dilluns, 19 de desembre de 2011

Invalideses: calvari administratiu i judicial

Avui el Diari de Girona em publica aquest article:

Una treballadora, després d'un llarg procés de baixa, atesa la seva incapacitat i les limitacions físiques i psíquiques que presenta, aconsellada pels mateixos metges que l'han atès a la sanitat pública, tramita la sol·licitud d'invalidesa. Com sol ser habitual, amb la sol·licitud comença un calvari administratiu i judicial, un camí imprescindible i incert, amb la suposada revisió mèdica d'un organisme oficial, la posterior resolució administrativa denegatòria, la reclamació prèvia i la nova resposta-resolució negativa. Han transcorregut uns tres mesos. I presentada la demanda davant dels jutjats socials, el Jutjat assenyala la vista del judici a més d'un any vista. Mentrestant, la persona afectada, a qui se li ha denegat qualsevol grau d'invalidesa, restant a l'espera del judici, queda sense prestacions econòmiques de seguretat social i sense salari.
Tenint en compte la gravetat de la malaltia que pateix aquesta persona, la ingressen en un centre hospitalari, amb pronòstic preocupant. El marit m'ho comunica, i davant el greu problema de la lentitud judicial, li aconsello que tramiti una nova petició administrativa, i que hi adjunti els últims informes mèdics. I sortosament l'INSS es mostra receptiu, i davant les noves evidències reconeix a tal persona afecta d'invalidesa, amb dret a la corresponent pensió.

És un cas individualitzat, però representatiu d'una situació administrativa i judicial que afecta el conjunt de la societat. Davant d'aquest tipus de problemes ni podem restar en silenci, ni podem ser indiferents. Els problemes aliens, el dolor i la impotència de molts ciutadans davant les administracions o dels mateixos tribunals, ens han de moure i commoure, per tal de remoure el que calgui perquè les resolucions que s'adoptin ho siguin amb objectivitat i amb celeritat. El drama del retard dels processos judicials en temes com les invalideses, quan afecta persones realment impossibilitades per seguir treballant, no és admissible ni s'ha de consentir. Persones que queden en la completa desprotecció econòmica, quan no podent treballar se'ls denega administrativament la invalidesa, no és just que es vegin obligades a esperar de mig any a un any, o més, perquè judicialment es decideixi la seva situació.

Per humanitat, per justícia i pel dret fonamental que té la ciutadania a gaudir d'una bona administració, és imprescindible que s'adoptin les mesures necessàries perquè els problemes de les persones es resolguin en funció, no de criteris economicistes ni d'excuses burocràtiques, sinó amb objectivitat, celeritat i eficiència. Una justícia lenta no deixa de ser una injustícia més, que la societat no hauria d'acceptar com si fos irremeiable. Cal rebel·lar-se, cal preocupar-se i cal ocupar-se d'aquests problemes perquè es resolguin amb rapidesa. Seria un bon regal adient a les properes festes de Nadal, Reis i any nou, que des d'aquí felicito a tots els lectors.

dijous, 15 de desembre de 2011

III Recull d’Informes de l’any 2010 al Parlament

NOTA DE PREMSA


Els Síndics i Defensors locals de Catalunya presenten el III Recull d’Informes de l’any 2010 al Parlament

Els Defensors municipals van atendre 11.679 consultes i assessoraments i han tramitat un total de 2.990 queixes durant l’any 2010. Un 65% han estat tancades amb una resolució favorable als interessos de la ciutadania. Els ajuntaments han acceptat un 71% de les recomanacions emeses.


BARCELONA, 14 DE DESEMBRE DE 2011 | El FòrumSD, l’associació de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya, ha presentat al Parlament de Catalunya el III Recull d’Informes corresponent a l’any 2010 en un acte que ha estat presidit per la M.H. Sra. Núria de Gispert. Es tracta de la tercera edició d’aquest Recull d’Informes que aporta una visió global del funcionament, implantació i tasques realitzades per les sindicatures locals durant el darrer exercici.

Els Síndics locals de Catalunya atenen  11.679 consultes durant l’any 2010
Els síndics i síndiques locals del FòrumSD de Catalunya, han fet un total de 11.679 actuacions, més del doble que durant l’any 2009. Les queixes tramitades han estat un total de 2.990, de les quals 145 han estat actuacions d’ofici a iniciativa del propi síndic/a local. Quant a la seva solució cal destacar que un 65% han estat tancades amb una resolució favorable als interessos de la ciutadania. Les recomanacions dels síndics als ajuntaments suposen fer-los arribar propostes que proposen millores en les normatives locals i ens els protocols de funcionament, d’acord amb els drets fonamentals de la ciutadania. Del conjunt de les recomanacions emeses cal destacar que un 71% han estat acceptades (60% totalment i 11% parcialment).

El nombre més important d’actuacions que fan els Síndics/ques es refereixen a matèries que afecten la qualitat de vida de la ciutadania
Les matèries més recurrents de les queixes a l’any 2010 han estat: Transit i mobilitat (15%), Urbanisme (11%), Fiscalitat (10%), Medi Ambient (9%) i Serveis Socials (9%). Tot i així, val la pena deixar constància que la tendència, ja des de finals de 2010, ha estat d’un fort increment de les problemàtiques al voltant dels Serveis Socials, passant a primer pla els problemes de subsistència de molts dels nostres conciutadans i conciutadanes.

Més de la meitat de la ciutadania pot accedir a un síndic/a defensor local
Els síndics i síndiques locals de Catalunya donen servei a un 54% de la població catalana (és a dir, 4.041.072 persones). Així, son conscients que l’eficàcia i l’eficiència han de ser una característica essencial del seu servei institucional. Això vol dir, ser útils als ciutadans i a l’Administració Local. I aquesta és la raó per la que es presenta el  “III Recull d’Informes de 2010” en el marc del Parlament de Catalunya: com a mostra del respecte institucional i del compromís públic amb la ciutadania.

Una institució estesa i consolidada arreu del territori Català
L’informe dels Síndics/ques locals de Catalunya inclou també dades que mostren la implantació territorial de la Institució del Síndic/ca local a Catalunya. La realitat territorial de Catalunya, amb 947 municipis dels quals 737 tenen menys de 5.000 habitants (i 2 amb síndic local), fa que el percentatge de municipis amb defensor local sigui només d’un 4%, tot i que, en termes de població, suposa que la institució es troba a l’abast del 54% de la ciutadania. Tot i així, són els municipis amb més població els que aposten amb major fermesa per aquesta figura de proximitat: dels 20 municipis amb més població de Catalunya –més de 60.000 habitants- 17 ja disposen de la institució, i només 3, encara no l’han creat: l’Hospitalet, Manresa i Castelldefels.

El valor de la proximitat i la bona administració
El III Recull d’Informes que avui es presenta dona testimoni de la feina duta a terme, en la proximitat de l’àmbit local i de forma permanent, pels síndics i síndiques locals. I com les actuacions, la tramitació de les queixes de la ciutadania,  les recomanacions i les actuacions d’ofici son fetes des de la independència institucional en que els síndics desenvolupen les seves funcions i, alhora, des de la comprensió de la funció que les administracions locals han de complir envers la ciutadania intentant, quan és possible, plantejar solucions amistoses o, quan aquest plantejament no és possible, des de la força de la raó, de la llei i de l’equitat, tot treballant per assolir la millor administració possible.
 
L’acte de presentació del III Recull d’Informes s’ha celebrat  al Parlament de Catalunya,  presidit per la Sra. Núria de Gispert, presidenta del Parlament; la Sra. M. Glòria Valeri, síndica municipal de greuges de Vilafranca del Penedès i presidenta del FòrumSD i comptant amb la participació i intervenció del Sr. Manuel Bustos, president de la Federació de Municipis de Catalunya i el Sr. Albert Batalla, membre de l’executiva de l’ACM. A l’acte hi han assistit una important representació de Diputats i Diputades del Parlament així com alcaldes, regidors i regidores dels ajuntaments que tenen síndic o defensor municipal.

Fòrum SD

dimarts, 13 de desembre de 2011

Nota a peu de pàgina de les resolucions de l'Ajuntament

Aquesta decisió ha estat acceptada per l'Ajuntament de Girona a data 7 de desembre de 2011. A partir d'ara en totes les resolucions de l'ajuntament que es dictin s'incorporarà el següent paràgraf: "Aquest Ajuntament disposa de la institució del Defensor de la Ciutadania que té entre les seves competències supervisar les actuacions i decisions municipals, en defensa dels drets de la ciutadania. El seu servei és gratuït. Si teniu alguna discrepància o queixa en relació a aquesta resolució podeu sol·licitar la seva intervenció, sense que suspengui els terminis dels recursos corresponents".


DECISIÓ D’OFICI

En reiterades ocasions, aquest Defensor ha parlat de la necessitat de donar a conèixer àmpliament la institució del Defensor de la Ciutadania, institució de la que voluntàriament, i amb ànim de facilitar la defensa dels drets de les ciutadanes i ciutadans, s’ha dotat el nostre Ajuntament, en un gest de generositat i valentia. I així mateix s’ha manifestat el Ple en diverses ocasions.

En reunions del Fòrum de Síndics/ques, Defensors/es Locals de Catalunya, partint de l’encàrrec que tenim, com a institució de participació ciutadana, d’orientar, aconsellar i defensar els drets de les persones, tot facilitant la revisió de decisions i actes de l’Ajuntament i evitant contenciosos innecessaris, s’ha posat de relleu la idea de fer figurar al peu de totes les notificacions administratives l’existència de la institució esmentada i la possibilitat d’acudir a ella, en cas de discrepància o disconformitat amb la resolució administrativa.

Tot i que tal idea pot complicar i incrementar la feina del Defensor i la seva oficina, és més que evident que pot facilitar el coneixement de la institució i també les vies d’un major diàleg i participació ciutadana, en l’àmbit del propi Ajuntament, possibilitant també la disminució de processos judicials, de camí llarg, incert i costós per a la ciutadania.

Per això, amb la voluntat i ànim de facilitar un major coneixement de la institució del Defensor i de possibilitar a la ciutadania aquest recurs gratuït, en el cas de discrepància o disconformitat respecte a resolucions administratives, proposem la present

RECOMANACIÓ D’OFICI:

Que s’incorpori al peu de  les notificacions dels actes administratius municipals la següent informació:

Aquest Ajuntament disposa de la institució del Defensor de la Ciutadania que té entre les seves competències supervisar les actuacions i decisions municipals, en defensa dels drets de la ciutadania. El seu servei és gratuït. Si teniu alguna discrepància o queixa en relació a aquesta resolució podeu sol·licitar la seva intervenció, sense que suspengui els terminis dels recursos corresponents.



Ramon Llorente Varela
Defensor de la Ciutadania de Girona
Girona, 7 de juny de 2011

diumenge, 11 de desembre de 2011

10 de desembre de 2011: 63 anys amb la “Declaració Universal de Drets Humans”



Avui fa 63 anys que les NN.UU., després de la catastròfica experiència de l’Holocaust i de la II Guerra Mundial, van aprovar solemnement la “Declaració universal dels Drets Humans”, com a guia i referència de governants i governats. La pròpia Constitució Espanyola consagra aquesta Declaració, juntament amb els Tractats internacionals signats pel Govern espanyol, com a referència per a la interpretació del Títol Primer de la mateixa.


Però, al marge dels esforços, que unes vegades es fan i altres vegades no es fan (cal dir-ho ben clar), dels Estats per ajustar-s’hi, aviat es va constatar que la ciutat, com a unitat fonamental de convivència, és el marc primordial on cal garantir l’exercici dels Drets Humans, especialment els que anomenem Drets de proximitat. Això fa que, l’any 1998, una vuitantena d’Ajuntaments de ciutats europees, reunits a Barcelona sota els auspicis del Consell d’Europa, decidissin redactar la “Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat”, aprovada a Saint-Denis l’any 2000. Hores d’ara s’hi ha adherit més de 400 Ajuntaments europeus.


Molts anys abans de tot això (Suècia, 1809), les democràcies més avançades d’Europa havien creat una institució, l’Ombudsman, per garantir la defensa dels drets fonamentals de la ciutadania davant les Administracions. Amb el temps, diversos Ajuntaments van anar constituint aquesta institució a nivell local (Lleida, 1990) i en els Articles 48.2c i 58 de la Llei Municipal de Catalunya (2002) es recull ja la institució del Síndic Municipal de Greuges com a opció dels Plenaris municipals. La citada “Carta Europea” recull també el compromís dels Ajuntaments que la signen de crear l’ombudsman local.


Els ombudsmans locals, reunits en el Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya, tenim molt clar que la nostra és una funció institucional estretament relacionada amb la defensa dels drets de la ciutadania en l’àmbit de la ciutat. Assumint la defensa de les persones quan l’Ajuntament no ha respectat els seus drets, d’acord amb els principis de legalitat i d’equitat, plantejant a l’Administració adequacions als drets fonamentals de les ordenances i protocols d’actuació i promovent consciència ciutadana sobre el respecte dels Drets Humans, com a forma civilitzada de convivència, d’acord amb el mandat constitucional.


Els ombudsman locals som una opció de proximitat, com ho han de ser els Ajuntaments en l’ordenament administratiu i polític de la nostra democràcia. I, en aquest sentit, entenem que no hi ha cap duplicitat amb les institucions de defensa dels drets fonamentals en l’àmbit autonòmic o estatal. I no representem un pes econòmic significatiu pels Ajuntaments que han decidit la nostra creació. Per això ens sorprèn la insistència d’alguns mitjans per aprofitar les ocasions de qüestionar l’existència d’ombudsman locals per raons econòmiques o de duplicitat. No tenim més remei que atribuir-ho al desconeixement o a una mala informació.


Els 42 ombudsmans locals de Catalunya, que servim a un 54% de la població catalana, som conscients que l’eficàcia i l’eficiència han de ser una característica essencial del nostre servei institucional. Això vol dir, ser útils a la ciutadania i a l’Administració local. Per aquesta raó, presentarem el proper dia 14 de desembre el “III Recull d’Informes de 2010” en el marc del Parlament de Catalunya. Hi deixarem constància que hem realitzat 14.669 actuacions i que, de les 2.990 queixes que s’han formalitzat, se’n han pogut resoldre favorablement un 65%. I els nostres Ajuntaments saben que, els agradi més o menys, els hem recomanat que adoptin millores significatives en les normatives locals i ens els protocols de funcionament, d’acord amb els drets fonamentals de la ciutadania, de les quals un 71% han estat acceptades. I saben que ho continuarem fent.


La vigència dels Drets Humans, com a guia del comportament de governs, administracions i ciutadania, així com a referència dels legisladors, requereix un treball permanent. I, en aquest sentit, el rol dels ombudsmans o síndics locals en els països democràtics és també fonamental.
M. Glòria Valeri, presidenta del FòrumSD, Fòrum de síndics, sindiques, defensors i defensores locals de Catalunya i síndica de greuges de Vilafranca del Penedès i Frederic Prieto, vice-president i sindic municipal de Greuges de Cornellà de Llobregat. En representació dels síndics, síndiques, defensors i defensores locals de: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Badalona, Barcelona, Cambrils, Cornellà, Figueres, Gavà, Girona, Granollers, Igualada, La Seu d’Urgell, L’Escala, Lleida, Manlleu, Mataró, Mollet, Palamós, Reus, Ripoll, Ripollet, Rubí, Sabadell, Salt, Sant Boi, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Jaume d’Enveja, Sant Jordi Desvalls, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Terrassa, Tiana, Tortosa, Ulldecona, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova del Vallès i Vilanova i la Geltrú, i síndics agregats de: Gandia, Palma de Mallorca, Paterna, Segovia, Vigo i Vitòria-Gasteiz.

dilluns, 5 de desembre de 2011

EL DRET A L’HABITATGE I LA INTERPRETACIÓ DE LES NORMES

Article publicat avui al Diari de Girona: 

Segons el codi civil, les normes jurídiques s’han d’interpretar segons el sentit propi de les paraules i la realitat social del temps en que han de ser aplicades, i l’equitat ha de ponderar-se en l’aplicació de les normes. Son mandats i orientacions que haurien de presidir la reflexió i les decisions judicials de qualsevol jurisdicció, si el que es pretén és fer justícia i donar solució justa als problemes que es plantegen davant els tribunals. L’aplicació literal de les normes i les lleis, aïllades del context social on s’apliquen i independentment de les circumstàncies concurrents, poden portar a greus injustícies i a un mecanicisme que convertiria al jutge en un robot. Sortosament, hi ha jutges i magistrats que lluny d’aplicar mimèticament una norma sobre dades suposadament objectives,  per compromís amb la sagrada funció de fer justícia, reflexionen, valoren, analitzen i decideixen amb valentia,  anant més enllà de les simples formalitats, tot i respectar el principi de legalitat al que estan sotmesos.
Pel que fa a temes relacionats amb el drama social de la pèrdua de l’habitatge, que afecta a milers de ciutadans i famílies,  tant pel problema de les hipoteques com pel dels deshaucis exprés,  son molts els ciutadans que veuen com el dret a l’habitatge es debilita i esdevé ineficaç a causa d’una legislació socialment regressiva, malgrat la proclama constitucional de que tots els espanyols tenim dret a un habitatge digne i adequat. La manca d’una legislació expressa que empari aquest dret constitucional, recollit també en el nostre Estatut vigent, i la deficient i insuficient política d’habitatge de les administracions públiques fa ineficaç aquest dret, que amb la crisi econòmica i de valors que patim aboca a la desesperança i la desprotecció a molts dels nostres conciutadans. Bancs i especuladors, gràcies a la bombolla immobiliària, havien obtingut beneficis desmesurats i malgrat ser responsables principals de la crisi immobiliària actual han derivat les conseqüències més greus sobre els més dèbils, els hipotecats, com sempre sol succeir.
I aquí entra en joc el paper dels tribunals i l’aplicació i interpretació que fan de les normes jurídiques. No es pot esperar justícia de cap tribunal si les persones que ho presideixen es limiten a les simples formalitats legals i a la literalitat de les normes, desentenent-se de la realitat social, dels principis generals del dret i de l’equitat.  Si els jutges no assumeixen la responsabilitat d’analitzar i valorar totes les circumstàncies concurrents en qualsevol problema que s’ofereix a la seva consideració, si no son persones compromeses amb l’objectiu de fer justícia, i si tant els fa conèixer o arribar a la veritat material,  limitant-se a aplicar mecànicament les formalitats legals, cal dir que per a aquesta operació sobren les persones, i segurament la faria molt millor un simple robot.  I quan esta  en joc el dret a l’habitatge es necessiten més que mai  jutges íntegres i honestos, que en la interpretació de les normes tinguin en consideració a més de la les paraules de la llei, la realitat social d’avui dia i l’equitat i no robots.

dilluns, 28 de novembre de 2011

LITIGIOSITAT INNECESSÀRIA I INJUSTA

Us deixo l'article que va publicar-me el Diari de Girona el dilluns passat:

