dijous, 29 de setembre de 2011

VII Trobada de l'Associació d'Amics del Castell de Montjuïc

El passat diumenge 25 de setembre prop de mig miler de persones de l’Associació d’Amics del Castell de Montjuïc varem celebrar la VIIa trobada anual dels antics habitants del castell.

Des de que al 2005 varem començar a fer aquesta trobada en commemoració d’aquesta gent que un dia va decidir emigrar de la seva terra i venir a viure a Girona, per raons diverses, pels volts dels anys cinquanta, cada  any ha estat tot un èxit d’afluència i participació, amb assistència d’amics i autoritats. Aquest any, i des de les dotze del matí, diverses activitats han amenitzat la jornada; la inauguració d’una exposició de fotografies del senyor Francesc Compte i de quadres del senyor Ramon Carrera, un dinar de germanor, animació infantil i diversos grups musicals van fer prolongar la festa fins passades les set de la tarda, quan el sol que ens havia acompanyat gratament durant tot el dia es va acomiadar.



Com cada any, ens van acompanyar diversos representants municipals: l’alcalde, el senyor Carles Puigdemont, la cap de l’oposició la senyora Pia Bosch, la senyora Concepció Veray i el senyor Joan Olòriz entre altres regidors i es va excusar la que fins fa poc va ser l’alcaldessa de Girona i assistent assídua a la celebració anual dels habitants del Castell de Montjuïc, la senyora Anna Pagans.

Quan va ser el moment dels parlaments per part dels polítics es va remarcar els orígens i la no-renúncia a la identitat  i el compromís i el treball de tots aquells immigrants que son part essencial de la història de Girona. Per part de l’Associació es va tornar a demanar  l’adequació del Caserón i l’arribada de la llum i l’aigua, una petició que fa temps que fem a l’Ajuntament de Girona i que l’alcalde es va comprometre a solucionar.


dilluns, 26 de setembre de 2011

DRET A LA INTEGRITAT I RESPECTE A LA DIGNITAT

Us deixo l'article que m'ha publicat el Diari de Girona:

Tant en la declaració universal dels drets humans, efectuada el 10 de desembre de 1948 per les Nacions Unides, com en la carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, aprovada el 12 de desembre de 2007, es proclamen com a drets fonamentals la dignitat humana, el dret a la vida i el dret a la integritat de la persona, entre molts d'altres. Cal prendre consciencia, especialment en els moments de trasbals com els que estem vivint a la nostra societat, que complir i respectar els drets fonamentals de les persones, el primer dels quals és el dret a la vida, seguit del dret a la integritat moral i física i de tots els altres, son un límit que mai s'hauria de sobrepassar. L'esperit humà ha tardat massa segles per conquerir espais de llibertat, de tolerància i de convivència basada en drets, i no en concessions reials o divines, fonamentats en la dignitat humana com a tal, indissolublement units sota el principi de fraternitat o solidaritat. I cap excusa és acceptable per deixar de respectar-los, ni que sigui religiosa, política, o qualsevol altra.
I en una societat democràtica, dotada de mecanismes que canalitzen i faciliten la lliure expressió, les legítimes discrepàncies, diferents formes de participació i de manifestació i la intervenció, encara que limitada, de la ciutadania en l'elecció dels seus representants a les diverses institucions, no podem quedar indefensos ?davant la coacció o la violència, sota cap justificació. La democràcia representativa és certament millorable i cal ampliar-la i perfeccionar-la, donant resposta a exigències ètiques i peticions justes de la ciutadania, més enllà dels encorsetaments partidistes i dels límits burocràtics del poder.
Cal tenir en compte, però, que la democràcia, com a valor essencial del progrés humà i dels valors que parteixen de la base fonamental que és la dignitat humana, no necessita ni de dictadors que posin ordre ni de salvadors que s'imposin des del carrer. La democràcia necessita de la participació responsable d'una ciutadania activa, exigent dels seus drets i respectuosa amb els seus deures. Però quan els crits, la coacció o la violència ofeguen la paraula, debiliten el raonament, impedeixenel diàleg i converteixen els oponents polítics en enemics s'oblida que una societat no pot ser lliure ni pot ser justa sense el respecte a la dignitat i els drets fonamentals de les persones. Amb l'odi i la violència no es construeix mai res de positiu. Contradient una dita popular, penso que difícilment d'un mal pot esdevenir-se un bé.
Últimament han sovintejat acusacions infundades, blasmant polítics determinats i desacreditant els polítics de forma generalitzada, i fins i tot agressions verbals i físiques contra persones elegides pels seus conciutadans. I no només en l'àmbit del carrer, ja que alguns cercles i grups aliats amb l'únic objectiu de copar parcel·les de poder, lamentablement, han intentat aïllar i acusar grups i persones d'altres idees polítiques com si fossin focus d'infecció. I això, al final, es paga car, molt car i perjudica enormement la societat, tot promovent la intolerància.
Davant situacions i actuacions com les indicades en el paràgraf anterior no podem admetre ni el silenci covard, ni la indiferència insolidària ni la tebiesa indecisa. Cal radicalitat en la defensa de les persones, de la seva dignitat i dels seus drets fonamentals, sense condicionar-ho a quina ideologia o partit polític pertany. I quan un representant electe democràticament és objecte de coacció o maltractament, no es poden acceptar excuses o explicacions que justifiquin d'alguna manera un atac contra qui té l'honor de representar part de la ciutadania. Amb actes així se'ns està ofenent a la immensa majoria de la ciutadania. La defensa dels drets fonamentals i de les persones no es poden condicionar a circumstàncies, conveniències o oportunismes.

