dimarts, 18 d’octubre de 2011

Tracte de la Policia Municipal a la ciutadania

Us adjunto el suggeriment que vaig fer arribar a l'alcaldia el juliol passat  sobre el tracte a la ciutadania per part de la Policia Municipal:

DECISIÓ D’OFICI


En masses ocasions hem observat que moltes persones, quan venen a formular una queixa respecte a multes i sancions, solen queixar-se més del tracte rebut per part dels agents de la Policia Municipal que de la quantia de la sanció o de la discrepància relativa a les circumstàncies que es fan constar a la butlleta de denúncia.

I no podem passar per alt, ni hem de deixar de valorar i posar de relleu que, en algunes ocasions, ciutadans i ciutadanes han vingut a l’oficina del Defensor, o ens han fet arribar per correu o via telemàtica no la seva disconformitat amb la sanció, que la accepten i la reconeixen, sinó la disconformitat amb el tracte rebut per part dels agents intervinents en els fets. Un fet anecdòtic al respecte: un ciutadà a qui, amb la intervenció del Defensor, se li va anul·lar la sanció imposada, va fer donació de la quantia de la sanció a favor de la casa d’acolliment municipal “La Sopa”.

És cert que cal respectar el principi de legalitat, amb totes les seves conseqüències, i que els agents municipals han de vetllar eficientment perquè l’incompliment de les normes i ordenances i els actes incívics siguin corregits i sancionats, i que els hem de dotar dels mitjans necessaris i del recolzament indispensable per a la seva rellevant labor.

Però el tracte i l’actuació dels agents amb la ciutadania sempre s’ha de basar en el respecte, la correcció i l’amabilitat, mai buscant la confrontació, mai mostrant ira o actuant amb l’orgull ferit. I en temps de crisi econòmica no es pot pretendre que qui, com a resultes d’un incompliment o infracció, és sancionat amb quantia econòmica important, i a vegades difícil d’assumir per a economies precàries i dèbils, mantingui la serenitat desitjable, l’objectivitat imprescindible, l’ humor necessari i la paraula precisa i prudent.

Pensem que com deia Miguel de Cervantes:”Al que has de castigar con obras no lo trates mal con palabras”. I és que en algunes ocasions, determinats agents, desprès d’imposar una sanció per infracció de normes de circulació, solen promoure denúncia penal per suposat atemptat a l’autoritat, resistència o desobediència o falta de respecte i consideració a l’autoritat, sigui per via de delicte o de falta penal. I això, moltes vegades, amb greus conseqüències econòmiques i pèrdua de punts del carnet de conduir.

Cal dir que massa sovint, l’Ajuntament, quan els ciutadans i ciutadanes recorren i al·leguen contra tals incidents i actuacions, sol limitar-se a demanar la simple ratificació de l’agent, i feta aquesta, donar per inexpugnable la versió del mateix, desestimant sense més arguments ni motius la reclamació ciutadana.

La consideració de la presumpció de veracitat de que gaudeixen els agents de l’autoritat, sol ser motiu suficient i tranquil·litzador perquè l’Administració Municipal doni com a irrecurrible la sanció imposada i la decisió presa. I habitualment, incomplint el principi de la bona administració, ni es contesten les al·legacions, ni es motiven les resolucions més enllà de rendir-se a la presumpció de veracitat. I aquesta pràctica no la pot acceptar el Defensor com a lícita i correcta, sense perjudici que la resolució en el seu cas sigui la que correspongui, tant si és favorable o contraria a les pretensions de la ciutadania.

Com diu alguna sentència, les relacions entre agents de l’autoritat i la ciutadania no suposen que els segons no puguin reprotxar als primers la seva actuació i fins i tot que puguin desqualificar-la, sense que això impliqui consentir el dret a menysprear els agents en l’exercici de les seves funcions, perquè un dels elements bàsics de la convivència democràtica implica que es respecti el principi d’autoritat i el respecte al mateix. En les relacions humanes i socials no sempre és possible mantenir un nivell de correcció intatxable, especialment en moments i circumstàncies on la irritació, la ira o el desacord es fan més patents, com és el cas que ens ocupa.

És precís assumir amb prudència i realisme el desavantatge que tot ciutadà o ciutadana té respecte a un agent municipal, i les dificultats que això reporta a la ciutadania per raó del principi de presumpció de veracitat dels agents al moment de discutir o impugnar el contingut de la butlleta de sanció. I precisament, per això la Policia Municipal ha d’actuar amb humilitat, fent complir la legalitat, però evitant la confrontació i la represàlia inadequada contra el ciutadà indignat i aïrat.
  
Per tot el que hem exposat, hem decidit fer la següent

RECOMANACIÓ D’OFICI:

Cal que la Policia Municipal extremi la prudència i observi un tracte amable i contingut en la seva relació amb la ciutadania, evitant al màxim les denuncies penals contra aquelles persones que, molestos per la imposició de sancions o multes, profereixen expressions inadequades i airades. És necessari no entrar a discutir amb els infractors o infractores ni a menystenir-los o menysprear-los en funció de l’autoritat de que estan investits els agents municipals.

Cal evitar la judicialització de les conductes ciutadanes i impedir que d’una simple infracció administrativa, per un excés de zel i d’un concepte extrem de l’autoritat per part d’alguns agents municipals, es desemboqui en un procés penal contra el ciutadà o ciutadana a instancies dels servidors públics.




Ramon Llorente Varela
Defensor de la Ciutadania de Girona
Girona, 5 de juliol de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada