s'ha passat un escrit a tots els caps d'àrea on es recorda que: Per tal de donar compliment al dret de la ciutadania a una bona administració es recordi a totes les persones responsables del nostre Ajuntament la necessitat de donar respostes suficientment motivades i argumentades, tot contestant en temps i forma les al·legacions, motius, fets i raonaments esposats per la ciutadania en els seus recursos o escrits, evitant així contestes rutinàries o la sensació d’indefensió que alguns ciutadans/nes al·leguen quan reben les contestes als seus escrits.

Us deixo la recomanació sencera perquè la pogueu llegir:


RECOMANACIÓ D’OFICI


Aquest Defensor tant en la seva intervenció en el ple del 8 de març de 2011, com en la presentació de la memòria escrita de les actuacions relatives a l’any 2010, va manifestar la necessitat que els escrits i les al·legacions que efectuen els ciutadans respecte a decisions, actuacions i comunicacions de l’Ajuntament, siguin contestats amb la necessària celeritat i motivació, responent explícitament els fets i raons que la ciutadania al·legui.

D’anteriors actuacions de la meva antecessora, i partint de queixes estudiades per la mateixa, s’havia demanat en diverses ocasions una major atenció a les respostes, a fi de donar compliment a les exigències legals de la pròpia llei de procediment administratiu, en el sentit que l’administració te obligació de respondre els arguments i al·legacions emprats pels ciutadans/ciutadanes.

És obligació de la institució del Defensor de la Ciutadania, entre d’altres, la de vetllar perquè l’Administració Municipal resolgui en temps i forma deguts les diverses peticions, queixes o recursos que li adreça la ciutadania. Això forma ja part d’un dret inqüestionable com és el dret a una bona administració, dimanant de les directrius de la Unió Europea i concretat recentment en la Llei 26/2010 relativa a les administracions catalanes, i específicament en l’article 22.

Del contingut de reiterades queixes rebudes a la nostra oficina, deduïm que, de vegades, els acords i resolucions administratives no donen resposta ni argumenten suficientment, ni en tots els casos, els fets, al·legacions i raonaments exposats per la ciutadania en els seus recursos  o escrits.

Pensem que tots hem de fer un esforç per evitar respostes insuficients o poc fonamentades. I això no posa en qüestió una dada indiscutible i objectiva com és que la immensa majoria de les actuacions administratives del nostre Ajuntament son correctes i satisfactòries, no només des del punt de vista legal, sinó també argumental.

Per això, i amb la única finalitat de recordar i incentivar el servei eficient i eficaç que tota administració ha de proporcionar a la ciutadania,

Fem la següent RECOMANACIÓ:

Que partint del dret de la ciutadania a una Bona Administració es recordi a tots els responsables del nostre Ajuntament la necessitat de donar respostes suficientment motivades i argumentades, tot contestant en temps i forma les al·legacions, motius, fets i raonaments esposats per la ciutadania en els seus recursos o escrits, evitant així contestes rutinàries o la sensació d’indefensió que alguns ciutadans/nes al·leguen quan reben les contestes als seus escrits.


Ramon Llorente Varela
Defensor de la Ciutadania de Girona
Girona, 24 de març de 2011

dilluns, 24 d’octubre de 2011

QUI CONTROLA ELS PODEROSOS?

Us adjunto l'article que m'ha publicat avui el Diari de Girona: 

És vox populi que el dret penal sol aplicar-se sense pietat i amb duresa als desgraciats i persones sense recursos i sense proteccions socials, econòmiques o polítiques. Des de sempre la ciutadania ha sospitat, i espero que no sempre amb raó, d’aquells que tenen la responsabilitat de vetllar per l’aplicació de les lleis, el compliment de les mateixes o el judici del seu incompliment, i que controlen moltes coses i son poc controlats. Qui vigila els vigilants? És una pregunta que insistentment es fan moltes persones de be, que contemplen un panorama i una realitat preocupant, tot comprovant com actuacions d’estafa, extorsió, de tràfic d’influències o falsedats no solen acabar amb condemnes pels seus promotors reals, que habitualment actuen des de l’ombra, i que solen actuar emparats per tercers i societats interposades. Els opulents solen disposar de mitjans, d’amics poderosos, d’homes de palla sense consciència ni ètica que es presten al que sigui.

