diumenge, 9 d’octubre de 2011

DRET A UNA BONA ADMINISTRACIÓ

Us deixo l'article que m'ha publicat avui el Diari de Girona.

Entre els drets recollits a la carta dels drets fonamentals de la Unió Europea hi figura el dret de  la ciutadania a gaudir d’una bona administració, que exigeix i imposa als diversos organismes  públics i administracions comunitàries l’obligació de tractar els seus assumptes de la ciutadania imparcialment i equitativament, i dins d’un termini raonable. I aquestes exigències s’han anat recollint, tot incorporant-les a la legislació interna de cada país. La finalitat última d’aquest dret de la ciutadania implica que tota administració pública ha d’actuar amb eficàcia, transparència, objectivitat, cercant l’interès general i el be comú. Aquest dret fonamental  constitueix un instrument per a la millora de la gestió pública i  de lluita contra l’arbitrarietat i la corrupció.
L’administració pública ha de servir la ciutadania, sempre, des de l’òptica de l’interès general, del respecte a la legalitat i a l’exercici dels drets col·lectius i individuals, i te l’obligació d’escoltar al ciutadà, de facilitar-li l’accés a l’expedient en el que sigui part o tingui legítim interès, de contestar motivadament  les seves reclamacions en un termini raonable, i de no exigir-li càrregues impossibles o documents dels que la pròpia administració pública en pot disposar. En definitiva, es tracta de facilitar la vida i evitar maldecaps i inconvenients innecessaris a la ciutadania, amb una actuació eficient.
I l’administració pública i els seus funcionaris disposen de determinats privilegis, precisament en funció del servei públic i de l’interès o el bé comú que tenen confiat,  i que han de protegir. Però mai s’ha de permetre que el poder de l’administració, utilitzat i exercit pels seus empleats i funcionaris, empari la irresponsabilitat, la negligència o la ineficiència d’alguns o la manca de compromís i de treball d’altres. La lleialtat i la col·laboració entre els diferents funcionaris i organismes, per servir més eficaçment la ciutadania, hauria de ser norma i pràctica habitual: la ciutadania hi te dret i la legalitat ho imposa.
I això és aplicable a totes les administracions públiques, des dels ajuntaments a l’estat central, des de les autonomies fins a l’administració de justícia. I no es pot utilitzar la burocràcia, muralla defensiva de tot poder organitzat i planificat, per afeblir i menystenir el ciutadà normal i corrent, no contestant les seves reclamacions o ignorant o limitant els seus legítims drets.
No dic res d'estrany si afirmo que les administracions públiques, començant per la de justícia i seguint per les altres, en qüestions de terminis per pagar, resoldre o contestar s'autoconcedeixen indulgències contínues i al ciutadà se li aplica l'estricta legalitat, sense excepcions. No se li perdona ni un dia de retard en la presentació d'un escrit o el pagament d'un deute. La por reverencial de la ciutadania envers el poder exercit per les burocràcies impedeix sovint que es reclami major eficàcia, major eficiència, més objectivitat i transparència a tots els organismes i a totes les administracions. Però cal fer-ho. Els ciutadans no son súbdits dels que manen i les lleis les hem de complir tots els integrants de la societat. Si s'han de canviar es canvien, però no han de ser una càrrega i un laberint insuportable per les persones normals, mentre que pels que les apliquen i les interpreten son espais flexibles i interpretables que permeten l'existència de corrupteles i arbitrarietats. La potestat disciplinària, administrativa, fiscal... sol aplicar-se amb duresa a la ciutadania i molt poques vegades s'apliquen als responsables de les administracions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada