divendres, 25 de novembre de 2011

Control de les subcontractacions per part de l'Ajuntament

DECISIÓ D’OFICI


En vàries ocasions hem constatat des de la nostra oficina, tant per referències d’entitats i ciutadania afectada, com per comunicacions d’altres síndics i defensors de la ciutadania,  que a vegades sol donar-se la circumstància de que empreses adjudicatàries d’obres o serveis licitats per l’Ajuntament, solen subcontractar part de les dites concessions a tercers, siguin societats o empresaris individuals.

L’Ajuntament compleix els seus compromisos, i d’acord amb el plec de condicions, un cop finalitzada l’obra o servei contractat, o en els terminis estipulats, abona l’import a l’empresa adjudicatària. El problema sorgeix de vegades quan aquesta empresa adjudicatària deixa de pagar a les empreses subcontractades per la mateixa, sense que aquestes tinguin acció directe contra el beneficiari de la seva prestació que és l’Ajuntament.

La licitació d’obres o serveis dels Ajuntaments ve regulada de forma específica en la Llei 30/2007 de 30 d’octubre, el Reglament, RD 817/2009, la Llei 3/2004 de 29 de desembre, modificada per la Llei 15/2010, així com pel Plec de Clàusules Generals i Particulars, que cada Ajuntament estipula, i que són reglamentàriament publicats, d’acord amb el principi de transparència i objectivitat.

La pròpia Llei 30/2007, en el seu article 210, preveu la subcontractació i estipula les condicions i garanties que la mateixa ha de reunir, si bé finalment és el contractista principal qui ha d’assumir en front de l’Ajuntament, o Administració corresponent, la total responsabilitat de l’execució del contracte licitat.

En casos concrets, que aquest Defensor ha pogut constatar i contrastar degudament, s’han produït les següents circumstàncies:

L’obra licitada s’ha realitzat i el contractista principal ha aportat les degudes certificacions. Aquest contractista amb coneixement de l’Ajuntament, havia subcontractat amb tercers la realització de part de l’obra. Aquest tercer ha aportat, a més de la feina, part dels materials i fins i tot ha abonat l’IVA de la factura que havia presentat al contractista principal. I resulta que aquest tercer no ha cobrat, sense que hi hagi excusa o causa que justifiqui tal situació, donat que l’Ajuntament si que ha pagat el constructor principal.

Fereix al sentit comú i és aliè a qualsevol sentit de justícia i equitat tancar els ulls a aquesta realitat i no fer res per solucionar el problema indicat. No es


tracta de retorcir la llei o forçar una interpretació rocambolesca de la mateixa, cal només atendre la finalitat última de qualsevol institució pública i de les normes que regulen la seva actuació: evitar arbitrarietats, impossibilitar el frau, impedir que les simples formalitats s’imposin a la realitat i col·laborar a que les relacions entre l’Administració i les diverses entitats i ciutadania que amb ella es relacionen s’assentin sobre la justícia i el respecte a la legalitat.

Vista i analitzada aquesta realitat, i considerant que l’Ajuntament  pot millorar la  pròpia Llei, especialment per mitjà de les condicions que en cada moment pot fixar i estipular en el Plec de Condicions Particulars de cada contractació, i considerant que és precís que des de l’Administració Pública s’incentivi la responsabilitat social i econòmica de les empreses que amb ella s’hi relacionen, faig la següent

RECOMANACIÓ D’OFICI:

Que un cop licitada una obra o servei, i adjudicat el mateix a un contractista principal, en el cas que l’Ajuntament tingui coneixement fefaent de que part d’aquest servei o obra ha estat subcontractat, no es liquidi la totalitat del cost estipulat, ni es retorni l’aval reglamentari, fins que l’empresa principal acrediti haver abonat l’import corresponent a l’empresa o empreses subcontractades pels treballs realitzats. I per garantir tal dret d’uns tercers es pot fer constar tal condició en el plec de condicions particulars, donat que no perjudica a l’empresari principal i facilita el cobrament dels subcontractats, evitant dilacions injustificades o plets judicials innecessaris.




Ramon Llorente Varela
defensor de la ciutadania

Girona, 4 d’agost  de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada