dimecres, 15 de febrer de 2017

Decisió d'ofici

He adreçat a l'Alcaldia una Decisió d'Ofici en relació amb la possibilitat de fer Treballs en Benefici de la Comunitat quan un ciutadà o ciutadana no pot fer front als deutes que té amb l'Ajuntament. 

Tant punt l'Ajuntament em respongui, us comunicaré el resultat.

2017DCG/43-O
Exp.: 2017005281 - C. 01.075.303

DECISIÓ D'OFICI


En els últims temps, un dels temes i problemes que es va repetint entre les consultes que arriben al Defensor és el relatiu a la problemàtica de persones que no poden fer front al pagament de sancions i liquidacions de taxes o impostos municipals, per la seva delicada i precària situació econòmica.

De tots és sabut que d’ençà del 2008, les circumstàncies econòmiques generals han fet que s’incrementés la pobresa, les desigualtats i les dificultats per arribar a fi de més de milers de persones i famílies, que han vist com la xacra de l’atur o dels treballs precaris i salaris esquifits han abocat a la precarietat i al perill de l’exclusió social a molts dels nostres conciutadans

Les administracions públiques, i especialment l’administració municipal, que és la que té el contacte directe amb la ciutadania, han pres consciència, amb més o menor mesura i amb més o menys compromís, de la gravetat de la situació. Però no obstant això, la profunditat i gravetat de la crisi, ha posat al descobert la insuficiència dels recursos públics que actualment es destinen per pal·liar les conseqüències econòmiques i socials de la situació, extrem que detecten i confirmen els Serveis Socials dels Ajuntaments, i que es constata des de la nostra oficina. Insuficiència d’habitatge social, insuficiència de recursos per evitar la pobresa energètica de moltes famílies, impossibilitat de garantir ingressos mínims i suficients pels que no tenen treball, incapacitat per facilitar la inserció laboral de moltes persones que volent i podent treballar no troben sortida, deficiències en el tracte i cura de la gent gran, etc...

Certament que es donen passos per tal de cercar solucions i millorar les condicions de vida i les expectatives de futur per part de les administracions i de moltes entitats socials, sense ànim de lucre, que no cal citar. I un petit pas ho representa l’acord del Ple Municipal de Girona del 8 d’abril de 2013. En aquest cas concret, l’aprovació definitiva de l’Ordenança reguladora de l’execució alternativa al pagament de deutes amb la Hisenda Municipal de l’Ajuntament de Girona, mitjançant la realització de treballs en benefici de la comunitat, és un pas endavant, que humanitza i flexibilitza la nostra administració municipal.

Considerant però, que l’oferta de treballs socials o en benefici de la comunitat, pedagògicament és una bona alternativa per fer que les persones que no poden assumir el pagament  de les seves responsabilitats prenguin consciència de que han de col·laborar, contribuint i prestant serveis que compensin el cost dels seus deutes, ja que no hi ha res gratis i que és responsabilitat de tots participar perquè la nostra ciutat sigui més humana i justa.

Considerant que l’oferta actualment existent de treballs en benefici de la comunitat és reduïda i insuficient, que fa que es dilati excessivament en el temps la possibilitat de prestar aquests serveis substitutoris per part de persones que han sol·licitat acollir-se a tals mesures, previ informe dels Serveis Socials.



Considerant que hi hauria més possibilitats si l’Ajuntament facilités que els treballs a realitzar per a la comunitat es poguessin concertar, també, amb entitats humanitàries, sense ànim de lucre, i que acrediten una gran solvència  i una trajectòria exemplar pel que fa als serveis que presten a la nostra societat i a persones necessitades, sempre i quan estiguin degudament registrades i legalment constituïdes, amb el reconeixement explícit per part del mateix Ajuntament.

Considerant que en diverses ocasions, algunes de les persones que han decidit acollir-se a la prestació substitutòria de realitzar treballs a favor de la comunitat, per no disposar de mitjans econòmics suficients, han demanat fer serveis en entitats o organitzacions cíviques que treballen a favor de finalitats lloables i humanitàries, i que al no estar previst no s’ha acceptat.