Una de les conseqüències de la crisi economicosocial, que s’ha anant engrandint des del 2007 fins a l’actualitat, i que no sembla tenir aturador a curt termini, ha generat, entre d’altres coses, una conflictivitat desbocada, una precarització insospitada de les relacions laborals i una preocupació justificada de tota la ciutadania. Situació profundament preocupant, especialment des de la situació de les persones amb menys recursos i més desprotegides per la manca de mitjans, de coneixements i de preparació.  La difuminació de les responsabilitats personals per mitjà de societats instrumentals, la facilitat amb que se sol saltar la llei i la manca de conseqüències series quan s’infringeixen normes o es violen drets aliens és camp abonat perquè creixi la conflictivitat, i amb ella la injustícia, que no sempre reparen els tribunals.
Fa pocs dies vaig parlar de la dramàtica situació actual de la jurisdicció social, on la manca de resposta ràpida i de celeritat aboca a la desesperança a milers de justiciables, perquè una justícia lenta, sol ser ineficient, ineficaç i injusta. I els problemes a l’àmbit laboral han crescut desorbitadament.  Aquesta realitat ens ha de moure i commoure, ens ha de portar a reflexionar i ens ha d’impulsar a l’acció per evitar el pitjor defecte de la nostra societat, la indiferència davant els problemes aliens.
És necessari evitar la judicialització de tots els problemes. Acords amistosos, mediacions de qualsevol  mena , conciliacions extrajudicials son eines que caldrà implementar i cultivar. I tots aquells que aconsellem i assessorem ho hem de fer-ho amb prudència i sinceritat, tot confiant en la bona voluntat, en la bona fe i en la paraula de les persones. Hem de facilitar camins i alternatives per trobar solucions sense arribar als tribunals.  Cal promoure la cultura del diàleg i de la solució amistosa, sempre que sigui possible, tot evitant litigis judicials incerts, llargs i costosos. S’han d’evitar demandes infundades, peticions errònies i processos insostenibles, i això exigeix honestedat per part dels professionals que assessoren.
Les lleis ja preveuen l’existència de temeritat quan es pleiteja indegudament i sense base,  i la sancionen, o l’haurien de sancionar amb sancions pecuniàries. Però la temeritat en un plet no s’hauria de fer recaure sobre el justiciable sinó sobre el professional que l’ha assessorat i ha plantejat una demanda insostenible. Els professionals han d’actuar amb honestedat i ética. Només així podrem facilitar una solució eficaç i justa als problemes de les persones, tot reduint una litigiositat moltes vegades innecessària i quasi sempre injusta.

divendres, 25 de novembre de 2011

Control de les subcontractacions per part de l'Ajuntament

DECISIÓ D’OFICI


En vàries ocasions hem constatat des de la nostra oficina, tant per referències d’entitats i ciutadania afectada, com per comunicacions d’altres síndics i defensors de la ciutadania,  que a vegades sol donar-se la circumstància de que empreses adjudicatàries d’obres o serveis licitats per l’Ajuntament, solen subcontractar part de les dites concessions a tercers, siguin societats o empresaris individuals.

L’Ajuntament compleix els seus compromisos, i d’acord amb el plec de condicions, un cop finalitzada l’obra o servei contractat, o en els terminis estipulats, abona l’import a l’empresa adjudicatària. El problema sorgeix de vegades quan aquesta empresa adjudicatària deixa de pagar a les empreses subcontractades per la mateixa, sense que aquestes tinguin acció directe contra el beneficiari de la seva prestació que és l’Ajuntament.

La licitació d’obres o serveis dels Ajuntaments ve regulada de forma específica en la Llei 30/2007 de 30 d’octubre, el Reglament, RD 817/2009, la Llei 3/2004 de 29 de desembre, modificada per la Llei 15/2010, així com pel Plec de Clàusules Generals i Particulars, que cada Ajuntament estipula, i que són reglamentàriament publicats, d’acord amb el principi de transparència i objectivitat.

La pròpia Llei 30/2007, en el seu article 210, preveu la subcontractació i estipula les condicions i garanties que la mateixa ha de reunir, si bé finalment és el contractista principal qui ha d’assumir en front de l’Ajuntament, o Administració corresponent, la total responsabilitat de l’execució del contracte licitat.

En casos concrets, que aquest Defensor ha pogut constatar i contrastar degudament, s’han produït les següents circumstàncies:

L’obra licitada s’ha realitzat i el contractista principal ha aportat les degudes certificacions. Aquest contractista amb coneixement de l’Ajuntament, havia subcontractat amb tercers la realització de part de l’obra. Aquest tercer ha aportat, a més de la feina, part dels materials i fins i tot ha abonat l’IVA de la factura que havia presentat al contractista principal. I resulta que aquest tercer no ha cobrat, sense que hi hagi excusa o causa que justifiqui tal situació, donat que l’Ajuntament si que ha pagat el constructor principal.

Fereix al sentit comú i és aliè a qualsevol sentit de justícia i equitat tancar els ulls a aquesta realitat i no fer res per solucionar el problema indicat. No es


tracta de retorcir la llei o forçar una interpretació rocambolesca de la mateixa, cal només atendre la finalitat última de qualsevol institució pública i de les normes que regulen la seva actuació: evitar arbitrarietats, impossibilitar el frau, impedir que les simples formalitats s’imposin a la realitat i col·laborar a que les relacions entre l’Administració i les diverses entitats i ciutadania que amb ella es relacionen s’assentin sobre la justícia i el respecte a la legalitat.

Vista i analitzada aquesta realitat, i considerant que l’Ajuntament  pot millorar la  pròpia Llei, especialment per mitjà de les condicions que en cada moment pot fixar i estipular en el Plec de Condicions Particulars de cada contractació, i considerant que és precís que des de l’Administració Pública s’incentivi la responsabilitat social i econòmica de les empreses que amb ella s’hi relacionen, faig la següent

RECOMANACIÓ D’OFICI:

Que un cop licitada una obra o servei, i adjudicat el mateix a un contractista principal, en el cas que l’Ajuntament tingui coneixement fefaent de que part d’aquest servei o obra ha estat subcontractat, no es liquidi la totalitat del cost estipulat, ni es retorni l’aval reglamentari, fins que l’empresa principal acrediti haver abonat l’import corresponent a l’empresa o empreses subcontractades pels treballs realitzats. I per garantir tal dret d’uns tercers es pot fer constar tal condició en el plec de condicions particulars, donat que no perjudica a l’empresari principal i facilita el cobrament dels subcontractats, evitant dilacions injustificades o plets judicials innecessaris.




Ramon Llorente Varela
defensor de la ciutadania

Girona, 4 d’agost  de 2010

dimecres, 16 de novembre de 2011

Suggeriment d'ofici. VACUNACIÓ. Campanyes de difusió i informació objectiva.

La Constitució propugna com a valors suprems del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme cultural, polític, i social i estableix unes garanties perquè aquests valors i els drets inherents a aquests no es puguin infringir. I respecte el pluralisme cultural, polític i social també s’ha de contemplar decisions que prenen les persones en matèria de salut, i en concret sobre l’aplicació o no de les vacunes.