Moltes veus s’han aixecat contra la realitat que cada dia palpem i patim: que el diner, i aquells que en son els amos, governen l’economia i amb ella la societat, condicionant fins i tot la dignitat i la independència, no només de les persones normals i corrents, sinó dels que ocupen llocs de màxima responsabilitat en qualsevol àmbit de poder.

Com s’explica que la lluita contra el tràfic de droga no pugui tenir èxit? Com s’explica que el blanqueig de diner procedent d’actuacions il·lícites i antisocials no es tregui  a la llum pública i se’n delatin els seus beneficiaris? Com és possible que el tràfic de persones, l’explotació sexual i els negocis de la prostitució no es puguin controlar i pugui publicar qui son els seus beneficiaris? Com es possible que grans delictes econòmics, estafes, extorsions o fraus acabin, desprès d’un llarg pelegrinatge pels vericuets i formalitats burocràtiques dels tribunals, quasi en un no res?

El poder de tota mena, si no te al seu costat contrapoders, si no funcionen amb eficàcia i rotunditat mitjans i òrgans de control que imposin i fomentin la transparència, des de l’ètica i la honestedat, difícilment es pot guanyar la complicitat i la confiança de la ciutadania. Estem en moments difícils i complicats, i ara més que mai és exigible  que totes les instàncies de poder treballin amb transparència, eficiència, austeritat i compromís de servir el bé comú per sobre de qualsevol altre objectiu o interès.

Podem confiar plenament en la imparcialitat, objectivitat i el compromís per la justícia  dels que tenen la responsabilitat dels tribunals? Podem confiar que els que ostenten la direcció de les instàncies del poder polític treballen més per l’interès general que no per interessos particulars o partidistes? Voldria contestar afirmativament i desitjo que tots aquells que tenen alguna responsabilitat pública actuïn amb generositat i dedicació per guanyar-se la confiança de la ciutadania, des d’un treball eficaç i honest al servei d’una societat que volem més justa, més transparent i més honesta i solidària.
RAMON LLORENTE VARELA

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Tracte de la Policia Municipal a la ciutadania

Us adjunto el suggeriment que vaig fer arribar a l'alcaldia el juliol passat  sobre el tracte a la ciutadania per part de la Policia Municipal:

DECISIÓ D’OFICI


En masses ocasions hem observat que moltes persones, quan venen a formular una queixa respecte a multes i sancions, solen queixar-se més del tracte rebut per part dels agents de la Policia Municipal que de la quantia de la sanció o de la discrepància relativa a les circumstàncies que es fan constar a la butlleta de denúncia.

I no podem passar per alt, ni hem de deixar de valorar i posar de relleu que, en algunes ocasions, ciutadans i ciutadanes han vingut a l’oficina del Defensor, o ens han fet arribar per correu o via telemàtica no la seva disconformitat amb la sanció, que la accepten i la reconeixen, sinó la disconformitat amb el tracte rebut per part dels agents intervinents en els fets. Un fet anecdòtic al respecte: un ciutadà a qui, amb la intervenció del Defensor, se li va anul·lar la sanció imposada, va fer donació de la quantia de la sanció a favor de la casa d’acolliment municipal “La Sopa”.

És cert que cal respectar el principi de legalitat, amb totes les seves conseqüències, i que els agents municipals han de vetllar eficientment perquè l’incompliment de les normes i ordenances i els actes incívics siguin corregits i sancionats, i que els hem de dotar dels mitjans necessaris i del recolzament indispensable per a la seva rellevant labor.

Però el tracte i l’actuació dels agents amb la ciutadania sempre s’ha de basar en el respecte, la correcció i l’amabilitat, mai buscant la confrontació, mai mostrant ira o actuant amb l’orgull ferit. I en temps de crisi econòmica no es pot pretendre que qui, com a resultes d’un incompliment o infracció, és sancionat amb quantia econòmica important, i a vegades difícil d’assumir per a economies precàries i dèbils, mantingui la serenitat desitjable, l’objectivitat imprescindible, l’ humor necessari i la paraula precisa i prudent.