Considerant que, des del Defensor també hem constatat que la gestió d’aquestes sol·licituds, des de que es presenten per registre fins que es resolen, passa molt de temps i, en intervenir diverses àrees, Serveis Socials, Policia Municipal, Cooperació i Recaptació no sembla que el sistema i protocol d’actuació, si és que existeix, sigui prou eficient. Aquesta circumstància ha causat perjudicis als ciutadans que es troben, en ocasions, els comptes embargats en motiu dels deutes pels quals sol·liciten fer els treballs per la comunitat.  

El Defensor de la Ciutadania, desprès d’analitzar aquesta realitat i constatant que és necessari obrir un nou camp de possibilitats perquè les persones que, per necessitat, degut a la seva situació econòmica precària, opten per fer treballs a favor de la comunitat, tinguin aquesta possibilitat realment i sense demora, formula d’ofici la següent

RECOMANACIÓ

Que l’Ajuntament ampliï l’oferta existent per poder fer treballs a favor de la comunitat, per a les persones que, per insuficiència de recursos, no poden fer front al pagament dels deutes i que s’ampliï a sancions greus i impostos municipals, facilitant, també, la realització d’aquests treballs amb entitats socials de caràcter humanitari, i sense ànim de lucre, i no només amb àrees dependents de l’Ajuntament. Sempre amb el control i autorització dels Serveis Socials.

Que s’estableixi o es revisi el procediment de gestió pel que fa a quests temes i es resolguin amb més celeritat i eficiència.

Que s’adoptin les mesures legals pertinents per donar viabilitat a tal resolució, sigui per mitjà de la revocació o de la rectificació d’errors d’acord amb l’article 109 i/o 106 de la Llei 39/2015.

Aquesta recomanació garanteix l’aplicació proporcional i objectiva de les normes i el dret a la defensa de la ciutadania.

Ramon Llorente Varela
Defensor de la ciutadania

Girona, 10 de febrer de 2017

dijous, 7 de març de 2013

Decisió relativa a sanció de circulació per us de telefonia mòbil

DECISIÓ 

En data 7 de juny de 2012, acut a l’Oficina del Defensor de la Ciutadania el senyor JRR i presenta una queixa contra una sanció de 200 euros i la pèrdua de 4 punts del carnet de conduir.

Reclamat l’expedient administratiu, es constata que el ciutadà queixant ha seguit els tràmits reglamentaris, va fer les necessàries al·legacions, de les que no va rebre contesta, i finalment ha rebut la notificació de la via de constrenyiment.

Les dades que figuren a la butlleta de sanció, la número 50348647, i el criteri de l’agent sancionador, són les següents: Lloc, dia i hora: Avinguda Sant Narcís / Avinguda Santa Eugènia, el dia 9 d’agost de 2011, a les 18,20 hores. Fets denunciats: conduir utilitzant dispositius de telefonia mòbil, navegadors o qualsevol altre sistema de comunicació que requereixi intervenció manual del conductor.

Vis que el ciutadà sancionat al·lega que portava dos mòbils al bolso, tancat amb cremallera, i així li va fer veure a l’agent sancionador, tot demanant-li que comprovés que ell no havia rebut ni enviat cap trucada i que era impossible que hagués vist que telefonava, perquè no li hauria donat temps d’obrir i tancar el bolso. Vist així mateix que, al no fer-li cas l’agent en qüestió, el ciutadà es va pesonar al carrer Bacià amb la voluntat de parlar i exposar el cas a algun comandament policial, però que va haver de marxar sense poder-ho fer, després d’esperar més d’una hora i mitja.

Considerant que la pressumpció de veracitat de que gaudeixen els agents no es pot convertir en una dada irrefutable o insalvable, malgrat que els tribunals, sovint, aplicant de forma rutinària i acrítica tal presumpció solen deixar en la indefensió molts ciutadans, que són considerats més aviat sota el prisma de la culpabilitat que de la innocència, des de la nostra responsabilitat, i fent honor a la confiança que el Ple de l’Ajuntament i la ciutadania han disposat en la figura i funcions del Defensor, tenim l’obligació d’analitzar i estudiar tots els fets i les circumstàncies amb l’únic objectiu de prendre una decisió justa, raonable i respectuosa amb la realitat, considerant la legalitat però també l’equitat.
  