L’ètica mèdica imposa la obligació d’informar objectivament sobre l’aplicació de les vacunes i un cop explicat el procediment s’ha de respectar l’opció del pacient. D’aquest procediment els facultatius en diuen consentiment informat, procediment mèdic formal que té per objectiu aplicar el principi d’autonomia del pacient, és a dir, l’obligació de respectar els pacients com a individus i fer honor a les seves preferències en quant a atenció mèdica.

Pel que fa al tema relatiu a les vacunes, tema discutit i discutible, la missió del defensor no és la de fer un judici paral·lel o discutir sobre beneficis, bondats, virtuts, contraindicacions o efectes secundaris d’aquestes. No volem fer un debat en pro o en contra de les vacunes, cosa que pertoca essencialment als tècnics i entesos mèdics coneixedors de la matèria, sinó que volem parlar de la possible falta d’informació als pacients i de la violació de drets d’aquestes persones que escullen lliurement no ser vacunades.

No es poden vulnerar els drets fonamentals de les persones, independentment de la decisió de la vacunació o no vacunació que, més enllà de la recomanació de la OMS, no està subjecte a cap mena d’obligatorietat per part de cap administració o organització mèdica.

Per tot el que s’ha exposat, he decidit fer d’ofici el següent

SUGGERIMENT:

És el deure de qualsevol administració vetllar pel compliment de les normes i deures per part dels ciutadans, però tant important com això és no vulnerar els seus drets fonamentals i respectar les decisions que no s’oposen a la normativa vigent o d’obligat compliment, i també és important fomentar l’exercici de la llibertat de la ciutadania.
Aquest defensor creu que des de les administracions locals s’han de promoure campanyes de difusió per tal de fomentar l’exercici de la llibertat de la ciutadania a l’hora de prendre una decisió sobre la vacunació. Aquesta campanya haurà de ser informativa i objectiva, exposant els pros i els contres d’aquestes: beneficis, contraindicacions, al·lèrgies, efectes secundaris, etc., tot evitant qualsevol mena de discriminació per raó de ser favorable o contraria a les vacunes.

Aquest defensor fa extensiu aquest suggeriment a totes les administracions perquè vetllin perquè el col·lectiu mèdic informi de manera objectiva als pacients i respecti la decisió presa respecte a la vacunació i a la seva aplicació, tot evitant qualsevol discriminació per raó de l’acceptació o rebuig del tema vacunal.

dilluns, 7 de novembre de 2011

Drama sobre drama

Us adjunto l'article que m'ha publicat avui el Diari de Girona.

El degoteig permanent de treballadors que perden el seu lloc de treball i amb ell el seu mitjà de subsistència , el fet  reiterat, i cada vegada més habitual, de treballadors que pateixen l’incompliment d’abonament dels seus salaris, el fet d’haver de reclamar altres drets en front d’empreses o institucions públiques, la constatació objectiva de declaracions d’insolvència no sempre justificades, son situacions que moltes vegades constitueixen vertaders drames personals i familiars per a moltes persones. Però aquest drama s’accentua i s’agreuja dia a dia per la situació de lentitud, tardança i retard que el senyalament i celebració dels judicis laborals comporten actualment, pel funcionament dels jutjats socials, independentment del criteri i l’actitud personal de les persones que presideixen aquests òrgans judicials. 
Aquest matí mateix han arribat a les meves mans senyalaments de judicis laborals sobre temes de reconeixement de dret, reclamació de salaris i altres que han fixat la celebració del judici pel març del 2013. Temes relacionats amb la salut, l’acomiadament o la invalidesa pateixen de retards socialment inadmissibles, pel dany i perjudicis que comporta per als justiciables. Només cal veure i comprovar el funcionament de la jurisdicció social, que superada pels problemes i les circumstàncies, malgrat la bona voluntat de molts dels seus responsables, dibuixen un panorama lamentable, posant en qüestió les característiques essencials i tradicionals de la justícia laboral, en perjudici de tots, però especialment dels treballadors.
Amb la omnipresent al·legació de la crisi es vol justificar tot, fins i tot el temor i la por, l’individualisme insolidari i el qüestionament de reclamar.  La celeritat era un valor essencial i indispensable de la justícia laboral. Sense celeritat la justícia esdevé ineficaç. En el camp laboral, en els litigis de treball, la rapidesa en la tutela judicial és del tot prioritària, perquè està en joc el mitjà de vida del treballador i de la seva família.  La tardança excessiva dels processos laborals, norma habitual d’ara, incrementa la desigualtat en contra del treballador i és font de descrèdit per a la justícia, doncs dona peu al manteniment i a l’increment de situacions injustes i problemàtiques, fent que el servei públic de la justícia laboral sigui ineficient, ineficaç i injust.
Segurament calen més mitjans humans i materials i l’Estat hauria de fer el necessari perquè la justícia laboral recuperés el principi de celeritat, sense el qual s’aboca a la ciutadania al desànim, al desencís i a la manca de confiança en el sistema judicial. Una justícia tardana és un element més de la injustícia social que cal eliminar. La situació actual de la justícia laboral és senzillament escandalosa, socialment inacceptable i indefensable. Potser és moment de que tots els implicats, començant pels jutges i acabant pels justiciables, passant pels professionals i funcionaris i sindicats no permetin el deteriorament d’un justícia que sense la nota de celeritat es converteix en injustícia.

dijous, 3 de novembre de 2011

Recepció de la butlleta de la sanció/multa.

Us adjunto la decisió d'ofici que vaig fer sobre l'entrega de la butlleta d'una sanció i la posterior informació que cal donar al ciutadà si aquest no vol rebre aquesta butlleta (notificació).


DECISIÓ D’OFICI


El defensor ha rebut diverses queixes de ciutadans i ciutadanes en referència a la manca de notificació de denúncies per infraccions de trànsit i de que, sense haver rebut per part de l’Ajuntament cap notificació escrita, es veuen sorpresos per la notificació de la providència de constrenyiment.
Hem examinat cada una de les queixes i hem vist necessari fer d’ofici les següents consideracions i recomanació.

El tema objecte de queixa parteix de la següent situació o circumstància: La persona sancionada, en el moment de la infracció, i quan l’agent municipal redacta la butlleta de denúncia i intenta donar-li, es nega a signar-la i a rebre-la.

La ciutadania, majoritàriament, ignora que el fet de negar-se a rebre la butlleta, quan l’agent municipal intenta la notificació en el mateix moment de la suposada infracció, dona per formalitzat el tràmit de la notificació, sense que posteriorment tingui obligació l’Ajuntament d’enviar-li cap més notificació, en aquest tràmit administratiu, complint l’establert en la normativa vigent.

La Llei 30/1992, a l’article 59.4 disposa expressament que “quan l’interessat o el seu representant refusi la notificació d’una actuació administrativa, es farà constar a l’expedient, especificant-ne les circumstàncies de l’intent de notificació i es tindrà per efectuat el tràmit, seguint-se el procediment”.

L’article 81.5 del R.D.L. 339/1990, reformat per la Llei 18/2009, disposa que l’interessat disposarà de 20 dies naturals per formular al·legacions:

Article 81.5.

“Si el denunciado no formula alegaciones ni abona el importe de la multa
en el plazo de quince días (*) naturales siguientes al de la notificación de la denuncia,
esta surtirá el efecto de acto resolutorio del procedimiento sancionador. En este
supuesto, la sanción podrá ejecutarse transcurridos treinta días naturales desde la
notificación de la denuncia.

Lo dispuesto anteriormente será de aplicación únicamente cuando se trate
de:
a) Infracciones leves.
b) Infracciones graves que no detraigan puntos.
c) Infracciones graves y muy graves cuya notificación se efectuase en
el acto de la denuncia.


La terminación del procedimiento pone fin a la vía administrativa y la
sanción se podrá ejecutar desde el día siguiente al transcurso de los treinta días antes indicados”.
* Posteriorment es va aprovar que el termini fos de 20 dies naturals

A tenor de les precedents disposicions legals, quan la ciutadania rep la notificació sobre la infracció, ho és per via de constrenyiment, i ja és tard per fer al·legacions de qualsevol mena. I malgrat l’aforisme i norma legal de que la ignorància de les lleis no excusa del seu compliment, és també cert que les administracions públiques i els servidors públics han de vetllar per prestar un servei eficient i facilitar a la ciutadania el compliment de les seves obligacions, en definitiva una Bona Administració, que des de l’òptica d’un civisme integrador inclou drets i deures. 

En funció d’aquestes consideracions, per evitar possibles queixes o al·legacions per ignorància de la normativa i, considerant la complexa situació i circumstàncies econòmiques i socials per les que travessa la nostra societat, hem cregut necessari fer d’ofici el següent

SUGGERIMENT:

Aconsellar als agents municipals que en aquelles situacions en que la persona a qui se sanciona es nega a rebre la notificació de la butlleta, facin el possible per informar-la que, malgrat estan en el seu dret de no signar i de rebutjar-la, l’Ajuntament la considera notificada i els terminis per fer al·legacions o acollir-se al descompte del 50% de la sanció, comencen a transcórrer a partir d’aquell mateix moment.


Ramon Llorente Varela
Defensor de la ciutadania
Girona, 28 d’octubre de 2011

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Resposta a la recomanació d'ofici sobre RESPOSTES MOTIVADES

Avui he rebut la resposta de l'Ajuntament a una recomanació que vaig fer fa un temps en referència a la resposta motivada a la ciutadania. La recomanació ha estat acceptada per l'Ajuntament i s'ha passat un escrit a tots els caps d'àrea on es recorda que: Per tal de donar compliment al dret de la ciutadania a una bona administració es recordi a totes les persones responsables del nostre Ajuntament la necessitat de donar respostes suficientment motivades i argumentades, tot contestant en temps i forma les al·legacions, motius, fets i raonaments esposats per la ciutadania en els seus recursos o escrits, evitant així contestes rutinàries o la sensació d’indefensió que alguns ciutadans/nes al·leguen quan reben les contestes als seus escrits.

Us deixo la recomanació sencera perquè la pogueu llegir:


RECOMANACIÓ D’OFICI


Aquest Defensor tant en la seva intervenció en el ple del 8 de març de 2011, com en la presentació de la memòria escrita de les actuacions relatives a l’any 2010, va manifestar la necessitat que els escrits i les al·legacions que efectuen els ciutadans respecte a decisions, actuacions i comunicacions de l’Ajuntament, siguin contestats amb la necessària celeritat i motivació, responent explícitament els fets i raons que la ciutadania al·legui.

D’anteriors actuacions de la meva antecessora, i partint de queixes estudiades per la mateixa, s’havia demanat en diverses ocasions una major atenció a les respostes, a fi de donar compliment a les exigències legals de la pròpia llei de procediment administratiu, en el sentit que l’administració te obligació de respondre els arguments i al·legacions emprats pels ciutadans/ciutadanes.

És obligació de la institució del Defensor de la Ciutadania, entre d’altres, la de vetllar perquè l’Administració Municipal resolgui en temps i forma deguts les diverses peticions, queixes o recursos que li adreça la ciutadania. Això forma ja part d’un dret inqüestionable com és el dret a una bona administració, dimanant de les directrius de la Unió Europea i concretat recentment en la Llei 26/2010 relativa a les administracions catalanes, i específicament en l’article 22.

Del contingut de reiterades queixes rebudes a la nostra oficina, deduïm que, de vegades, els acords i resolucions administratives no donen resposta ni argumenten suficientment, ni en tots els casos, els fets, al·legacions i raonaments exposats per la ciutadania en els seus recursos  o escrits.

Pensem que tots hem de fer un esforç per evitar respostes insuficients o poc fonamentades. I això no posa en qüestió una dada indiscutible i objectiva com és que la immensa majoria de les actuacions administratives del nostre Ajuntament son correctes i satisfactòries, no només des del punt de vista legal, sinó també argumental.

Per això, i amb la única finalitat de recordar i incentivar el servei eficient i eficaç que tota administració ha de proporcionar a la ciutadania,

Fem la següent RECOMANACIÓ:

Que partint del dret de la ciutadania a una Bona Administració es recordi a tots els responsables del nostre Ajuntament la necessitat de donar respostes suficientment motivades i argumentades, tot contestant en temps i forma les al·legacions, motius, fets i raonaments esposats per la ciutadania en els seus recursos o escrits, evitant així contestes rutinàries o la sensació d’indefensió que alguns ciutadans/nes al·leguen quan reben les contestes als seus escrits.


Ramon Llorente Varela
Defensor de la Ciutadania de Girona
Girona, 24 de març de 2011

dilluns, 24 d’octubre de 2011

QUI CONTROLA ELS PODEROSOS?

Us adjunto l'article que m'ha publicat avui el Diari de Girona: 

És vox populi que el dret penal sol aplicar-se sense pietat i amb duresa als desgraciats i persones sense recursos i sense proteccions socials, econòmiques o polítiques. Des de sempre la ciutadania ha sospitat, i espero que no sempre amb raó, d’aquells que tenen la responsabilitat de vetllar per l’aplicació de les lleis, el compliment de les mateixes o el judici del seu incompliment, i que controlen moltes coses i son poc controlats. Qui vigila els vigilants? És una pregunta que insistentment es fan moltes persones de be, que contemplen un panorama i una realitat preocupant, tot comprovant com actuacions d’estafa, extorsió, de tràfic d’influències o falsedats no solen acabar amb condemnes pels seus promotors reals, que habitualment actuen des de l’ombra, i que solen actuar emparats per tercers i societats interposades. Els opulents solen disposar de mitjans, d’amics poderosos, d’homes de palla sense consciència ni ètica que es presten al que sigui.