Pensem que com deia Miguel de Cervantes:”Al que has de castigar con obras no lo trates mal con palabras”. I és que en algunes ocasions, determinats agents, desprès d’imposar una sanció per infracció de normes de circulació, solen promoure denúncia penal per suposat atemptat a l’autoritat, resistència o desobediència o falta de respecte i consideració a l’autoritat, sigui per via de delicte o de falta penal. I això, moltes vegades, amb greus conseqüències econòmiques i pèrdua de punts del carnet de conduir.

Cal dir que massa sovint, l’Ajuntament, quan els ciutadans i ciutadanes recorren i al·leguen contra tals incidents i actuacions, sol limitar-se a demanar la simple ratificació de l’agent, i feta aquesta, donar per inexpugnable la versió del mateix, desestimant sense més arguments ni motius la reclamació ciutadana.

La consideració de la presumpció de veracitat de que gaudeixen els agents de l’autoritat, sol ser motiu suficient i tranquil·litzador perquè l’Administració Municipal doni com a irrecurrible la sanció imposada i la decisió presa. I habitualment, incomplint el principi de la bona administració, ni es contesten les al·legacions, ni es motiven les resolucions més enllà de rendir-se a la presumpció de veracitat. I aquesta pràctica no la pot acceptar el Defensor com a lícita i correcta, sense perjudici que la resolució en el seu cas sigui la que correspongui, tant si és favorable o contraria a les pretensions de la ciutadania.

Com diu alguna sentència, les relacions entre agents de l’autoritat i la ciutadania no suposen que els segons no puguin reprotxar als primers la seva actuació i fins i tot que puguin desqualificar-la, sense que això impliqui consentir el dret a menysprear els agents en l’exercici de les seves funcions, perquè un dels elements bàsics de la convivència democràtica implica que es respecti el principi d’autoritat i el respecte al mateix. En les relacions humanes i socials no sempre és possible mantenir un nivell de correcció intatxable, especialment en moments i circumstàncies on la irritació, la ira o el desacord es fan més patents, com és el cas que ens ocupa.

És precís assumir amb prudència i realisme el desavantatge que tot ciutadà o ciutadana té respecte a un agent municipal, i les dificultats que això reporta a la ciutadania per raó del principi de presumpció de veracitat dels agents al moment de discutir o impugnar el contingut de la butlleta de sanció. I precisament, per això la Policia Municipal ha d’actuar amb humilitat, fent complir la legalitat, però evitant la confrontació i la represàlia inadequada contra el ciutadà indignat i aïrat.
  
Per tot el que hem exposat, hem decidit fer la següent

RECOMANACIÓ D’OFICI:

Cal que la Policia Municipal extremi la prudència i observi un tracte amable i contingut en la seva relació amb la ciutadania, evitant al màxim les denuncies penals contra aquelles persones que, molestos per la imposició de sancions o multes, profereixen expressions inadequades i airades. És necessari no entrar a discutir amb els infractors o infractores ni a menystenir-los o menysprear-los en funció de l’autoritat de que estan investits els agents municipals.

Cal evitar la judicialització de les conductes ciutadanes i impedir que d’una simple infracció administrativa, per un excés de zel i d’un concepte extrem de l’autoritat per part d’alguns agents municipals, es desemboqui en un procés penal contra el ciutadà o ciutadana a instancies dels servidors públics.




Ramon Llorente Varela
Defensor de la Ciutadania de Girona
Girona, 5 de juliol de 2011

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Què és el ForumSD??


El 10 de novembre de 2005, a la ciutat de Figueres, es va constituir el ForumSD, Fòrum de síndics, síndiques, defensors i defensores locals de Catalunya, una institució que vetlla pel respecte i pel compliment dels drets de la ciutadania. S’estableix que el seu àmbit d’actuació és Catalunya i s’ubica el domicili de l’associació a Santa Coloma de Gramenet.