Considerant la doctrina del Tribunal Constitucional respecte a procediments sancionadors: “En el marco del pronunciamiento administrativo sancionador está garantizado el derecho a no sufrir sanción que no tenga fundamento en una previa actividad probatoria sobre la cual el órgano competente pueda fundamentar un juicio razonable de culpabilidad”. També hi ha doctrina de tribunals superiors de justícia, com per exemple la del T.S.J. de Madrid, en sentència de 20 de març de 1996 que indica: “... hay infracciones, en las que son perfectamente fáciles otras pruebas. En estos casos, teniendo en cuenta lo dispuesto en el artículo 1248 del Código Civil, ha de negarse el carácter de prueba plena a la sola declaración (ratificación) de un agente...”.

Considerant que els agents municipals, com a persones que són, no estan immunitzades contra l’error, i que no sempre les intuïcions momentànies es corresponen amb la realitat objectiva. Considerant així mateix que en casos com el que ens ocupa, era fàcilment comprovable deixar constància del que indicava el ciutadà respecte els mòbils que duia en el seu bolso. Considerant que el mateix ciutadà va acudir a la seu de la Policia Municipal per protestar i al·legar respecte al que li havia passat amb l’agent sancionador. Considerant que la presumpció de veracitat dels agents no es pot convertir en presumpció de culpabilitat de la ciutadania, sense indicis probatoris suficients o obviant proves atendibles, com és el cas de ciutadà queixant.

A tenor de tots aquests fets i arguments, el Defensor de la Ciutadania fa la següent RECOMANACIÓ:

Que es deixi sense efecte i s’anul·li la sanció imposada al ciutadà JRR, amb totes les conseqüències legals pertinents, així com l’anul·lació de la retirada dels punts del carnet de conduir, per existir dades objectives raonables que l’apreciació feta per l’agent sancionador no es correspon a la realitat, extrem que fàcilment hagués pogut comprovar el mateix agent si hagués accedit a la petició del sancionat d’examinar el seu bolso i els corresponents telèfons mòbils.

RESPOSTA de l'Ajuntament: en aquesta ocasió s'ha acceptat la Recomanació del defensor.

diumenge, 24 de febrer de 2013

ÈTICA PÚBLICA/ MORAL PRIVADA

Estem vivint un veritable tsunami de notícies, rumors i escàndols relacionats amb la disbauxa, la corrupció, l'enriquiment i el descontrol i malversació de diners públics per part de personatges vinculats a partits polítics, institucions diverses i àmbits de poder, des d'ajuntaments fins a les més altes instàncies de l'Estat. La justificada indignació de la ciutadania ja és indescriptible, i la desconfiança en els polítics, en els partits i en totes les instàncies de poder s'ha incrementat de forma galopant fins a extrems molt preocupants i imprevisibles. El be comú i l'interès general sembla que estiguin absents de les agendes de molts dels que tenen confiada la gestió i el control del diner públic, per manca de la imprescindible transparència, l'existència de privilegis.
La manca d'ètica i de responsabilitat social d'alguns individus, emparats en la ineficàcia de controls administratius, la lentitud judicial i el silenci còmplice de companys de feina o de camí, fan possible la corrupció. Sense celeritat en la persecució d'actuacions irregulars i l'adopció de mesures exemplars davant d'imputacions greus, la societat queda perplexa, desprotegida, i abocada a la desconfiança, al contemplar com persones sobre les quals recauen sospites fonamentades, o fins i tot imputacions penals, no només no dimiteixen sinó que són premiades pels seus partits. Hauríem de convenir que totes les persones que ocupen càrrecs públics, per elecció o designació, haurien de tenir un comportament honest, ètic i intatxable. Les responsabilitats i funcions públiques no es poden exercir sense un seriós compromís ètic i una voluntat de servei insubornable. I hi haurien d'accedir persones de contrastada trajectòria d'honestedat i integritat, de comprovat historial de treball en una professió o ofici i de reconeguda solvència en capacitat i mèrit. L'exemplaritat dels que representen i defensen les persones ha de ser una exigència absoluta.
Una societat com la que tenim, en què el frau i la corrupció són un problema de primer ordre, l'hem creat i la mantenim entre tots. Hem fet la vista grossa i fins i tot hem aplaudit actuacions incíviques i delictives de personatges i persones que es vantaven de saltar-se la llei i d'enriquir-se meteòricament. Ara, volem i exigim ètica a l'esfera pública, i ho hem de fer amb contundència i sense contemplacions. Però, a individualment, en el terreny familiar, i en tots els àmbits de la relació social, actuem i ens comportem èticament i moralment? Com és possible que es comprin tants detectors de radars, per poder burlar la llei? Com és que molts pares es mostren satisfets quan els fills obtenen bones notes, malgrat que hagi estat copiant? Com és que admetem sense gaire problema que algú estafi hisenda? Per què els interessos individuals, sovint, se situen per sobre dels interessos públics, sense cap retret? Per què ens evadim i apartem, majoritàriament, del que és comú i públic?
El canvi de la societat, el seu progrés i la seva millora, només seran possibles si els valors ètics son assumits individualment i col·lectivament, i també de forma exemplar per part de tots els responsables públics. Hem de canviar moltes estructures, hem de millorar moltes coses, però també ens hem de comprometre a millorar-nos a nosaltres mateixos. Una societat més fraternal i justa no és possible sense ètica pública i ètica privada.


Ramon Llorente Varela

diumenge, 27 de gener de 2013

CORRUPTORS I CORROMPUTS

El degoteig persistent de casos de corrupció està creant un preocupant clima de desprestigi i d'indignació contra la política i els polítics. Només cal fer una ullada a les xarxes socials, escoltar les notícies o sentir les tertúlies, o simplement parar l'orella pels carrers i mercats. No s'ha de generalitzar, però quan les actuacions irregulars o fraudulentes d'algunes persones sovintegen i s'escampen a quasi totes les administracions i organitzacions, cal concloure que socialment tenim un gravíssim problema. En una situació d'emergència social pel que fa a les necessitats econòmiques de milers de famílies i persones, és més que indignant constatar que personatges sense escrúpols ni ètica aprofiten la seva influència política i els seus contactes amb el poder per enriquir-se o fer negocis opacs i immorals.
Sovint salten a les planes dels diaris i els informatius els noms dels "presumptes" delinqüents polítics corromputs. I les seves organitzacions o partits solen tenir una actitud poc decidida i compromesa, sempre restant a l'espera de la decisió dels jutges i de l'aplicació de les lleis. Ignoren que quan es tracta d'influències en les esferes públiques o de la gestió del diner dels ciutadans, caldria actuar amb celeritat i contundència. És hora de promoure la màxima transparència i de foragitar de la vida pública personatges sense moral ni ètica, sense ideals i sense més ofici que viure de l'erari públic. Cal limitar mandats, cal revitalitzar el compromís pel que és comú, cal rearmar èticament totes les organitzacions i institucions socials, cal impulsar la transparència i la participació efectiva. No podem assistir indiferents i desanimats a tants espectacles de corrupció. Volem realment una altra societat?
Cal parlar també dels corruptors, amagats sempre darrere les bardisses, emparats i assessorats sovint per experts en enginyeria societària, però amatents a fer negocis, cometre fraus i obtenir beneficis sense més esforç ni aportació que comprar voluntats dels que ostenten poder o gestionen interessos públics. Quants diners públics han anat a parar, indecentment, a mans d'aquests personatges sinistres? Tots hem sentit parlar dels famosos "aconseguidors", personatges que pul·lulen al voltant dels centres de poder i que són peces clau en les trames de corrupció i frau que han anat apareixent d'un extrem a l'altre de la geografia espanyola i que han infectat la vida pública. Són personatges que coneixen les lleis i les diverses instàncies administratives, però que viuen al marge de la justícia. I això cal que canviï amb urgència. Sense transparència ni ètica, els corruptors i corromputs fan que la corrupció, amb la complicitat d'uns, el silenci d'altres i la tebiesa de molts, campi escandalosament. Per força ens hem d'indignar. S'han de trencar silencis i complicitats i s'hauria de restituir tot el que indecentment s'hagi sostret de l'erari públic, tant pels corruptors com pels corromputs.


Ramon Llorente Varela