Moltes veus s’han aixecat contra la realitat que cada dia palpem i patim: que el diner, i aquells que en son els amos, governen l’economia i amb ella la societat, condicionant fins i tot la dignitat i la independència, no només de les persones normals i corrents, sinó dels que ocupen llocs de màxima responsabilitat en qualsevol àmbit de poder.

Com s’explica que la lluita contra el tràfic de droga no pugui tenir èxit? Com s’explica que el blanqueig de diner procedent d’actuacions il·lícites i antisocials no es tregui  a la llum pública i se’n delatin els seus beneficiaris? Com és possible que el tràfic de persones, l’explotació sexual i els negocis de la prostitució no es puguin controlar i pugui publicar qui son els seus beneficiaris? Com es possible que grans delictes econòmics, estafes, extorsions o fraus acabin, desprès d’un llarg pelegrinatge pels vericuets i formalitats burocràtiques dels tribunals, quasi en un no res?

El poder de tota mena, si no te al seu costat contrapoders, si no funcionen amb eficàcia i rotunditat mitjans i òrgans de control que imposin i fomentin la transparència, des de l’ètica i la honestedat, difícilment es pot guanyar la complicitat i la confiança de la ciutadania. Estem en moments difícils i complicats, i ara més que mai és exigible  que totes les instàncies de poder treballin amb transparència, eficiència, austeritat i compromís de servir el bé comú per sobre de qualsevol altre objectiu o interès.

Podem confiar plenament en la imparcialitat, objectivitat i el compromís per la justícia  dels que tenen la responsabilitat dels tribunals? Podem confiar que els que ostenten la direcció de les instàncies del poder polític treballen més per l’interès general que no per interessos particulars o partidistes? Voldria contestar afirmativament i desitjo que tots aquells que tenen alguna responsabilitat pública actuïn amb generositat i dedicació per guanyar-se la confiança de la ciutadania, des d’un treball eficaç i honest al servei d’una societat que volem més justa, més transparent i més honesta i solidària.
RAMON LLORENTE VARELA

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Tracte de la Policia Municipal a la ciutadania

Us adjunto el suggeriment que vaig fer arribar a l'alcaldia el juliol passat  sobre el tracte a la ciutadania per part de la Policia Municipal:

DECISIÓ D’OFICI


En masses ocasions hem observat que moltes persones, quan venen a formular una queixa respecte a multes i sancions, solen queixar-se més del tracte rebut per part dels agents de la Policia Municipal que de la quantia de la sanció o de la discrepància relativa a les circumstàncies que es fan constar a la butlleta de denúncia.

I no podem passar per alt, ni hem de deixar de valorar i posar de relleu que, en algunes ocasions, ciutadans i ciutadanes han vingut a l’oficina del Defensor, o ens han fet arribar per correu o via telemàtica no la seva disconformitat amb la sanció, que la accepten i la reconeixen, sinó la disconformitat amb el tracte rebut per part dels agents intervinents en els fets. Un fet anecdòtic al respecte: un ciutadà a qui, amb la intervenció del Defensor, se li va anul·lar la sanció imposada, va fer donació de la quantia de la sanció a favor de la casa d’acolliment municipal “La Sopa”.

És cert que cal respectar el principi de legalitat, amb totes les seves conseqüències, i que els agents municipals han de vetllar eficientment perquè l’incompliment de les normes i ordenances i els actes incívics siguin corregits i sancionats, i que els hem de dotar dels mitjans necessaris i del recolzament indispensable per a la seva rellevant labor.

Però el tracte i l’actuació dels agents amb la ciutadania sempre s’ha de basar en el respecte, la correcció i l’amabilitat, mai buscant la confrontació, mai mostrant ira o actuant amb l’orgull ferit. I en temps de crisi econòmica no es pot pretendre que qui, com a resultes d’un incompliment o infracció, és sancionat amb quantia econòmica important, i a vegades difícil d’assumir per a economies precàries i dèbils, mantingui la serenitat desitjable, l’objectivitat imprescindible, l’ humor necessari i la paraula precisa i prudent.

Pensem que com deia Miguel de Cervantes:”Al que has de castigar con obras no lo trates mal con palabras”. I és que en algunes ocasions, determinats agents, desprès d’imposar una sanció per infracció de normes de circulació, solen promoure denúncia penal per suposat atemptat a l’autoritat, resistència o desobediència o falta de respecte i consideració a l’autoritat, sigui per via de delicte o de falta penal. I això, moltes vegades, amb greus conseqüències econòmiques i pèrdua de punts del carnet de conduir.

Cal dir que massa sovint, l’Ajuntament, quan els ciutadans i ciutadanes recorren i al·leguen contra tals incidents i actuacions, sol limitar-se a demanar la simple ratificació de l’agent, i feta aquesta, donar per inexpugnable la versió del mateix, desestimant sense més arguments ni motius la reclamació ciutadana.

La consideració de la presumpció de veracitat de que gaudeixen els agents de l’autoritat, sol ser motiu suficient i tranquil·litzador perquè l’Administració Municipal doni com a irrecurrible la sanció imposada i la decisió presa. I habitualment, incomplint el principi de la bona administració, ni es contesten les al·legacions, ni es motiven les resolucions més enllà de rendir-se a la presumpció de veracitat. I aquesta pràctica no la pot acceptar el Defensor com a lícita i correcta, sense perjudici que la resolució en el seu cas sigui la que correspongui, tant si és favorable o contraria a les pretensions de la ciutadania.

Com diu alguna sentència, les relacions entre agents de l’autoritat i la ciutadania no suposen que els segons no puguin reprotxar als primers la seva actuació i fins i tot que puguin desqualificar-la, sense que això impliqui consentir el dret a menysprear els agents en l’exercici de les seves funcions, perquè un dels elements bàsics de la convivència democràtica implica que es respecti el principi d’autoritat i el respecte al mateix. En les relacions humanes i socials no sempre és possible mantenir un nivell de correcció intatxable, especialment en moments i circumstàncies on la irritació, la ira o el desacord es fan més patents, com és el cas que ens ocupa.

És precís assumir amb prudència i realisme el desavantatge que tot ciutadà o ciutadana té respecte a un agent municipal, i les dificultats que això reporta a la ciutadania per raó del principi de presumpció de veracitat dels agents al moment de discutir o impugnar el contingut de la butlleta de sanció. I precisament, per això la Policia Municipal ha d’actuar amb humilitat, fent complir la legalitat, però evitant la confrontació i la represàlia inadequada contra el ciutadà indignat i aïrat.
  