La seva missió consisteix en donar suport tècnic als síndics en l’exercici de les seves competències en l’àmbit local de protecció i defensa dels drets de la ciutadania reconeguts a la Constitució i a l’Estatut, la defensa de les llibertats públiques i els drets fonamentals de la ciutadania, així com els drets humans de proximitat, drets econòmics i socials, d’acord amb la normativa vigent, promoure el desenvolupament i la implantació de la institució de la sindicatura Municipal de Greuges o Defensoria de la Ciutadania Local en els municipis, promoure els contactes i els intercanvis tècnics, facilitar les consultes sobre casos i la informació entre defensories i sindicatures i establir relacions i convenis amb altres institucions, entitats i organismes per a la consecució dels objectius abans esmentats.

El ForumSD també s’encarrega, entre altres coses, de celebrar unes Jornades de Formació anuals que desprès s’editen en un llibre i també fa un recull dels informes i memòries anuals dels síndics, síndiques, defensors i defensores locals de Catalunya.

El ForumSD el formen quaranta-vuit síndics, sindiques, defensors i defensores, d’aquests, quaranta en són de Catalunya i els vuit restants d’altres indrets de l’Estat. Entre les ciutats destacades que tenen aquesta institució hi trobem les quatre capitals de província: Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona. A les comarques gironines els síndics i defensors hi són presents a les següents poblacions: Sant Feliu de Guíxols, Sant Jordi Desvalls, Ripoll, Figueres, L’Escala, Salt i Palamós.


Si vols saber més informació del Fòrum pots visitar la següent pàgina www.forumsd.cat.

diumenge, 9 d’octubre de 2011

DRET A UNA BONA ADMINISTRACIÓ

Us deixo l'article que m'ha publicat avui el Diari de Girona.

Entre els drets recollits a la carta dels drets fonamentals de la Unió Europea hi figura el dret de  la ciutadania a gaudir d’una bona administració, que exigeix i imposa als diversos organismes  públics i administracions comunitàries l’obligació de tractar els seus assumptes de la ciutadania imparcialment i equitativament, i dins d’un termini raonable. I aquestes exigències s’han anat recollint, tot incorporant-les a la legislació interna de cada país. La finalitat última d’aquest dret de la ciutadania implica que tota administració pública ha d’actuar amb eficàcia, transparència, objectivitat, cercant l’interès general i el be comú. Aquest dret fonamental  constitueix un instrument per a la millora de la gestió pública i  de lluita contra l’arbitrarietat i la corrupció.
L’administració pública ha de servir la ciutadania, sempre, des de l’òptica de l’interès general, del respecte a la legalitat i a l’exercici dels drets col·lectius i individuals, i te l’obligació d’escoltar al ciutadà, de facilitar-li l’accés a l’expedient en el que sigui part o tingui legítim interès, de contestar motivadament  les seves reclamacions en un termini raonable, i de no exigir-li càrregues impossibles o documents dels que la pròpia administració pública en pot disposar. En definitiva, es tracta de facilitar la vida i evitar maldecaps i inconvenients innecessaris a la ciutadania, amb una actuació eficient.
I l’administració pública i els seus funcionaris disposen de determinats privilegis, precisament en funció del servei públic i de l’interès o el bé comú que tenen confiat,  i que han de protegir. Però mai s’ha de permetre que el poder de l’administració, utilitzat i exercit pels seus empleats i funcionaris, empari la irresponsabilitat, la negligència o la ineficiència d’alguns o la manca de compromís i de treball d’altres. La lleialtat i la col·laboració entre els diferents funcionaris i organismes, per servir més eficaçment la ciutadania, hauria de ser norma i pràctica habitual: la ciutadania hi te dret i la legalitat ho imposa.
I això és aplicable a totes les administracions públiques, des dels ajuntaments a l’estat central, des de les autonomies fins a l’administració de justícia. I no es pot utilitzar la burocràcia, muralla defensiva de tot poder organitzat i planificat, per afeblir i menystenir el ciutadà normal i corrent, no contestant les seves reclamacions o ignorant o limitant els seus legítims drets.
No dic res d'estrany si afirmo que les administracions públiques, començant per la de justícia i seguint per les altres, en qüestions de terminis per pagar, resoldre o contestar s'autoconcedeixen indulgències contínues i al ciutadà se li aplica l'estricta legalitat, sense excepcions. No se li perdona ni un dia de retard en la presentació d'un escrit o el pagament d'un deute. La por reverencial de la ciutadania envers el poder exercit per les burocràcies impedeix sovint que es reclami major eficàcia, major eficiència, més objectivitat i transparència a tots els organismes i a totes les administracions. Però cal fer-ho. Els ciutadans no son súbdits dels que manen i les lleis les hem de complir tots els integrants de la societat. Si s'han de canviar es canvien, però no han de ser una càrrega i un laberint insuportable per les persones normals, mentre que pels que les apliquen i les interpreten son espais flexibles i interpretables que permeten l'existència de corrupteles i arbitrarietats. La potestat disciplinària, administrativa, fiscal... sol aplicar-se amb duresa a la ciutadania i molt poques vegades s'apliquen als responsables de les administracions.