dijous, 22 de setembre de 2011

Trobada Junta Territorial FòrumSD

El passat dimarts, 20 de setembre, va tenir lloc la reunió de la Junta Territorial de Girona del ForumSD a les dependències municipals de l’Ajuntament de Girona. Ens varem reunir els síndics/ques, defensors/es de les 8 poblacions gironines que disposen d’aquesta institució: Girona, Figueres, Salt, Palamós, L’Escala, Sant Jordi Desvalls, Ripoll i Sant Feliu de Guíxols i la presidenta del FòrumSD la senyora Glòria Valeri. En el transcurs de la reunió es van tractar temes de diversa índole essent els més importants:

-         Les activitats del FòrumSD i la feina endegada en el transcurs de l’any.
-         La nova redacció dels Estatuts del ForumSD del qual en sóc coordinador jo mateix.
-         La fixació dels criteris per unificar les publicacions i memòries de tots els síndics/ques i defensors/es municipals d’arreu de Catalunya.
-         Pla de treball i activitats per la resta d’any.

Un altre tema important del qual es va poder discutir i del qual en vull parlar més àmpliament és el del paper que els síndics/ques, defensors/es han de tenir respecte a la nova llei municipal. A la reunió ens van comprometre a fer un informe on es reculli la implementació de la institució i on es clarifiquin les funcions i competències de les sindicatures municipals.


Durant la reunió l’alcalde de Girona, el senyor Carles Puigdemont, ens va venir a saludar i va compartir uns moments de la reunió amb nosaltres i ens va animar a seguir fent la nostra feina, que considera molt beneficiosa, tant per a la ciutadania com per a l’Ajuntament.

Ja per la tarda ens vam desplaçar a la Diputació de Girona per parlar amb el president de la Diputació, el senyor Jaume Torramadé, i presentar-nos formalment ja que no havíem tingut ocasió de fer-ho des de que va prendre possessió el passat 15 de juliol. En el transcurs de la trobada vam poder compartir amb el president el pla de treball del FòrumSD i l’acord que aquest té amb la Diputació de Barcelona que contribueix i col·labora en algunes activitats del FòrumSD. Es va plantejar la possibilitat de col·laboració de la Diputació de Girona a les activitats futures del Fòrum.

El president de la Diputació va valorar molt positivament la labor que realitzen els síndics/ques i defensors/es.

dimarts, 20 de setembre de 2011

Presentació

El defensor de la ciutadania és una porta oberta a la participació ciutadana, per millorar el funcionament de l'Ajuntament, humanitzar la burocràcia, i defensar els drets i les llibertats de la ciutadania.
I ho fa a petició de les persones que requereixen la seva intervenció, i li presenten queixes o reclamacions, però també, a iniciativa del propi defensor o d'ofici, quan hi ha temes o problemes que demanen atenció i dedicació.

L'Oficina del defensor de la ciutadania, i les persones que hi treballen, no són un engranatge més de la burocràcia municipal. Des de la seva autonomia i independència, supervisen l'actuació de l'Ajuntament i els seus organismes, i exerceixen una magistratura de persuasió, basada no en el poder sinó en l'autoritat moral, de la que el propi Ajuntament ha dotat la institució.

Ramon Llorente Varela
Defensor de la ciutadania de Girona