Per tot el que hem exposat, hem decidit fer la següent

RECOMANACIÓ D’OFICI:

Cal que la Policia Municipal extremi la prudència i observi un tracte amable i contingut en la seva relació amb la ciutadania, evitant al màxim les denuncies penals contra aquelles persones que, molestos per la imposició de sancions o multes, profereixen expressions inadequades i airades. És necessari no entrar a discutir amb els infractors o infractores ni a menystenir-los o menysprear-los en funció de l’autoritat de que estan investits els agents municipals.

Cal evitar la judicialització de les conductes ciutadanes i impedir que d’una simple infracció administrativa, per un excés de zel i d’un concepte extrem de l’autoritat per part d’alguns agents municipals, es desemboqui en un procés penal contra el ciutadà o ciutadana a instancies dels servidors públics.




Ramon Llorente Varela
Defensor de la Ciutadania de Girona
Girona, 5 de juliol de 2011

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Què és el ForumSD??


El 10 de novembre de 2005, a la ciutat de Figueres, es va constituir el ForumSD, Fòrum de síndics, síndiques, defensors i defensores locals de Catalunya, una institució que vetlla pel respecte i pel compliment dels drets de la ciutadania. S’estableix que el seu àmbit d’actuació és Catalunya i s’ubica el domicili de l’associació a Santa Coloma de Gramenet.

La seva missió consisteix en donar suport tècnic als síndics en l’exercici de les seves competències en l’àmbit local de protecció i defensa dels drets de la ciutadania reconeguts a la Constitució i a l’Estatut, la defensa de les llibertats públiques i els drets fonamentals de la ciutadania, així com els drets humans de proximitat, drets econòmics i socials, d’acord amb la normativa vigent, promoure el desenvolupament i la implantació de la institució de la sindicatura Municipal de Greuges o Defensoria de la Ciutadania Local en els municipis, promoure els contactes i els intercanvis tècnics, facilitar les consultes sobre casos i la informació entre defensories i sindicatures i establir relacions i convenis amb altres institucions, entitats i organismes per a la consecució dels objectius abans esmentats.

El ForumSD també s’encarrega, entre altres coses, de celebrar unes Jornades de Formació anuals que desprès s’editen en un llibre i també fa un recull dels informes i memòries anuals dels síndics, síndiques, defensors i defensores locals de Catalunya.

El ForumSD el formen quaranta-vuit síndics, sindiques, defensors i defensores, d’aquests, quaranta en són de Catalunya i els vuit restants d’altres indrets de l’Estat. Entre les ciutats destacades que tenen aquesta institució hi trobem les quatre capitals de província: Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona. A les comarques gironines els síndics i defensors hi són presents a les següents poblacions: Sant Feliu de Guíxols, Sant Jordi Desvalls, Ripoll, Figueres, L’Escala, Salt i Palamós.


Si vols saber més informació del Fòrum pots visitar la següent pàgina www.forumsd.cat.

diumenge, 9 d’octubre de 2011

DRET A UNA BONA ADMINISTRACIÓ

Us deixo l'article que m'ha publicat avui el Diari de Girona.

Entre els drets recollits a la carta dels drets fonamentals de la Unió Europea hi figura el dret de  la ciutadania a gaudir d’una bona administració, que exigeix i imposa als diversos organismes  públics i administracions comunitàries l’obligació de tractar els seus assumptes de la ciutadania imparcialment i equitativament, i dins d’un termini raonable. I aquestes exigències s’han anat recollint, tot incorporant-les a la legislació interna de cada país. La finalitat última d’aquest dret de la ciutadania implica que tota administració pública ha d’actuar amb eficàcia, transparència, objectivitat, cercant l’interès general i el be comú. Aquest dret fonamental  constitueix un instrument per a la millora de la gestió pública i  de lluita contra l’arbitrarietat i la corrupció.
L’administració pública ha de servir la ciutadania, sempre, des de l’òptica de l’interès general, del respecte a la legalitat i a l’exercici dels drets col·lectius i individuals, i te l’obligació d’escoltar al ciutadà, de facilitar-li l’accés a l’expedient en el que sigui part o tingui legítim interès, de contestar motivadament  les seves reclamacions en un termini raonable, i de no exigir-li càrregues impossibles o documents dels que la pròpia administració pública en pot disposar. En definitiva, es tracta de facilitar la vida i evitar maldecaps i inconvenients innecessaris a la ciutadania, amb una actuació eficient.
I l’administració pública i els seus funcionaris disposen de determinats privilegis, precisament en funció del servei públic i de l’interès o el bé comú que tenen confiat,  i que han de protegir. Però mai s’ha de permetre que el poder de l’administració, utilitzat i exercit pels seus empleats i funcionaris, empari la irresponsabilitat, la negligència o la ineficiència d’alguns o la manca de compromís i de treball d’altres. La lleialtat i la col·laboració entre els diferents funcionaris i organismes, per servir més eficaçment la ciutadania, hauria de ser norma i pràctica habitual: la ciutadania hi te dret i la legalitat ho imposa.
I això és aplicable a totes les administracions públiques, des dels ajuntaments a l’estat central, des de les autonomies fins a l’administració de justícia. I no es pot utilitzar la burocràcia, muralla defensiva de tot poder organitzat i planificat, per afeblir i menystenir el ciutadà normal i corrent, no contestant les seves reclamacions o ignorant o limitant els seus legítims drets.
No dic res d'estrany si afirmo que les administracions públiques, començant per la de justícia i seguint per les altres, en qüestions de terminis per pagar, resoldre o contestar s'autoconcedeixen indulgències contínues i al ciutadà se li aplica l'estricta legalitat, sense excepcions. No se li perdona ni un dia de retard en la presentació d'un escrit o el pagament d'un deute. La por reverencial de la ciutadania envers el poder exercit per les burocràcies impedeix sovint que es reclami major eficàcia, major eficiència, més objectivitat i transparència a tots els organismes i a totes les administracions. Però cal fer-ho. Els ciutadans no son súbdits dels que manen i les lleis les hem de complir tots els integrants de la societat. Si s'han de canviar es canvien, però no han de ser una càrrega i un laberint insuportable per les persones normals, mentre que pels que les apliquen i les interpreten son espais flexibles i interpretables que permeten l'existència de corrupteles i arbitrarietats. La potestat disciplinària, administrativa, fiscal... sol aplicar-se amb duresa a la ciutadania i molt poques vegades s'apliquen als responsables de les administracions.