dimarts, 4 d’octubre de 2011

Renda Bàsica d'Emancipació

Us adjunto el suggeriment que vaig fer arribar a l'alcaldia la setmana pasada sobre la Renda Bàsica d'Emancipació, una ajuda al jovent que es vol emancipar de la qual perilla la seva continuïtat:


DECISIÓ D’OFICI

RENDA BÀSICA d’EMANCIPACIÓ (RBE)

Una de les funcions bàsiques de tota administració pública és facilitar la vida i el desenvolupament de les persones, contribuint a enderrocar barreres i problemes  que impedeixen l’exercici i el gaudi de drets tant essencials com la igualtat, la llibertat, treball, habitatge...

Milers de joves, des de fa quatre anys, s’han beneficiat de la implantació de la Renda Bàsica d’Emancipació, una ajuda al lloguer d’habitatge de 210 € mensuals per a joves d’entre 22 i 30 anys amb uns ingressos inferiors a 22.000 €/any.

Concretament, i pel que fa a la província de Girona, més de 6.000 joves gironins, segons dades del Ministeri de Treball, han accedit a aquestes ajudes des de la seva entrada en vigor, el 2008. Però ara aquesta ajuda es troba amb un futur incert degut a la pròxima finalització del període inicial màxim de vigència, deixant en mans del futur Govern de l’Estat la decisió de la seva continuïtat.

En més d’una ocasió, els síndics i defensors hem fet pública la nostra preocupació per la problemàtica social que envolta el tema de l’habitatge i específicament la gravetat del drama originat per la legislació vigent sobre hipoteques. Ens preocupa la possible vulneració del dret de d’habitatge recollit a l’article 47 de la Constitució espanyola: “Tots els espanyols tenen el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret...” i a l’article 26 de l’Estatut d’autonomia Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d'establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret...”.

I un dels col·lectius que està patint la crisi amb major incidència i virulència és el dels joves, que si fins ara havien gaudit d’aquesta ajuda, i en molts casos n’eren dependents per a la subsistència quotidiana, ara, amb sous ridículs i escasses possibilitats de millora laboral, en el cas dels que disposin de treball, la seva subsistència o la seva possibilitat d’exercir l’emancipació es veu greument dificultada.

Per evitar el deteriorament del dret a l’habitatge i l’increment de dificultats del col·lectiu de joves per a la seva emancipació, creiem oportú plantejar d’ofici el següent  



Suggeriment:

Ja que està en mans del proper Govern de l’Estat la decisió de mantenir la continuïtat, o no, de la RBE, i que és seva la responsabilitat del compliment dels articles esmentats anteriorment, aquest hauria de fer el possible per aplicar les mesures adients per garantir aquests drets de la ciutadania, incidint sobretot en un dels sectors més desprotegits: els joves.

Practicar i plantejar noves polítiques d’habitatge, centrar-se en el mercat d’stocks existent, crear convenis amb bancs i caixes per garantir la vivenda a les famílies desnonades i per la gent jove mitjançant lloguers de baix preu, o donar sortida al parc immobiliari de pisos oficials no venuts posant-los al mercat de lloguer mitjançant lloguers mínims i/o amb opció de compra futura, són algunes de les mesures pragmàtiques que es podrien adoptar.

També caldrà fer un esforç per educar a la societat sobre la cultura de lloguer d’habitatge, tal i com s’ha fet a altres països europeus, ja que basar l’economia d’un país en la compra venda d’habitatge, essent aquest un dret fonamental de les persones, no és el millor exponent de creixement sostingut ni de model de país. No som nosaltres els que hem de proposar les mesures adients per solucionar la problemàtica de l’habitatge, però si som els que hem de vetllar per les persones i pel seu dret fonamental a una vivenda digna, estimulant la imaginació i el compromís dels nostres ajuntaments i de la resta d'institucions públiques, Generalitat i Estat, per fer efectiu el dret de les persones a un habitatge digne.




Ramon Llorente Varela
Defensor de la ciutadania de Girona
Girona, 29 de setembre de 2011

diumenge, 2 d’octubre de 2011

Equiparació de les famílies monoparentals a les nombroses

Us adjunto el suggeriment d'ofici que he enviat a l'alcaldia de l'Ajuntament de Girona sobre l'equiparació de les famílies monoparentals a les nombroses:

DECISIÓ D’OFICI



En moltes ocasions, aquest defensor ha pogut constatar situacions que representen una realitat normativa o legal que pugna i contradiu aspiracions legítimes de persones que, reunint els mateixos requisits objectius que d’altres, no obstant tenen un tracte diferent en base, exclusivament, als ingressos familiars o la situació de solvència econòmica personal. És el cas de persones jubilades, famílies nombroses o famílies monoparentals.



Precisament el març de 2011, i en quant al tema de les bonificacions i serveis a favor de les persones grans, aquest Defensor va fer el següent suggeriment:



“Per a les persones jubilades que viuen soles, aconsellaríem que els beneficis o bonificacions, en temes com el de la taxa d’escombraries, etc.., es vinculessin exclusivament a la quantia de la pensió o pensions que percebin de les administracions públiques, limitant-se en tot cas, el nivell dels altres ingressos en la quantia que es consideri.

Així evitarem un càstig insolidari en contra d’aquelles persones que, amb sacrificis i privacions, s’han procurat estalvis o altres mitjans d’ingressos i que, en definitiva, han demostrat una actitud solidària al llarg de la seva vida per subsistir sense pensions assistencials ni ajudes de les administracions.”



També ha estat objecte de la nostra reflexió i valoració la problemàtica relativa tant a les famílies nombroses com monoparentals. I han estat diverses les persones que han reclamat claredat i precisió respecte al tracte legal que reben unes i altres, donat que moltes de les bonificacions que recullen les ordenances municipals s’apliquen exclusivament a les famílies nombroses.



Considerant que la voluntat de la Generalitat i l’avenç dels drets socials de la ciutadania plantegen l’equiparació, en molts aspectes, entre les famílies nombroses i les famílies monoparentals, és voluntat de la nostra institució, compartida amb molts altres síndics i defensors de Catalunya, remoure obstacles i promoure l’equiparació dels drets i beneficis entre famílies nombroses i famílies monoparentals.



I per altra banda caldrà repensar el tracte diferenciat que es dona a les famílies nombroses, segons els ingressos, per tal d’evitar greuges comparatius o la









penalització d’aquells que es procuren majors ingressos en base a la seva activitat i sacrifici.



Per això formulem d’ofici el següent



SUGGERIMENT



Que en les ordenances municipals, i respecte a temes de bonificacions i exempcions de càrregues i impostos, es doni un tracte similar o equiparable a les famílies nombroses i famílies monoparentals i, al mateix temps, es repensi el tracte dispensat a les pròpies famílies nombroses per raó dels seus ingressos, tot evitant sancionar o discriminar pel simple fet de procurar-se, a base de treball, responsabilitat i sacrifici, una situació de major solvència econòmica.









Ramon Llorente Varela
Defensor de la ciutadania de Girona
 

Girona, 27 de setembre de 2011